A les eleccions gregues Merkel va intentar condicionar el vot dels grecs tot el que va poder, en una mostra de manca d'ètica democràtica. Tot i així una força radical d'esquerres antiajustaments, fins fa poc minoritària, ha quedat segona per poc, i ja veurem com reacciona un poble que ja porta onze vagues generals a la continuïtat del memoràndum… És un bon moment per recordar que el 1953, Alemanya no podia pagar els seus deutes fruit de les reparacions de guerra, dels préstecs de postguerra i d'haver-se beneficiat del Pla Marshall. En els Acords de Londres, 22 països, entre ells Grècia i l'Estat espanyol, van decidir renunciar a la meitat del que Alemanya els debia, i se li van extendre els terminis de pagaments fins a 40 anys establint que no se superés el 5% de les exportacions, per tal d'impedir que l'economia alemanya s'ofegués. Amb aquest tractament de favor del seu deute, Alemanya va poder duplicar el seu PIB en sols 10 anys i recuperar-se de la crisi. Actualment, Alemanya imposa a Grècia que prioritzi el retorn dels préstecs, sense importar-li que pagui l'equivalent del 80% de les seves exportacions! Això destrossa l'economia grega, igual que la de la resta de països PIIGS que estan retallant amb l'únic propòsit de satisfer els creditors. La ironia històrica encara és més gran perquè Hitler havia obligat la Grècia ocupada a prestar-li 3.500 milions dòlars i, un cop perduda la guerra, Estats Units i el Regne Unit van pressionar Grècia perquè renunciés al retorn d'aquest deute i també a la indemnització de guerra per haver sigut destrossada per l'exèrcit nazi, que sí van rebre Polonia (1956) i Yugoslavia (1971). Grècia va reclamar, infructuosament, el retorn del deute el 1945 i el 1995. Actualment, aquest deute històric representaria, segons els experts, uns 330.000-575.000 milions d'euros que superen de llarg el present deute grec de 340.000 milions d'euros. Per altra banda, gran part dels diners que Grècia deu no hauria de recaure sobre la població grega perquè no va ser consultada sobre les grans compres d'armament a crèdit que van sobreendeutar el país. Coneixent aquests precedents podem deduir que la sortida a aquesta situació no és ni de bon tros pagar tots els deutes a qualsevol preu.
Jordi Oriola i Folch
