15/07/2016 – La botiga i el club PedalSports Ayala s’encaminen cap al seu 25º aniversari amb una trajectòria per recordar.
Manuel Gómez Ayala és, com es diu col·loquialment, ‘un boig de les bicicletes’. Té 53 anys i encara passa més de dues hores diàries pedalant. Aquest badaloní resident a Vilassar ens rep a les instal·lacions de la botiga PedalSports Ayala, situada al carrer Baldomer Solà, per fer balanç del mig segle que acumula suant i vibrant pel ciclisme.
Envoltats de recanvis i amb l’emissió en directe d’una de les etapes reines del Tour de França, la mítica ascensió al Mount Ventoux, Manuel Gómez Ayala ens obre de bat a bat el seu particular baül de records.
“No vaig arribar a ser professional, però vaig estar cedit en diverses proves per córrer amb equips professionals. Per posar un exemple, en una volta a Lleida vaig estar molt involucrat ajudant a l’equip Kelme. Sempre ens feien el mateix. Ens utilitzaven fins a rebentar”, relatava per iniciar la conversa.
El seu discurs és clar i enèrgic. D’ell s’en desprèn un profund amor cap a l’esport que li ha donat i, a vegades, li ha tret tot: el ciclisme. L’Ayala, nom amb el qual se’l coneix dins del món de les dues rodes, va fer el servei militar a les Illes Canàries, territori que li brindaria l’opció de fer el salt a l’elit. Quan tot semblava fet, un problema inesperat deixaria el Manuel sense somni.
“Vaig aconseguir un contracte per córrer com a neoprofessional durant tota una temporada, però el meu capità no em va donar permís. Va veure que físicament era molt bo i em va obligar a quedar-me a l’exèrcit per fer les exhibicions i les diferents proves que els alts comandaments volien veure”, explicava amb resignació.
“Jo pensava que aquell podia ser el meu any. Volia dedicar-me exclusivament a entrenar per intentar fer el salt a professionals. En aquell moment, estar tan fort em va perjudicar per la bicicleta”, afegia tot seguit. Després d’aquella mala experiència, tocava posar el peu a terra i agafar distància amb la carretera.
Un nou començament
Superat el mal tràngol i ja establert de nou a Catalunya, l’Ayala trobaria un nou pou inesgotable de motivació que naixeria a partir d’un problema. En aquella època, la feina li era escassa i va decidir fer una ferma aposta per retrobar-se amb el món de la bicicleta.
El 1991, la botiga PedalSports Ayala obria les seves portes al cor de Badalona. La posada en marxa del negoci estaria acompanyada per la creació d’un club ciclista. En Manuel es torna a federar i, seguint un procés llarg i progressiu, recupera la forma física reciclant-se en la disciplina de mountain bike.
“Sempre ho he enfocat tot cap a la competició. Jo vinc del món de les curses i no entenc el ciclisme d’una altra manera”, puntualitzava el nostre protagonista. De seguida, el Club Ciclista Pedalsports comença a donar la benvinguda a molts socis i corredors i a formar campions de Catalunya i d’Espanya en diferents categories. Tot rutllava a bon ritme, però el millor encara havia d’arribar.
Director professional
Malgrat haver-se quedat a prop de poder competir a nivell top, el destí li reservava una segona oportunitat a Manuel Gómez Ayala. No com a corredor, però sí com a director d’equip, aquest empresari badaloní veuria com l’empresa Massi li proposava dirigir un ambiciós projecte d’equip de bicicleta de muntanya amb la missió de fer ombra al totpoderós Orbea.
“Em van convocar a una reunió per explicar-me que volien muntar un equip i que disposaven de tots els recursos per fer-ho. Només m’exigien una cosa: que jo fos el director”, ens recordava l’Ayala.
Com era d’esperar, la resposta d’en Manuel seria afirmativa i, un cop aprovada la titulació d’entrenador i director professional de nivell III reconeguda per la UCI (la que han de tenir els directors d’equip del Tour), el projecte començaria a rodar.
L’equip Massi Abarth va néixer amb dotze corredors espanyols i amb reforços internacionals belgues, francesos i britànics per disputar les proves més importants de mountain bike. Segons ell mateix assegura, el Massi “va ser al costat de l’Orbea Internacional el millor equip d’Espanya durant cinc anys seguits”.
Sens dubte, el 2009 seria quan la formació dirigida per Manuel Gómez Ayala disposaria dels corredors amb més potencial. Jean-Christophe Péraud, subcampió olímpic a Pekin i segon classificat en el Tour del 2014, i Marga Fullana, campiona del món un any abans amb Ayala de director, configuraven el duet de referència del Massi. Darío Gasco, Israel Núñez i Anna Villar complementaven l’espectacular flota de corredors dirigits pel badaloní.
Després de cinc cursos espectaculars, guanyant proves i liderant la Copa del Món, els efectes de la crisi feririen de mort l’equip i la majoria dels corredors buscarien una sortida. Péraud, per exemple, es convertiria en professional de carretera.
L’últim repte
De tots els ‘cinc fantàstics’ del Massi, només Anna Villar va optar per mantenir-se fidel als consells i les directrius de Manuel Gómez. Encoratjat per la proximitat dels Jocs de Londres, l’Ayala decidiria apostar fort i patrocinar directament la ciclista catalana amb la seva botiga. L’objectiu era ben senzill: disputar les proves internacionals de la Copa del Món i assolir la classificació per la cita olímpica.
“Jo volia quedar-me amb tot l’equip per arribar junts a Londres, però va ser impossible. Tots van marxar menys Anna Villar. Ens vam passar un any competint a la Copa del Món patrocinats directament per la botiga”, exposava en Manuel.
Al principi, aquesta modesta reinvenció semblaria adoptar la fórmula adient, però a només quatre mesos dels Jocs Villar decidiria canviar d’equip. “Crec que es va equivocar, perquè jo li havia promès totes les proves internacionals. Vaig fer un esforç increïble per arribar a Londres, sobretot després de no poder anar a Pekín a causa d’una operació”, recordava l’Ayala.
“Encara no he superat aquella situació. La prova que demostra que tot allò va ser un error és que Villar va acabar perdent la plaça per anar a Londres 2012. Amb mi la tenia, però amb el seu nou equip no es va classificar”, insistia.
Un aniversari feliç
El fet de quedar-se sense els seus segons Jocs Olímpics tornarien a provocar un trencament total entre en Manuel i l’alta competició. Des d’aleshores, l’Ayala es dedica al club i s’implica en projectes puntuals com la preparació d’alguna Titan Desert amb rerefons solidari.
El PedalSports Ayala arriba ja al seu 25º aniversari i al seu fundador li encantaria celebrar-ho d’una forma especial. Si troba la motivació i els recursos necessaris per dur a terme un projecte solidari, l’Ayala té pensat córrer la Mongolia Bike Challenge el pròxim agost.
“La Titan ja no em sedueix. Ja és massa comercial. I la Tropic no m’agrada. Busco una cosa diferent i Mongòlia és la millor opció, sobretot perquè és una prova totalment amateur”, exposava el nostre protagonista. Per l’Ayala, recórrer prop de 900 quilòmetres pel cor de l’Àsia Central representant Badalona seria la millor manera de tancar una trajectòria laboral i esportiva que ja celebra un quart de segle.
