03/01/2014
Vidal Sabater, l'entrenador badaloní que ha tornat del Senegal on va fer un curs per instaurar el bàsquet a les escoles, ens explica la seva aventura
En Vidal Sabater és un cul inquiet. Darrere la càmera i perseguint una pilota va anar per primer cop al Senegal a rodar elcurtmetratge Senegal 6,75. Ara, 4 anys més tard hi ha tornat en un projecte diferent.
Què has anat a fer-hi?
Vaig anar a Kolda per donar un curs d'entrenador de bàsquet a professors d'educació física de la zona.
Amb l'habilitament de 4 poliesportius en aquesta regió es pretén fomentar la pràctica del bàsquet i introduir bons hàbits d'higiene i salut, així com el treball en equip, la motivació, l'esforç o el lideratge, valors implícits en el bàsquet i que tant poden ajudar als joves de la zona per trobar els estímuls per créixer com a persones.
Volíem que els professors exercicin aquest lideratge per ser l'exemple per tenir una vida sana i perquè els joves es desenvolupin com a persones.
Tu ja havies anat al Senegal. Què havies vist llavors?
Fa 4 anys vaig anar-hi pel meu compte i vaig poder veure la realitat del bàsquet al país i com a conseqüència també de la seva societat. Em vaig desplaçar fins a Kolda, a la zona interior del país i vaig poder veure els problemes de salut, d'emigració i de falta d'oportunitats. Però també vaig veure molta feina que es feia, des d'entitats com la fundació Guné. Amb els anys ensvam poder ajuntar tots els actors que vaig utilitzar en aquell moment per fer aquest projecte
Què t'has trobat ara, tant a nivell esportiu com social?
Les estructures socials a Kolda son molt febles i és difícil poder arribar a la població en general. Hi ha molts problemes de salut, embarassos precoços, sida, malària i problemes derivats de la higiene de l'aigua.
També volíem poder arribar a treballar informació de salut la zona, ja que gràcies a aquest projecte podíem arribar a més de 3.000 joves de la zona i vam treballar la relació dels jocs normals que es fan en sessions de bàsquet amb la possible relació que hi podíem trobar en informació i prevenció. En una jornada del curs que vam fer de defensa, també parlàvem de la defensa del cos humà. Realment els professors van veure les possibilitats que tenien per treballar més enllà del bàsquet.
Ara que ja has marxat, que queda allà?
A través d'aquest curs es començarà a practicar el bàsquet a les escoles i es crearà una lliga escolar que culminarà en un torneig escolar masculí i femení.
Les noies eren un col.lectiu especial en aquest projecte ja que elles són les que deixem l'escola abans i volíem treballar en la motivació de l'esport per seguir vinculades a l'educació.
Quina ha estat la vinculació i la implicació d'en Taph Savané en aquest projecte?
En Taph treballa en una fundació allà i de seguida es va interessar en el projecte. Ell es el nostre ambaixador i la imatge del projecte, però més enllà d'això, des del primer moment s'hi ha bolcat, i ens ha ajudat en tot el que l'hem necessitat.
Per últim, segueixes la Copa Catalunya? Et sorprèn la bona campanya del Natzaret?
De moment he vist pocs partits aquest any, però la segueixo perquè hi tinc molts amics i cada setmana miro resultats i estadístiques. M'encanta veure que el Sant Andreu està a dalt de tot.
Poden haver diverses raons per veure el Sant Andreu tan amunt. Els reforços han estat de gran qualitat i li han donat a l'equip més solidesa.
En Víctor Carrasco està fent una feina brutal i crec que era l'energia nova que necessitava l'equip. A més penso que el Sant Andreu fa anys va començar a fer una política diferent en la confecció de l'equip i que a aquestes alçades gairebé tots els equips han hagut de fer el mateix. Això ha fet que el Natzaret a aquestes alçades tingui ja un equip ben estructurat que sap a què vols jugar.
