16/03/2017 – El Divina Seguros Joventut celebra el 50º aniversari del primer títol de lliga guanyat.
Fa 50 anys, quan la majoria del bàsquet nacional encara restava allunyat de qualsevol volum de negoci, la Penya ja guanyava títols amb gent de la casa. La primera lliga de l'entitat, la del 1967, va arribar amb un grup de badalonins, altres companys catalans i un aragonès suant sobre el parquet de la Plana.
Tots ells acompanyats per una directiva de nivell i dirigits per un tècnic que, en una època de blanc-i-negre, ja veia el bàsquet en alta definició. Eduard Kucharski va saber guiar a Nino Buscató, Narcís Margall, Alfonso Martínez, Enric Margall, Ramon Moliné, Joan Fa, Josep Maria Oleart, Josep Lluís Cortes, Amador Rojas i Guifré Gol cap a un èxit sense precedents.
Després que el Real Madrid dominés la lliga espanyola de forma aclaparadora sumant nou de deu títols consecutius, a Catalunya va aparèixer un equip disposat a discutir-li el primer lloc a l'entitat més poderosa. El Joventut Kalso, nom que va adoptar l'entitat gràcies al patrocini de la marca de pintures, va començar el seu llegat.
En una temporada, la 1966-1967, on el Madrid havia nacionalitzat Clifford Luyk, una de les grans estrelles del campionat estatal, el conjunt badaloní li va poder fer ombra amb producte de casa. Els blancs derrotaven la Penya en el duel de lliga de la primera volta (85-73), però a la Plana les coses es posarien a lloc.
Explotant a la perfecció el joc de contraatac i fent-se forts en un ambient infernal, els jugadors del Joventut guanyarien l'average directe amb el Madrid (81-64). Al final, els detalls acabarien decidint aquella lliga i sobretot un de molt important: la diferència de punts en la suma d'enfrontaments directes.
Gràcies a derrotar el Barcelona a domicili (55-75) i a un triomf sumat per l'Estudiantes contra el Real Madrid (77-75), la Penya podria proclamar-se campiona un 19 de març de 1967. Badalona va sortir al carrer per celebrar l'èxit d'una plantilla que havia vençut Goliat; que havia vençut el gegant.
Semiprofessionals de nivell
A banda de guanyar un títol amb un vestidor quasi cent per cent català, el gran mèrit d'aquell Joventut Kalso va ser proclamar-se campió amb un bloc que no vivia exclusivament del bàsquet. Els jugadors de la Penya treballaven en oficis tan diversos com els de forner, administratiu, antenista, o manyà.
Salvant les distàncies, és com si ara el Divina Seguros estigués en disposició de competir-li els títols al totpoderós Madrid amb una plantilla que entrena i, a més, despatxa en diferents botigues del Màgic. No ser professionals a l'ús, però, no va ser mai una excusa. Sens dubte, l'arribada del pivot Alfonso Martínez, un interior amb molt rodatge, va donar el salt de qualitat definitiu a la rotació de la Penya.
De fet, Martínez acabaria la lliga 1966-1967 sent el màxim anotador (441 punts). Nino Buscató (357) tancaria la classificació d'anotadors en segon lloc i va trobar en la figura de Martínez un aliat per fer que les defenses no el pressionessin tant. Aquella fórmula va funcionar i va establir la base de la naturalesa del Joventut.
Aquell equip també va trencar barreres debutant a Europa
Escassos mesos abans de proclamar-se per primera vegada campió de lliga, el Joventut Kalso va debutar en competició europea. Concretament, un 8 de desembre del 1966 la Penya s'estrenava a la Recopa d'Europa, competició creada per la FIBA.
En un pavelló de la Plana amb 2.000 aficionats a les graderies, el conjunt dirigit per Eduard Kucharski faria les seves primeres passes a nivell continental. L'estrena del Joventut va ser contra el Benfica, rival que no va poder aguantar el ritme badaloní (107-38). El partit de tornada de la primera ronda també acabaria amb triomf verd-i-negre (118-75), igual que la següent eliminatòria davant el Flamengos Haarlem holandès (84-49 i 98-72).
En la seva primera Recopa, la Penya cauria eliminada a mans d'un Maccabi que necessitaria fer ús del tercer partit a Tel Aviv per desequilibrar la sèrie. Els col·legiats van anul·lar la cistella de Buscató que hauria evitat l'encontre de desempat.
