Les mesures cautelars del recurs contenciós administratiu presentant per Noves Vies per vulneració de drets fonamentals obliguen a l’Ajuntament de Badalona a proveir de manera immediata a les quatre persones que consten en la demanda d’un lloc per dormir de manera indefinida fins que hi hagi la resolució final de demanda interposada. És a dir, que l’Ajuntament ha de facilitar un espai de pernocta a aquestes quatre persones -les identificades en el recurs- mentre la demanda no es resolgui definitivament. Un cop informat l’Ajuntament de Badalona d’aquesta mesura cautelar, l’entitat Noves Vies – que assessora legalment a persones vulnerables- està localitzant les quatre persones perquè es preparin per a tornar a disposar d’un espai digne per a poder pernoctar, ja avui, o com a molt tard, ja demà.
La mesura cautelar respon a una de les dues iniciatives judicials executades per Noves Vies després de rebre les respostes de l’Ajuntament de Badalona a les seves instàncies respecte al tancament del recurs de Can Bofí Vell. Concretament, és la resposta a la primera, que es tracta d’una demanda per vulneració de drets fonamentals. La interlocutòria de la jutgessa coneguda avui és la mesura cautelar que s’ha de complir de manera immediata mentre no hi hagi una sentència definitiva. Afectarà a les quatre persones que Noves Vies va poder localitzar i identificar per tirar-la endavant, tres homes i una dona.
Quan l’entitat Noves Vies va tenir notícia del tancament de l’alberg de Can Bofí Vell va presentar una primera instància a l’Ajuntament de Badalona preguntant els motius del tancament, a què responia i compartint els drets d’aquestes persones. De la primera resposta van conèixer que s’havia procedit, com ja intuïen, sense cap procediment administratiu correcte. Per acabar de conèixer el detall, tot sabent que havia estat una expulsió de paraula i d’un dia per l’altre, van enviar un segon escrit i de les respostes va quedar molt clar que la informació respecte de l’abandonament immediat de l’alberg s’havia fet verbalment.
Amb tota la documentació de la situació, Noves Vies va presentar el recurs que ens ocupa el dia 13 de desembre de 2024, un recurs contenciós administratiu per vulneració de drets fonamentals contra la resolució del 27 de novembre de 2024, la resposta a la segona instància, en la que s’informa que no té recursos residencials col·lectius individuals per a la reubicació d’aquestes persones amb un alt grau de vulnerabilitat.
L’escrit de la jutgessa – amb informe favorable de la fiscalia per acceptar de manera positiva les mesures cautelars demanades per Noves Vies- fan referència als drets de les persones expulsades de l’alberg. Com ara, el dret a la dignitat, el dret a la igualtat de tracte i la no discriminació, el dret a la vida, el dret a l’honor, el dret a la intimitat personal i familiar i a la mateixa imatge i el dret a escollir lliurement la seva residència. Queda palès en l’escrit que acompanya els arguments per accedir a les mesures cautelars, que en el primer escrit de l’Ajuntament de Badalona de resposta a la primera instància de Noves Vies, del dia 29 d’abril, se’ls informa de manera verbal del tancament immediat de l’alberg i de l’obligació d’abandonar-lo sense antelació, sense cap notificació formal ni amb cap resolució administrativa que justifiqués aquesta decisió. De manera que aquestes persones – es concreta en les quatre del recurs, però és una situació extrapolable a totes- van passar a residir al carrer donat que per part de l’Ajuntament no es va posar a la seva disposició cap recurs alternatiu, situació que s’ha mantingut en el temps.
L’escrit del jutjat també fa referència a la demanda de Noves Vies, presentada el 24 de maig, en la que es sol·licita l’accés al seu expedient administratiu i a la contractació del servei de gestió de l’alberg. L’Ajuntament va trametre només parcialment la informació requerida. Es va tornar a enviar idèntica sol·licitud d’informació en la segona instància presentada per Noves Vies el 23 de setembre de 2024. No va ser fins el dia 27 de novembre que l’Ajuntament va respondre i en la contestació es constata que no hi havia ni cap expedient administratiu de desallotjament, ni existeixen solucions per a la reubicació.
L’escrit del jutjat també exposa perquè es dicten les mesures cautelars. Bàsicament, intenten salvaguardar que la futura sentència pugui ser acomplida i que el seu pronunciament tingui un efecte útil, tot evitant que es produeixin situacions irreversibles. És a dir, en casos de tanta vulnerabilitat fins i tot es parla de l’empitjorament de la salut de les persones afectades que podria derivar en un resultat irreversible si continuen amb les condicions de vida de pernoctar al ras. Per tant, les mesures cautelars han de resultar útils per evitar la frustració de la finalitat legítima del recurs. Especialment en els casos que s’aborden “d’extrema vulnerabilitat de les persones recurrents, amb greus problemes de salut, de discapacitat, d’absoluta carència socioeconòmic i d’exclusió social, reconeguts expressament pel departament corresponent de l’Ajuntament de Badalona”. El tribunal també manté que entre l’Ajuntament i les quatre persones recurrents hi havia “acord de pernoctació i un pla de treball individualitzat, atesa la situació d’extrema vulnerabilitat de les persones”. “L’Ajuntament de Badalona deixa aquestes persones en una situació completa de desemparament i d’absoluta indefensió i assumeix implícitament la inactivitat en el compliment de les seves obligacions”. Situació agreujada per l’estacionalitat, donat que “són persones que viuen al carrer, amb baixes temperatures, condicions que pot comportar un empitjorament dels seus problemes, ja greus de salut, amb risc per a la seva integritat física, i inclús la protecció de la seva vida, el que afectaria directament a la tramitació d’aquest procediment, tot posant en risc l’eficàcia de la resolució que es dictés”.
