L’aprovació d’una tercera línia de batxillerat a l’Institut Júlia Minguell està al límit de la ràtio que inclou normativa: permet 35 alumnes més un 10%
Els motius que van portar l’equip directiu de l’Institut Júlia Minguell, de Llefià, a anunciar que el passat dilluns, 9 de setembre, no obririen les portes per iniciar el curs no haurien d’haver estat cap sorpresa per al Departament. Ni pels continuats avisos de la comunitat escolar del centre, d’alta complexitat, ni pel fet que la crisi derivada de l’alta ràtio al batxillerat i la demanda d’una tercera línia és la conseqüència directa d’una decisió presa per l’Administració quatre cursos enrere. Si més no, quan el Departament va acceptar obrir una cinquena línia a primer de l’ESO del curs 2020-2021. Aquest cent-vint alumnes han anat creixent, alhora que eren acompanyats per tot l’equp del centre per superar l’etapa obligatòria. I d’aquests, 78 han optat per continuar amb el centre, curstant el batxillerat.
Professors del centre i membres de l’Associació de Families (AFA) del centre subratllen i valoren les hores i els esforços realitzats des de tota la comunitat educativa per arribar a aquestes xifres en un entorn que ni sòcio econòmicament ni sòcio culturalment ajuda a orientar els fills i les filles a continuar amb els estudis de batxillerat.
De resultes del “bolet” del curs 2020-21, la resposta de l’administració sensata i coherent de cara al curs 2024-25 seria haver tingut la previsió de sumar una tercera línia de batxillerat, i més quant l’Institut Júlia Minguell és centre de refència de diferents escoles del voltant. És a dir, que la planificació d’una tercera línea queia pel seu propi pes per donar resposta en condicions d’escolarització dignes als 78 alumnes que provenien del centre – i que podien haver estat més- i per obrir les portes a la post-obligatòria a nou alumnat dels centres de referència. Com seria el cas de l’Escola Maria Ward, per exemple, i, sobretot i especialment, de l’Institut-Escola Rafael Alberti.
El Júlia no ha pogut acollir ningú més. L’entrada a batxillerat queda amb llista d’espera. No entrar el Júlia vol dir que persones amb voluntat de seguir la formació s’han quedat a casa.
Una situació intensa, tensa i al límit
Durant tot el mes de juliol la relació entre l’Institut i Ensenyament ha estat si més no intensa, un cop confimades les 78 matrícules i enrocada la postura de l’Administració de la no obertura d’una tercera línia. D’intensa ha passat a tensa. El principal motiu la resposta més recurrent que indigna el claustre del professorat: la ràtio oficial de matriculació per normativa en batxillerat és de 35 alumnes als que se’ls pot sumar un 10%. És a dir, per norma es pot arribar als 38-39 alumnes. Per tant, cap problema per iniciar un curs amb 38 persones en una classe i amb una segona amb 40. Ensenyament també “diu sense dir” que en el batxillerat hi ha abandonaments, de manera que en un termini curt les ràtios s’ajustarien de manera natural encara més a normativa. Els professors amb els que hem parlat de la situació, s’exclamen que “Un tutor de batxillerat en un centre d’alta complexitat amb 40 alumnes és impossible que pugui atendre com cal a cada persona. Evidentment, que sense un bon acompanyament la complexitat de partida és complica, i abandonar és més fàcil”. S’alarma de la reducció de l’anàlisi i de les solucions en temes quantitatius, tot sabent que hi ha alumnat que s’ha quedat pendent d’accedir-hi perquè no podem acceptar matriculació de fora del centre.
De les 78 matrícules, hi ha 49 alumnes que han optat per l’opció del científic i tecnològic i 29 de l’humanístic-social. En l’encaix dissenyat per l’equip directiu per donar-ne resposta, han equilibrat els grups, amb un de 40 i un segon de 38, i han dissenyat desglossaments de classes per atendre les diferents optatives.
El Departament va demanar el divendres passat una setmana de marge per aportar solucions davant de la denúncia del centre. A primera hora de la tarda de dimarts dia 10, representants de la direcció del centre es reunien amb representants de la Direcció de Serveis Territorials d’Educació. Ahir, dilluns, la reunió amb dues representants del servei d’Inspecció va ser al centre.
Dijous 12 a les 9.30h és el dia i l’hora fixada per a l’inici de les classes a batxillerat. L’equip comunicarà a les famílies com estan les coses. Així ho informàven minuts abans de les 14.00h, i moments abans d’anar cap a les instal·lacions a la Zona Franca. La comunitat educativa de Badalona ha manifestat la seva solidaritat amb la situació. Pendents de l’evolució els fets, des de l’AFA del centre asseguren que estan en contacte permanent amb FAMPAS i amb AFFAC.
Respecte de la no incorporació de tot l’equip docent
La trobada amb Educació també serà el moment de conèixer l’actualització de la informació respecte a la incorporació de tots els especialistes per completar l’equip. Un dels temes en conflicte és la no arribada d’un docent de Visual i Plàstica de 2n de l’ESO, denegat diverses vegades. Hi ha 2 titulars, però comparteixen la docència amb tasques de coordinació, i necessiten d’un tercer a mitja jornada, que no arriben. També hi ha discrepància entre el que es necessita i el que s’envia. Tampoc no hi ha substitucions per cobrir baixes, reduccions i permisos d’orientació educativa, SIEI, Francès, Anglès i Educació Física.
Certament, que les plantilles no estiguin completes a inici del curs no és una novetat. Malauradament és un fet que s’ha normalitzat. En el comunitat enviat per l’equip docent a les famílies per informar-los de la decisió de no iniciar el curs el dia 9, que van haver de rectificar després de ser contactats per la Generalitat, deia: “Si apostem per una millora en l’educació pública amb igualtat d’oportunitats, aquestes no són les condicions”, i la secretària de FAMPAS, Núria Sabaté, compartia dilluns al vespre en el programa 360º de Televisió de Badalona que “ja era hora que algú es es rebel·lés perquè falta professorat a l’inici de curs”.
El centre acull un nou “bolet” aquest curs
Des del centre comparteixen que per donar resposta a la demanda en primer de l’ESO aquest curs han obert un nou bolet. Hi ha cicles demogràfics en els que hi ha puntes de demandes, i s’absorveixen sumant una nova línia com a fet puntual en els centres. Si el sistema educatiu continua amb la mateixa estructura, de cara al curs 2028-29 hi haurà una punta en la demanda del batxillerat, derivada d’aquesta decisió. Els professors i l’AFA defensen que aquests fets demogràfics puntuals no haurien d’afectar en res la qualitat i l’atenció rebuda i l’adequació de recursos per part de l’administració pública que té l’obligació de defensar el dret a una bona escolarització, encara que sigui en etapes post-obligatòries i especialment en centres i joves amb tan alta vulnerabilotat. “A nosaltres se’ns cau el ànima als peus si els hem de dir que s’han de quedar a casa”.
