05/06/2015 – L’Institut La Pineda, al barri de Sant Crist-Bufalà, celebra enguany el centenari dels seus orígens, que es remunten al 1915, quan l’Ajuntament de Josep Casas va obrir al Centre l’Escola Municipal d’Arts i Oficis.
L’Institut La Pineda, situat als barris de Sant Crist-Montigalà, és el centre escolar més gran i amb més oferta de Badalona. Uns 1.200 alumnes i un centenar de professors desenvolupen les seves activitats diàries en un dels edificis educatius més nous i amplis a nivell local, però la història i significat del qual es remunta molts anys enrere. Un segle, per ser més exactes. I és que l’essència, la llavor i l’origen del que actualment coneixem com La Pineda compleix aquest 2015 100 anys de recorregut a Badalona i desenes de persones s’han implicat per assenyalar una efemèride de la que no gaires institucions ni entitats poden presumir.
El centre ubicat a dia d’avui al carrer de la Batllòria va donar els seus primers passos, com a centre propi, als anys 10 del segle XX. Al 1915, l’Ajuntament va destinar 10.000 pessetes a llogar la Cooperativa La Bienhechora, la finca en la que actualment es troba el Conservatori de Música, al Centre. Liderat per l’alcalde Josep Casas i Costa, el Consistori hi va engegar l’Escola Municipal d’Arts i Oficis de Badalona, que va començar a impartir classes de diferents disciplines sota la direcció de Pompeu Fabra i Poch, enginyer i filòleg català per excel·lència. El centre va anar creixent amb els anys, a nivell d’oferta i acollida, i fins i tot va comptar amb els serveis d’un jove Artur Martorell.
Al 1927, després d’una remodelació de l’edifici, i per Reial Decret de la Presidència de Primo de Rivera, el centre passa a ser la Escuela Elemental del Trabajo, amb nous ensenyaments, com ara mecànics, fusters o químics. Ja sota la dictadura franquista, la institució va ser rebatejada com a Escuela de Maestría Industrial, fins que, als 70’, va adoptar el nom que mantindria fins al seu tancament: Instituto de Formación Profesional Badalona I. La demanda d’estudis va ser tan intensa que, al 78, les especialitats d’automoció, fabricació mecànica i química es van haver de traslladar al Institut de Formació Professional Badalona II, l’actual Institut Pompeu Fabra, nombrat així en commemoració del primer director de l’Escola Municipal d’Arts i Oficis. Les condicions de les antigues instal·lacions del centre, però, havien quedat obsoletes i les seves limitacions impedien que l’escola desenvolupés tot el seu creixement potencial.
Mobilitzacions veïnals per exigir l’escola
Va ser llavors quan les associacions de veïns dels barris de Sant Crist i Montigalà van començar a mobilitzar-se per demanar equipaments públics al barri; unes reivindicacions en les que va jugar el seu paper com a activista veïnal l’actor Jordi Dauder. Finalment, les negociacions amb l’administració van donar els seus fruits i es va decidir que el barri disposaria d’un nou edifici al qual es traslladarien l’Instituts de Formació Professional Badalona. El centre va obrir al 1983 amb les especialitats d’electricitat, delineació i administració.
Una escola pionera a la ciutat
Després d’estudiar diferents propostes, entre elles el nom de Jules Verne, el claustre de professorat va decidir batejar la nova escola com a Institut La Pineda, en referència al conjunt de pins entre els que, més de 30 anys després, encara es pot passejar a pocs metres de l’escola, a tocar del barri de Bufalà. La Pineda va ser un dels centres precursors pel que fa al model educatiu. Va ser un dels primers en aplicar la reforma educativa de la LOGSE: al 1993 va començar a oferir estudis d’Educació Secundària Obligatòria i, a partir de 1995, de Batxillerat, a més dels graus mitjà i superior de Formació Professional. Alguns membres del professorat, de fet, van participar en la creació i adaptació del nou model a altres instituts de la ciutat amb menys recorregut i experiència, pel què es podria dir que La Pineda va exercir d’exportador de docents per a la resta de la ciutat. En poc temps, el nombre de cicles i de disciplines professionals va créixer tant que va ser necessari establir torns de matí i tarda. Actualment, explica el director de l’escola, Esteve Rovira, La Pineda és un referent i atrau estudiants d’ESO i Batxillerat de tot el districte i la ciutat, però, més enllà d’això, disposa d’una gama de cicles i especialitats que serveixen de referent també a nivell comarcal, al Maresme i al Vallès.
Un 2015 ple d’activitats i elements de celebració
“La Cremada del Dimoni ha fet 75 anys i nosaltres hem fet 100. Com no ho hem de festejar?”. Així de clar i contundent responen els membres del professorat quan els hi preguntes pels motius de la commemoració d’aquesta efemèride. El 18 de març, l’escola va impulsar una trobada amb l’Institut Pompeu Fabra, part implicada del centenari recorregut des d’aquella originària Escola d’Arts i Oficis, i una visita al Conservatori de Música que va cloure amb una batucada a la plaça de la Vila i que va deixar una significativa instantània en la que desenes d’alumnes i professors van dibuixar un 100 gegant al pati del Pompeu Fabra. Des d’aquell dia, l’escola ha organitzat també una trobada i un sopar amb antics docents i alumnes, que va aplegar unes 200 persones, i ha estrenat una exposició als passadissos amb fotografies, material antic i documents d’arxiu històric, entre els que destaquen un retrat original i únic de l’alcalde de 1914, Josep Casas, a més de la recreació d’una aula de la postguerra amb elements rescatats de l’època. Un dels actes més simbòlics del programa va ser, probablement, la plantada d’un centenar de pins al voltant de l’institut, a finals del mes d’abril.
La setmana passada, la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, va presidir un acte commemoratiu oficial en el que també va prendre part l’Ajuntament de Badalona i diferents figures polítiques i d’altres àmbits de la ciutat. Per davant queda la festa de cloenda, el 18 de juny, oberta a tota la comunitat educativa i en la que es pretén presentar un llibre commemoratiu. A l’octubre, com a acte final, l’escola acollirà una exposició sobre Pompeu Fabra, elaborada per l’Institut d’Estudis Catalans.
El director explica que la celebració ha estat en tot moment motivada pel claustre de professors, que han fet seva l’efemèride. Tothom s’hi ha implicat i ha posat el seu gra de sorra, sobretot aquells que van viure el trasllat des del centre antic i senten aquest centenari d’una forma especial i plena de records. Un d’ells és l’Àngel Martínez Rius, que va ser alumne i professor a les antigues instal·lacions del barri del centre i ara imparteix informàtica a La Pineda. “Jo he vist aixecar aquesta escola totxo a totxo”. Delineant a l’antiga escola, Rius, com tothom el coneix, s’apropava amb altres companys del claustre setmanalment a supervisar les obres del nou edifici. Amb entusiasme, explica que s’apropaven fins al solar del carrer de la Batllòria per revisar, plànols en mà, que tot progressés de forma adequada. Ara ell viu a Mollet, però després de quasi 40 anys, com altres professors que no són de Badalona, continua ‘enganxat’ a La Pineda i té clar que ho seguirà estant fins que es jubili: “El millor d’aquesta escola és la gent. Hi ha persones molt bones i bon rotllo. Al llibre queda reflectit perfectament”.
Un llibre de records i sentiments
Un dels treballs més significatius per posar en valor la memòria d’aquest darrer segle ha estat l’elaboració d’un llibre en el que tothom que volgués podia posar el seu gra de sorra. El director i Àngel Martínez, un dels encarregats de ‘muntar’ l’edició, expliquen que molta gent ha aportat escrits, vivències, fotografies personals antigues, documents i anècdotes de diferents èpoques. El llibre, pràcticament acabat, tindrà unes 150 pàgines i sortirà amb una tirada d’uns 3.000 exemplars que es podran veure a partir del 18 de juny; està subvencionat per un total de 13 patrocinadors, l’Ajuntament i l’AMPA de l’escola.
