13/05/2014 – L’estudi, d'abast internacional, té com a únic autor signant de l’Estat a l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol.
Un nou estudi internacional ratifica aquests dies l’eficàcia dels fàrmacs de tercera generació per al tractament de les persones amb hepatitis C. En aquest cas, es tracta d’un assaig de fase III amb més de 700 infectats que encara no han desenvolupat cirrosi hepàtica i que no havien estat tractats abans. En global la seva taxa de curació supera el 96%, però és encara més elevada per a l’anomenat genotip 1b, el subtipus de virus que infecta majoritàriament els europeus, i en concret uns 50.000 catalans. En aquest cas, la curació és del 99%. L’estudi té com a únic autor signant de l’Estat a l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol.
L’assaig ha testat l’eficàcia i la seguretat de la teràpia combinada dels fàrmacs ABT-450/r, Ombitsavir i Dasabuvir, una tríade que funciona en pacients amb cirrosi. En aquest cas, en canvi, s’ha estudiat el seu efecte en els pacients sense cirrosi i no tractats prèviament, que s’estima que són com a mínim la meitat dels infectats. I els resultats han estat molt positius, ja que s’han curat un mínim del 96% dels dos subtipus de pacients que han format part de l’assaig: els que estan infectats pel genotip 1a del virus, més prevalent a Amèrica del Nord, i els afectats pel genotip 1b, més prevalent a Europa i l’est d’Àsia.
Prescindir d’un fàrmac usat històricament
En la combinació d’aquests tres fàrmacs, l’estudi ha investigat també l’eficàcia del tractament afegint-hi o prescindint d’un quart, la ribavirina, utilitzada en les teràpies de primera i de segona generació, on es combina amb l’interferó. La ribavirina causa alguns efectes adversos, com ara nàusees, insomni, prurit, augment dels nivells de bilirubina i disminució dels d’hemoglobina. Els resultats han estat millors en el cas del subtipus de virus que afecta la població europea, on amb o sense ribavirina la curació ha estat del 99%. En canvi, en la infecció pel genotip 1a, els resultats han continuat sent millors amb ribavirina (més del 96% de curació) que sense (90%).
Sigui com sigui, aquest nou estudi ratifica l’eficàcia dels fàrmacs de tercera generació per a la curació de la infecció per hepatitis C en malalts sense cirrosi i prèviament no tractats. En aquest sentit, el cap del servei de l’Aparell Digestiu de Germans Trias, Ramon Planas, explica que “amb aquests nous fàrmacs tallem de soca-rel totes les conseqüències que pot tenir la malaltia, com la cirrosi i la necessitat de trasplantament de fetge”. El tractament és per via oral i de dotze setmanes i la seva tolerància és “excel·lent”, segons Planas, que afegeix que pràcticament cap pacient dels que participaven a l’assaig ha abandonat.
Una malaltia ara eradicable
L’hepatitis C és una malaltia causada pel Virus de l’Hepatitis C (VHC), el qual es transmet fonamentalment a través de la sang i ataca el fetge, que s’inflama i fa les seves funcions de manera anòmala. La gran majoria dels actuals infectats van contagiar-se als anys 70 o 80. La malaltia pot ser asimptomàtica fins que ja ha avançat, de manera que aproximadament un 70% de les persones que tenen el virus ho desconeixen. Quan apareixen els símptomes, poden ser greus, com per exemple la cirrosi hepàtica o el càncer de fetge. De fet, el virus és la principal causa d’aquestes dues patologies i també de la necessitat de trasplantament de l’òrgan.
El VHC es va descobrir a finals dels anys 80 i des de la dècada dels 90 que es controla la seva presència en totes les transfusions i productes sanguinis. És per això que cada vegada hi ha menys nous infectats. En aquest sentit, Planas apunta que “tenint en compte que els nous casos han baixat i que l’eficàcia dels nous fàrmacs és del més del 90%, podem estimar que cap a l’any 2030 l’hepatitis C pràcticament no existirà”.
