Ha estat un llarg i tortuós camí per aconseguir un reconeixement públic envers la figura del meu besavi, que va ser alcalde de Badalona des de l’abril de 1910 fins al primer de gener de 1912: Josep Vergés de Vallmajor (Badalona, 1875-Sant Vicenç de Montalt, 1951).
L’abril de l’any 2009 vaig presentar una instància a l’Ajuntament de Badalona demanant que es dediqués una plaça, un carrer o un edifici públic a la memòria d’aquest alcalde que, transcorreguts més de cent anys, encara no havia rebut mai un reconeixement públic per la seva tasca com a màxima autoritat de Badalona durant gairebé dos anys.
Josep Vergés va ser un home que, tal com narren les cròniques dels diaris de l’època (Sol Ixent i l’Eco de Badalona), és retratat com un alcalde que va complir sempre, de dia i de nit, i sobretot va estar durant el seu mandat al costat de les persones més necessitades: prova d’això va ser quan va constituir una caixa d’estalvis per la vellesa o la cura i el bon tracte que va tenir amb els damnificats del naufragi del febrer de 1911 on varen morir onze mariners badalonins, o també quan s’acostava l’època del Nadal, donava bonus d’una pesseta (que en aquella època no era poc) per repartir a les persones amb menys recursos de la ciutat.
La popularitat del meu besavi va quedar palesa el dia en què deixava l’alcaldia, ja que l’acte de comiat, segons relata la premsa de l’època, “semblava una processó fúnebre”. La crònica del diari Sol Ixent recollia el neguit del públic present amb frases com: “no tindrem cap més alcalde que faci de pare, d’oncle, d’avi com ell!” o “¡quina llàstima que homes d’aquests quedin arraconats!” (Sol Ixent, gener de 1912).
La seva figura no acaba aquí, doncs va ser un home profundament arrelat a la ciutat. Sense anar més lluny, va ser membre d’honor de l’entitat Cor de Marina de Badalona al 1920 i, un any després, va ser un dels fundadors del Banc de Badalona que va estar vigent fins al 1948, quan va ser absorbit pel Banco Central. Tampoc no cal oblidar que el seu germà Damià, de la confraria de Sant Anastasi, va ser un dels impulsors de la festa coneguda com la Cremada del Dimoni a principis de la dècada dels 40 del passat segle XX.
Finalment i per posar “fil a l’agulla”, al desembre del 2018 vaig intervenir en el ple de l’Ajuntament badaloní on es va aprovar (gairebé per unanimitat i sense cap vot en contra), donar un reconeixement públic a la figura d’en Josep Vergés.
Posteriorment, la comissió de nomenclàtor de l’Ajuntament va acordar posar el nom a un espai que estava pendent d’urbanitzar ubicat entre el carrer Ausiàs Marc, l’Avinguda Alfons XIII i el Torrent d’en Valls (al barri del Raval), com la plaça de Josep Vergés de Vallmajor que va quedar oberta al públic a principis del passat mes d’octubre.
Juan Pablo Torrents-Faura i Vergés.
 i perquè la ciutat li ha dedicat una plaça al barri del Raval.){kind=link}