Parlem amb la Lyudmila i la Yulia. El seu testimoni ens aporta diferents visions sobre el conflicte armat a Ucraïna
Les conseqüències d’una guerra sempre segueixen un guió comú. Les decisions preses per uns pocs, normalment vestits de corbata i amb la vida resolta, acaben colpejant el futur de milers i pilers de persones. Ucraïna no és l’excepció. Aquesta setmana ens hem citat a Badalona amb dues persones veïnes de la ciutat que viuen la guerra amb esperança de pau, però que compten amb visions diferents de la situació.
La primera és la Lyudmila, ucraïnesa que va arribar del seu país fins a casa nostra fa 12 anys. Va créixer en un poble pròxim a Rivne, ciutat situada a l’oest del país, a 200 quilòmetres de la frontera amb Polònia. “A Ucraïna pensàvem que això passaria, però que no seria tan greu. Es creia que només hi havia perill a les ciutats pròximes a Rússia. És surrealista, perquè al meu país hi viu molta gent d’origen rus que també pot morir”, relata.
El testimoni de la Lyudmila ens ajuda a entendre com es viu ara mateix a Kíev, la capital que està sent un dels focus principals d’enfrontaments armats. “La gent està vivint al metro i als aparcaments i les saunes subterrànies que hi ha als edificis per protegir-se de les bombes. Sense llits ni cap comoditat. Jo tinc família a Kíev i els truco dos cops al dia. A la ciutat hi ha constants tocs de queda. Ningú pot sortir al carrer”, exposa la nostra protagonista.
Parlar en codi
Mentre l’exèrcit rus i l’ucraïnès lluiten, la població ha establert diferents estratègies per detectar possibles intrusos russos. “Ara a Ucraïna tothom parla amb codis. Si algú et pregunta i no contestes correctament, pots tenir un problema. Hi ha molts infiltrats russos que deixen marques per saber on s’ha d’atacar. Cada matí, en cada zona s’estableixen codis nous. Només els coneixen la gent autòctona”, explica.
Des de Badalona, la Lyudmila es mostra molt orgullosa de l’exèrcit ucraïnès, el qual “està lluitant amb tot” per defensar el país. Per últim, reivindica el dret d’Ucraïna a estar dins d’Europa. “Putin no té dret a decidir per nosaltres. Rússia està bombardejant aeroports per desconnectar-nos i que no entrin armes”, assegura.
Ningú és menys víctima
La Yulia té 32 anys i va arribar a casa nostra amb 17, procedent de Sant Petersburg. Es mostra contrària a qualsevol conflicte armat “on hi hagi pèrdues de civils innocents” i lamenta que la situació hagi arribat a aquest punt. “Cap víctima es mereix patir això. El problema és que aquesta guerra era evitable si s’actuava a l’arrel del conflicte. I en el seu moment no es va fer”, assegura. En aquest sentit, la Yulia demana a l’opinió pública que obri els ulls i intenti arribar al fons de la qüestió. “Hi ha milers de civils ucraïnesos que estan morint a Ucraïna, bombardejats pel seu propi exèrcit, des de 2014, des de l’inici de la Guerra del Donbass. I ara tothom es posa les mans al cap. Cap víctima hauria de ser més important”, reivindica.
14.000 víctimes
De fet, Amnistia Internacional ha denunciat que al conflicte del Donbass s’han comès crims de guerra i violacions dels drets humans. Es xifren les víctimes en prop de 14.000 (més de 3.000 civils) i hi ha hagut 1.5 milions de desplaçats i refugiats. La Yulia explica que, des de l’Euromaidan, “a Ucraïna han proliferat molts sectors de nacionalistes radicals de dreta, o directament neonazis”. “Que la gent busqui a YouTube reportatges sobre exèrcits anomenats Sector Derecho, Batallón Azov o Aidar. Aquesta gent està fent barbaritats a civils ucraïnesos des del 2014, matant per matar i torturant. Destruint ciutats”, recalca.
“Jo tinc amics amb familiars que fa anys que han de viure amagats en soterranis pels bombardejos i sé que milers de persones han marxat de la zona cap a Rússia perquè la situació era insostenible”, afegeix. Malgrat condemnar la guerra actual a Ucraïna i apostar per la pau, la Yulia també demana que “s’expliqui tota la veritat”, perquè és “l’única manera de solucionar el conflicte” i no quedar-se “amb el fet instantani”.
Com a russa, explica que la seva és una posició molt complicada, però encara ho és més la de la població del seu país que viu a territori rus. “Hi ha un conflicte intern. Donar suport a un govern que tots sabem què fa per apagar l’oposició o no reaccionar quan l’OTAN es vol acostar fins a la frontera del país… És difícil, sobretot perquè a Europa no sé si hi ha consciència de què és l’OTAN i del poder que té”, valora.
