Tres eleccions en un mes

Els ciutadans estem cridats tres vegades a les urnes en un mes de diferència. Aquest diumenge, 28 d’abril, arriben el primers comicis d’aquest any i serà només el preludi de dues eleccions més, les municipals i les europees. Mai en la història de la democràcia, i en tant poc temps de diferència, els ciutadans havien de dipositar fins a 4 paperetes seguides, Congrés, Senat, Ajuntament i Parlament Europeu. Sempre que hi ha eleccions, els mitjans de comunicació ens omplim de titulars amb declaracions dels polítics on assenyalen aquestes jornades com la veritable festa de la democràcia, i en part, tenen tota la raó. Triem qui triem per dipositar el nostre vot, el més important és anar a votar. Tenim tot el dret d’exercir-ho i poder decidir aquella opció política qui millor ens representa o bé triar el partit qui millor programa electoral pensem que pot ser bo pels propers quatre anys. Vivim temps de titulars ràpids, d’espectacles polítics i d’unes xarxes socials que sembla que ho augmenten. Potser més que mai, la jornada d’aquest dissabte pot servir per reflexionar, per valorar perquè votarem un partit i perquè decanten altres. Una de les novetats que potser passaran més desapercebudes diumenge serà el vot que podran exercir, per primera vegada, persones que pateixen alguna discapacitat. Un decret ho farà possible. Tenen tot el dret i crida l’atenció que s’hagi tardat tants anys per arribar aquesta normalitat per aquestes persones. Queda clar que aquest diumenge tindrem moltes imatges, molts titulars, moltes enquestes, sobretot a partir de les 20h, però no serà fins que tanquin els col·legis electorals, amb els resultats definitius, que sabrem quin partit governarà el país durant els propers 4 anys. I tot plegat serà el preludi de les eleccions municipals, que en un mes podrem decidir l’Ajuntament dels propers anys. Ara toca anar a votar, perquè hi tenim dret, però sobretot perquè ens toca com a ciutadans poder decidir.