Els balls de bastons tenen un origen incert. Alguns autors diuen que eren representacions de danses guerreres. Altres, que simbolitza una dansa de fertilitat de la terra. El que sí sabem és que és una manifestació festiva que data, majoritàriament, del segle XVIII i que, en molts casos, es representa picant amb força els bastons seguint uns moviments coreogràfics i generalment al so del flabiol i el tamborino.
El 1927, Pere Roig va voler crear un ball de bastons a Canyet: el Típich Ball de Bastons de Canyet. Típic, perquè segueix les coreografies i músiques habituals a tota la maresma. Actualment són els únics representants d’aquesta antiga tradició, ja que segueixen ballant, exclusivament, els mateixos balls que fa més de 95 anys que ballen. El ball de bastons de Canyet és un dels elements folklòrics de Badalona que més impertorbable s’ha mantingut al llarg dels anys i que té un tret més identitari de Badalona. Són la viva representació d’un estil de picar antic, podríem dir-ne obsolet, però que ens transporta a la festa major de principis del segle XX. Sempre al so del flabiol i, generalment amb bombo, han mantingut el patrimoni festiu fins a l’actualitat.
Els orígens
Els orígens del ball de bastons a Badalona es remunten a 1927, quan uns cantaires de la coral de la Societat Cultural l’Oliva de Canyet van decidir crear un grup de bastoners seguint la iniciativa de Pere Roig i Salicrú, masover de Sant Jeroni de la Murtra, de fer un ball de bastons com el que havia ballat a Sant Iscle de Vallalta. La presentació oficial es va fer la Festa Major de 1929. En aquests primers anys, el Típic Ball de Bastons de Canyet va actuar arreu del principat i també a Mallorca fins que la Guerra Civil va estroncar l’activitat de la colla, reprenent-se amb força l’any 1939.
L’activitat bastonera a Canyet va ressorgir amb força, la seva presència a les festes es va mantenir fins a 1969. A causa de la manca de renovació generacional de membres de l’entitat, el grup es va veure obligat a deixar de sortir fins que algun dels membres que plegaren el 1969 van engrescar els seus fills i parents per tornar a refundar la colla el 1982. Des d’aquest moment el ball de bastons de Canyet ha estat ininterrompudament a la festa badalonina succeint-se els grups de gent que els ballava fins 2008-2009, quan hi va haver el perill que tornés a desaparèixer. Fou llavors quan, per Sant Isidre, el patró del barri, un grup de gent jove es va interessar, tot ressorgint amb força la colla durant les Festes de Maig de Badalona de l’any 2009.
La indumentària
El primer vestuari que usaven aquests primers bastoners de Canyet constava d’una camisa blanca i un pantaló del mateix color, una faixa blava, i uns camals de roba vermella amb una vintena de picarols. Aquesta indumentària es manté actualment, juntament amb unes espardenyes de taverner amb la veta blava. En els seus orígens els bastoners lluïen les seves corbates de mudar, fins que a mitjans de la dècada de 1930 se’n van fer unes de corporatives, de ratlles blanques i blaves fins que a principis dels anys 60 van canviar per un llaç que el 1986 es va transformar decidir que fos de la bandera catalana. La indumentària original del ball de bastons de Canyet es completava amb una barretina de cotó blau amb un vió vermell a la part inferior. Als anys 90 aquest barret va desaparèixer fins que amb el 90è aniversari es va recuperar el seu ús, opcional.
Els balls
Els balls que es ballen a Canyet són vuit: els Caçadors, la Masurca, els Geperuts, el Topa, la Sardana, els Pilans, la Nova, i Las Banderas de Portugal. Tots els balls són per a vuit balladors amb diversos trets característics comuns del ball de bastons del maresme: el bastó llarg, el treball vertical i el punteig constant, a banda del rebatut final, conegut com a “caps”.
