ENTREVISTA Toni Madrid, entrenador Joventut Femení. El Joventut Femení afronta aquesta temporada un repte il·lusionant a la vegada que valent. Després de 12 temporades sense competir a Copa Catalunya, el conjunt verd-i-negre ha retornat a la màxima categoria autonòmica i Toni Madrid és el timoner del vaixell badaloní tot i que la trucada del Joventut li va arribar de forma inesperada, després de l’adéu de Raul Lorenzo, pocs dies abans de l'inici de la competició. 10 temporades a Minguella i 5 campanyes a la Unió Bàsquet Llefià és un petit exemple del currículum experimentat de Madrid.
La trucada del Joventut Femení va ser inesperada?
Sí, perquè Raul no va continuar per motius personals i llavors vaig tenir l'oportunitat del Joventut a Copa.
La construcció de la plantilla ja estava feta?
Quan vaig arribar al club l'equip ja tenia totes les jugadores tancades i d'alguna manera això és un hàndicap, perquè cada entrenador forma el seu equip en funció de la seva metodologia i joc. Tot i això, vaig donar un cop d'ull a l'equip abans d'acceptar i em va agradar el perfil de jugadores que formen la plantilla. Tenim molt bones jugadores i són treballadores. Tant elles com jo hem fet un treball d'adaptació. La comunió ha sigut molt ràpida i positiva. La gran incògnita abans de començar era saber si aquest equip es podria adaptar a la categoria i no només competim sinó que hem tingut opcions de guanyar. Hem guanyat un partit però podríem haver guanyat alguns més.
El club sumava 12 temporades sense competir a la màxima categoria autonòmica, s'ha adaptat bé a Copa després de finalitzar la primera volta?
L'equip equilibra molt bé les carències que té amb actitud i esforç. A més a més, som un equip molt jove i les jugadores s'adapten ràpidament a la categoria. El salt de Segona a Copa pot semblar molt gran però amb esforç i treball en equip podem competir contra gairebé tothom.
És arriscat el salt a Copa?
Des de fora, els entrenadors de la resta d'equips asseguraven que seríem un grup que patiria molt, no per guanyar sinó per competir. Ha estat un gran sorpresa l'adaptació de les jugadores i com estem fent un gran treball a nivell d'equip i a nivell individual. El gran repte és créixer cada setmana. I estic molt satisfet.
A nivell de club l'objectiu és trobar estabilitat a la categoria?
No sóc la persona més exacte per confirmar l'objectiu però sí que puc que durant les darreres temporades el Joventut no ha tingut estabilitat d'entrenadors a nivell sènior. Cada any n'hi havia una aposta diferent i els resultats no han estat molt satisfactoris. Aquest any volem trencar amb aquesta dinàmica i volem competir el millor possible.
Il·lusiona que des de la directiva es vulgui apostar per la secció femenina del club?
Fa molta il·lusió tenir l'equip a Copa i som el mirall de les categories inferiors. Tenir l'equip a Copa és un repte i és un plus per les categories inferiors. A Badalona és molt important tenir un equip a la màxima categoria i ara tenim aquesta il·lusió. L'aposta de la directiva és molt d'agrair però hem de ser autocrítics i conèixer que necessitem més hores d'entrenament per poder competir adequadament a la categoria, tot i que sabem que aconseguir-les és complicat. Quan un equip funciono bé esportivament és perquè la part extraesportiva funciona molt bé.
Una victòria i set derrotes. Quina lliçó es pot aprendre de la primera volta?
La primera volta ens ha ajudat d’aprenentatge per veure els errors que tenim el ritme de la resta d'equips hem vist un bàsquet molt competitiu i el repte que tenim és competir encara millor i lluitar per aquestes victòries que ens donin la salvació.
