El 1987 un grup de dones de la parròquia Verge del Roser, situada al barri de Lloreda, sortien a caminar fins a la creu de Montigalà mentre feien les seves oracions durant el camí. Una d’elles és la Rosario Mora, la persona que va presenciar l’aparició de la Verge. El grup sempre seguia la mateixa ruta, però aquell dia un ocell no parava de piular, i la Rosario va sentir que havia de modificar el seu rumb. “Vaig baixar corrents per la muntanya i vaig veure com una bola de llum passava per sobre meu i es parava a un arbre. En aquell moment vaig dir-li: en quin lloc t’has anat a posar!, i em va contestar: El meu camí no és de roses, sinó d’espines. I tenia raó, ha estat així”.
Des de llavors aquella zona s’ha convertit en un lloc de culte. Actualment són 7 les dones que pugen cada dijous i diumenge a fer les seves oracions. En més de trenta anys han condicionat la zona amb diferents referències bíbliques. Sota l’arbre posen els apòstols i l’anomenat Verge de l’Arbre amb motiu de l’aparició. També es poden trobar els 10 manaments a una roca, la cova de Betlem, el riu jordà i l’Hort de les oliveres entre d’altres.
El fet de tenir aquest lloc d’oració a una muntanya molt transitada els hi ha provocat desperfectes en alguns dels seus objectes. “Ja no podem deixar res perquè ens ho trenquen. Abans deixàvem flors i al minut estaven destrossades. La Verge ja ens va dir que no deixéssim res”, assegura Mora. Les aparicions no són l’única relació que té Rosario amb les màximes autoritats religioses, sinó que també es comuniquen amb ella. “Se’m posen al costat perquè si es posen a l’esquena no els hi faig cas. Quan em volen dir alguna cosa li dic a una de les companyes que ho escrigui. Jo no sé escriure molt, però ho he de fer perquè a vegades em parlen a les tres o a les quatre de la matinada i a qualsevol lloc”, afirma Rosario.
