24/11/2017 – Sense fer gaire soroll Álvaro Vega s’ha convertit en imprescindible a l’eix de la defensa del Badalona. Diumenge passat, al camp de l’Ebro, va marcar un gol que va valer un punt.
Sense fer gaire soroll Álvaro Vega s’ha convertit en imprescindible a l’eix de la defensa del Badalona. Diumenge passat, al camp de l’Ebro, va marcar un gol que va valer un punt. Per tot plegat hem volgut parlar amb ell.
– Diuen que les segones parts no són bones. Però em sembla que en el cas del seu retorn al Badalona no ha estat així. M'equivoco?
– Estic content. En les dues temporades que han passat des que vaig marxar el club ha crescut. Ara bé, la manera de treballar, que és amb la qual s'identifica el jugador, és la mateixa. Manolo González continua i això vol dir que la línia de treball és bona i que hi ha marge de millora. Per tant, estic content de poder evolucionar amb tot plegat.
– Ho ha jugat tot, excepte un partit per sanció. Queda clar que és un jugador fonamental en aquest equip.
– Bé, les baixes de Robusté i, ara, de Moyano, juntament amb l'esquema defensiu que proposem, fan que a la part del darrere hi hagi poc on escollir. Però crec que la competència amb tots els jugadors disponibles és altíssima.
– Treballar al costat de Robusté i Moyano deu ser un màster en com s'ha de jugar al centre de la defensa.
– Així és. Són dos centrals amb moltíssima experiència i, sobretot, amb un caràcter guanyador admirable. Dos futbolistes molt importants.
– Es troba a una targeta de la suspensió i Robusté i Moyano no estan disponibles. Diumenge jugarà amb doble precaució per aquesta circumstància?
– És cert que estem agafats amb pinces, però la meva manera de competir no contempla no ficar el peu per poder jugar un altre partit. Ara bé, tant de bo no em treguin targeta perquè això implicaria estar disponible una setmana més.
– Què espera que passi diumenge, contra el Vila-real B?
– Que ens trobarem un equip que ens exigirà moltíssim i que haurem d'estar concentrats al màxim tot el partit si volem assegurar aquesta bona ratxa com a locals.
– Com explica que no hagin perdut a casa i que a fora no hagin guanyat?
– Hem tingut sortides molt complicades, com les d'Elx i Alacant. En algun cas no hem estat a l'altura i en les dues últimes, als camps de l'Alcoià i l'Ebro, hem merescut la victòria. Em sembla que estem en el camí que hem de seguir. Això sí, si volem estar a dalt, hem de mantenir el ritme en cada partit durant els 90 minuts.
– A La Almozara, contra l'Ebro, va fer un golàs que va valer un punt. D'on ha tret aquesta rematada d'esquena?
– He, he. No n'hi ha per tant… La pilota va quedar allà i vaig rematar com vaig poder. L'important és que no vam tornar de buit, tot i que sí amb sabor amarg.
– Recorda l'últim gol que va fer a la lliga? Va ser fa dos anys, amb el Linares, al camp de l'Almeria B.
– El vaig fer a centrada de Fran Carles, que ja no és entre nosaltres. Un gol molt especial per a mi.
