Tot i que, com comparteix el doctor Albert Roger, cap de Secció d’Al·lergologia de l’Hospital Germans Trias i Pujol, a qui entrevistem, a la nostra zona prevalen les al·lèrgies als àcars, que perduren tot l’any, ara és temporada de les al·lèrgies estacionals, molestes i de les que alerta que cal corregir perquè no evolucionin en malalties respiratòries cròniques, com l’asma.
-Com serà l’al·lèrgia estacional aquesta temporada? La informació basada en la Xarxa Aerobiològica de Catalunya anuncia que serà una primavera lleu en tot el litoral mediterrani. És el que passa quan hi ha temperatures altes a l’hivern i també plou molt. Amb aquestes dues variables, s’allarguen els símptomes de l’al·lèrgia, però no són greus.
-Veig que heu d’estar molt pendents de la metereologia? Sí, la temporada varia segons la meteorologia. També hi ha altres factors que intervenen com el canviclimàtic i la contaminació.
-Com afecta la contaminació? Agreujant la situació. Si hi ha més contaminació, s’allibera més CO₂ i el CO₂ fa que els efectes del pol·len s’estenguin. Per això,al camp i a la ciutat el pol·len no té el mateix comportament.
–És una falsa sensació o cada cap hi ha més persones amb símpromes d’al·lèrgia?
Hi ha molta gent que es suggestiu d’al·lèrgia, però no sap a què. Sense un diagnòstic es pecífic no es pot aplicar cap tractament, per això al primer símptoma s’ha d’anar al metge de capçalera. Especialment, la canalla.
-S’agreuja molt la situació sense diagnòstic? Sí, perquè en principi és una rinitis.Si no es tracta l’al·lèrgia i no marxa la rinitis es complica i evoluciona en asma, una malaltia crònica. Sobretot, hi insisteixo, s’ha d’actuar si es veuen símptomes de mucositat, molèsties als ulls i cert ofec.
-Quanta població es calcula que pot tenir al·lèrgia? El 25% de la població. Si es diagnostica, apliquem aquestes potes bà siques que han d’anar de manera conjunta. Com les potes d’un tamboret, que si falla una cau tot. Un cop diagnosticat, el primer que s’ha de fer és evitar el contacte amb què es
produeix al·lèrgia. La segona, aplicar la farmacologia pel control dels símptomes. I la tercera, alterar el curs de la malaltia aplicant les vacunes específiques. Però no podem posar una vacuna si no saps contra què.
-Cada cop el diagnòstic és més concret? Sí. Amb les proves clàssiques al braç,per exemple, pot sortir que una persona és sensible als àcars o al pol·len. Però ara hi ha un mètode més avançat, el diagnòstic molecular, que amb només una simple analítica permet diferenciar entre els diferents
pòl·lens.
-I llavors es prepara una vacuna específica? Sí, les vacunes moleculars, nascudes de la medicina de precisió, que permeten elaborar una vacuna concreta per a cada pacient. Una fórmula magistral personalitzada en funció de la sensibilització de cada persona i la vacuna arriba a casa amb el nom del pacient.
