Aquesta setmana hem conegut, a través de l’advocat badaloní Rafa Mendoza, una sentència favorable a un matrimoni de Sant Crist per aconseguir un lloguer social a Badalona d’un gran tenidor d’habitatges. La dona del matrimoni té una discapacitat i, després de viure tota una vida de lloguer al barri, una baixada dels ingressos arran de la pandèmia els va impossibilitar seguir pagant el lloguer.
Els afectats van demanar una ajuda per fer front al pagament, però aquest va ser denegat. Finalment, el desnonament va quedar fixat pel passat 24 de maig, però per sort es va aturar gràcies a la presència de veïns i entitats a peu de carrer. Només quatre dies després, el 28 de maig, el jutjat va fer pública la sentència del cas, obligant el gran tenidor a oferir un lloguer social als afectats. Aquest lloguer social serà per valor del 18% dels ingressos de la família i durant els pròxims 5 anys.
La sentència és important perquè és la primera que s’articula al voltant de la llei catalana 24/2015, legislació que va ser impugnada davant del Constitucional en dues ocasions i que no havia tingut vigència. Aquesta és la primera sentència que ha trobat la via per resoldre com es pot aplicar aquesta llei a Catalunya i pot generar jurisprudència. El principal problema era que encaixar la llei catalana dins del marc legal espanyol no era possible, segons els tribunals, i no s’aconseguia suspendre els desnonaments i obligar els grans tenidors a oferir lloguers socials a famílies vulnerables.
