La Susanna López és una de les persones que forma part de l’estudi Thalassa per aconseguir un tractament eficaç i global per a la Long-Covid. Fa cinc anys, des de juliol del 2020, que malviu amb una Covid-19 persistent que ha trastocat la seva existència. Educadora infantil, és impossible que amb els símptomes que té, pugui exercir. “No vaig tenir una Covid molt agressiva com per haver d’ingressar”, comparteix, “sí que van ser quinze dies molt durs a casa, amb molts mals de cap, pressió al pit, ofec, molta fatiga, mal muscular.” Aquests símptomes continuaven tres mesos, sis mesos i han anat a més durant aquests cinc anys. Li deien: “El teu cos es recuperarà”, però no es podia aixecar del llit i per compte propi va localitzar un grup de rehabilitació post-Covid de l’Institut Guttmann. “Em vaig trobar amb persones a les quals li passava el mateix que a mi, i vam plorar plegades.” Des d’aquí va entrar al grup de Covid-19 persistent de Catalunya, i d’aquí cap a la unitat de l’Hospital Germans Trias i Pujol. Des que va començar l’estudi, la Susanna passa per setmanes alternes, tres dies continuats per a fer el tractament. Participa en tots els estudis que li permet la seva salut. Aquest durarà fins a finals de juny, pel que fa les proves amb les persones voluntàries. Després de quatre tongades de medicalització, començaran visites, analítiques i reconeixements per valorar com ha anat. En global, l’estudi acabarà el 2026, amb totes les conclusions.
“És molt dur perquè ens ha canviat la vida radicalment, a mi i a la meva família.” “Sempre estic esgotada i adolorida, no faig plans per no haver-los d’anul·lar perquè sovint no estic bé per sortir. M’estic aïllant i tot això afectat la normalitat a casa.” Ara té 44 anys.
El còctel de símptomes que arrossega és dolor muscular, problemes cognitius de memòria i d’atenció, mals de cap i un ofec que ha derivat en una angina microvascular. “És una doble lluita, constant. La lluita contra tu perquè vols estar bé, i contra tot el que t’envolta que t’ho posen molt difícil.”
Detalla el calvari pels tribunals mèdics. I fa vergonya el que explica. Sembla el recorregut amb la fibromiàlgia. No s’ha trobat cap prova clínica, cap biomarcador, que confirmi un diagnòstic i això ho complica tot. “A la Guttmann em van ensenyar a conviure amb el dolor”, mig somriu. Per assegurar que serà fixa a tots els estudis que li proposin. Perquè hi ha una negació interior molt potent per estar així la resta de la seva vida i confia que la professionalitat i la passió de l’equip que les tracta desembocarà en solucions. “Sense aquesta unitat estaríem soles”, conclou.
