Amb tota la maldat possible, Llucifer es va tornar a creuar al camí del Seagull cap a Primera Divisió. I per tercera ocasió seguida, que això encara genera més dolor i frustració. Durant el trajecte del darrer assaig, i quan el conjunt de Jordi Ferrón començava a agafar velocitat de creuer, les ‘gavines’ van patir un contratemps inesperat al mes de novembre: l’Albacete es va fixar en l’extrem dret Sara Navarro. Un dels ganivets més mortífers de Segona Nacional.
“La trucada de l’Albacete em va sorprendre. L’equip va patir la baixa per lesió d’Alba Pomares (excompanya de Sara en les categories inferiors de l’Espanyol), l’entrenador em va veure jugar i el vaig convèncer per incorporar-me a l’equip”. Una porta a Castella-La Manxa que li deixava en safata l’oportunitat de tornar a Primera Divisió, després de debutar amb el club ‘perico’ amb 18 anys.
La confirmació de signar pel conjunt manxec s’havia de decidir en un breu període de temps. “Havia de respondre ràpid perquè sinó buscarien una altra jugadora”, rememora Navarro. En aquest context, també hi tenia molt a dir el Seagull, una entitat que es va sorprendre davant la més que possible marxa d’una jugadora clau als esquemes de Ferrón. “Al Seagull li va sorprendre la meva baixa perquè al mes de novembre no és habitual veure jugadores que marxen. Jordi Ferrón es va alegrar per mi i fins i tot va dubtar si em deixava sortir o no però al final es va arribar a un acord per poder marxar”, relata.
El tren de la màxima categoria nacional li tornava a oferir un lloc a la jove davantera però en aquesta ocasió amb una novetat: era lluny de casa. “Al principi és dur perquè és la primera vegada que surto de casa. La meva família s’ha desplaçat diverses vegades i l’adaptació va ser ràpida, en 2-3 setmanes em vaig adaptar al grup. El tracte del club i les jugadores ha estat excel·lent i esperem poder seguir aquí molt de temps”, descriu la seva vivència a Albacete, una ciutat que no té res a veure amb Barcelona i on ha renovat un curs més.
Tot i això, i abans de marxar, l’exjugadora blava es va haver de rumiar molt abandonar Badalona però una oportunitat com aquesta mai saps quan pot tornar a presentar-te. “Aquestes decisions sempre s’han de reflexionar, entre altres motius perquè em sentia molt bé al Seagull, amb una bona temporada, i era conscient que m’havia compromès amb el club fins a final de temporada. D’altra banda, no saps quan més poden aparèixer aquestes oportunitats de Primera Divisió. No hi havia un millor context per no acceptar l’oferta. Al mercat d’estiu sempre és més difícil trobar un equip perquè hi ha molt moviment de jugadores. No ho podia deixar escapar”.
A la cerca de noves oportunitats
Aquest exili personalitzat en Sara Navarro és només una petita representació de la marxa a altres equips de moltes jugadores catalanes, ja no només a altres equips de Primera Divisió sinó també de Segona. “A Nacional també n’hi ha jugadores que marxen de casa seva per millorar i fer un salt de qualitat. És molt difícil poder jugar al Barça i Catalunya l’oportunitat més assequible la tenim a l’Espanyol”, contextualitza.
Lluny de Badalona, l’extrem barcelonina també segueix l’actualitat i els moviments de mercat del Seagull. “És la tercera temporada que el club es queda a les portes de Primera Divisió i ningú mereix viure aquest drama. Amb els reforços que ha anunciat l’equip el salt de qualitat és molt bo”, analitza. Esperem que a la quarta oportunitat les badalonines ho aconsegueixin i sigui un primer pas perquè les ‘gavines’ que han emigrat, puguin tornar a casa per gaudir del seu esport.
