Superada la quarta sessió del judici de les antenes, les parts -Fiscalia i el cos d’advocats de les defenses- estan disposades a alleugerir les sessions perquè els terminis s’ajustin a la programació prevista, i no hi hagi d’haver un tall enmig de Nadal per haver de convocar una o dues vistes passades festes. De manera que avui, dels 13 testimonis convocats han decaigut 5 a instàncies de fiscalia, renúncia que ha estat acceptada pels lletrats de les defenses. Així que tot i que estaven convocats per avui, no han entrat a la sala l’exregidor José Antonio Téllez; ni el responsable de Riscos Laborals de l’Ajuntament José Eroles; ni el cap d’Ecologia Urbana de l’Ajuntament, Josep Antoni Montes Carretero; ni l’exsecretària Josefina Benabarre; ni Milagros Campiña, responsables de RRHH. Tampoc no declararan dilluns ni Mercedes Castro de Patrimoni; ni el regidor Daniel Gracia; ni Albert Müller, de serveis jurídics d’Urbanisme. Així com han caigut les testificals a sala d’agents dels Mossos i de l’enginyer de telecomunicacions Francisco Salgado Lafont. Tot i que, com ha volgut que quedés ben car en sala, la fiscal ha insistit que el contingut sí que formarà part de la documentació processal.
S’apunta més a Patrimoni i Via Pública que a Urbanisme
En la sessió d’avui, ja hem superat el període del mandat Albiol i hem entrat en el de Dolors Sabater, amb les declaracions de sis persones. Es tracta del testimoni del superintendent de la Guàrdia Urbana, Conrado Fernández; de l’exgerent d’Engestur, Christian Carneado -qui amb Miguel Angel Sánchez Ruiz de l’empres MSR, va decaure de la causa després del judici oral de març de 2023-, del secretari Isidre Martí;del responsable de Patrimoni Jordi Crisol; del director de serveis de Seguretat, Mediació i Participació, Joaquim Ortilles i del llavors responsable de Disciplina Urbanística, Ramón Díaz Cano.
La majoria dels testimonis han apuntat a les responsabilitats de Patrimoni i de Via Pública com les competents per redreçar la situació heretada, tant si s’optava per legalitzar com si s’optava per recuperar d’ofici aquest espai inclòs en el recinte de la Guàrdia Urbana amb qualificació d’equipament i ús cultural, en qualsevol cas de domini públic. I, pel que fa a lliurar el permís d’ocupació, s’ha indicat que corresponia a Via Pública, igual que quan se vol instal·lar un circ, una fira o una terrassa d’un establiment gastronòmic. El que també s’ha apuntat és que l’ús privatiu i l’explotació comercial requerien més d’un procés de concessió a través de concurs que de la signatura d’un conveni.
El rol de Carneado i d’Ortilles, dinamitzadors per prendre una decisió, la que fos
Durant la vista també s’ha percebut Christian Carneado, exgerent d’Engestur i successor de l’etapa Vizcaíno, i de Joaquim Ortilles -director de l’àmbit de Seguretat- amb un paper més de dinamitzadors de la resta dels equips per, primer, analitzar, per després resoldre amb dos supòsits: regularitzar o recuperar l’espai i desmantellar.
Carneado ha perseguit que se l’imaginés preguntant amb tothom amb qui despatxava sobre el tema, primer amb Javier López en tant que regidor de Via Pública i vicepresident d’Engestur i després amb Francesc Duran, qui va exercir aquestes responsabilitats quan López va dimitir.
També ha quedat palès que en aquell context de nou govern, eren les companyies de telecomunicacions les que estaven més interessades, evidentment, en regular la situació per consolidar l’emissió des d’un espai estratègic, com és un turó enmig del continu urbà metropolità, que donava cobertura a moltes persones usuàries. Carneado ha dit que postulava una retirada pactada amb les operadores amb prou temps perquè busquessin alternatives, després que Ortilles compartís que no era capaç de localitzar cap títol habilitant. Fins que es va imposar la màxima del “Ja no s’entra”, una decisió una mica col·legiada entre el superintendent i Ortilles.
Descoordinació i falta de traspàs entre governs
Després d’aquestes vistes, la imatge de l’Ajuntament ha quedat molt malparada quant a la sensació de desorganització, de poc o cap seguiment dels temes i d’ineficàcia en quant al grau de resolució. S’ha parlat de models i models de convenis sense concloure, s’han escoltat contradiccions respecte si per a una mateixa gestió calia un conveni o una concessió administrativa. S’ha evidenciat que les antenes van sobreviure sis anys sense que s’iniciés ni es plantegés cap conat d’expedient per part de disciplina urbanística.
D’entre les imatges més rocambolesques hi ha la d’imaginar un cable endollat com a mínim cinc anys en un fanal de la comissaria d’una població de 220.000 ànimes. A més amb unes taxes sense cobrar i unes antenes que no constaven en el registre del Ministeri i que en alguns moments havien molestat al trànsit aeri.
Durant tots aquests anys, del 2012 al 2018 ningú no va ser capaç de tancar un document per signar, de manera que les antenes es van desmantellar després que deixessin de ser útils per manca de funcionament. La fiscal ha preguntat i preguntat si es tenia constància que no estaven regulades, si se sabia que no s’ingressava res pel servei i també ha preguntat si en cap moment no es va valorar iniciar algun expedient per part de disciplina urbanística. Tenint en compte que un dels supòsits per començar-los és que sigui precisament un requeriment d’una acta de la Guàrdia Urbana els que els comenci. I la Guàrdia Urbana les tenia a casa, les antenes.
Es continua dilluns amb el testimoni de Ramon Riera
Si no s’altera res, la pròxima sessió serà el dilluns dia 16 de desembre a les 9.30 h amb el testimoni de l’exregidor Ramon Riera, responsable de l’àrea d’Hisenda i RRHH en el moment de la instal·lació de les antenes. També hi estan convocats Lourdes Mir Carvajal, l’exregidor Francesc Duran i membres de l’Oficina Antifrau de la Generalitat i del Departament de Territori i Sostenibilitat. Si el matí ho aguanta, es començaria amb la declaració dels testimonis. Es continuarà amb les conclusions, en què Fiscalia anunciarà si manté els càrrecs, els redueix o els eleva en cadascú dels sis encausats, i també amb els informes dels lletrats defensors. La darrera sessió es manté per al dimecres 18 de desembre.
