29/01/2016 – El Monestir de Sant Jeroni de la Murtra, Bé Cultural d’Interès Nacional des de 2014, compeix 600 anys amb molts dels seus espais encara per restaurar i museïtzar.
Segons t’hi apropes pels camins sorrencs de la Serralada de Marina, apareix enmig de la vall, rodejat de camps, vegetació i muntanya. Estoic i majestuós, com qui veu la vida fluir i desenvolupar-se al seu voltant, però mai sent-li aliè. Una gran obra de pedres repletes d’Història que continuen suportant el pas del temps i rememoren els segles passats mentre la ciutat i el seu frenesí, tant a prop i a la vegada tant distant, corren sense aturar-se. Entre els murs de les seves estances regna el silenci en companyia del polsim dels segles i el fred del buit, fins obrir una de les portes que dóna sortida al claustre, on l’antiguitat es barreja amb la claror, la llum i el verd. Com ho ha fet durant els darrers 600 anys.
El Monestir de Sant Jeroni de la Murtra compleix exactament sis segles des que va ser fundat per la comunitat dels Jerònims i construït, poc a poc, sobre l’antic mas de Sa Murtra, que el mercader Bertran Nicolau va adquirir per cedir-li als monjos. Joia del Gòtic, el primer canvi important es va produir el 1835, quan va ser cremat parcialment i va patir els efectes de la desamortització de Mendizábal. Des de llavors, va passar a mans privades i es va convertir en una colònia d’estiuejants, el que va assegurar la seva pervivència. El 1936, la iniciativa va deixar de rebre hostes i va tancar portes. No va ser fins 10 anys més tard que Francesca Güell, una de les filles del mecenes d’Antoni Gaudí, va comprar la part principal per restaurar-la progressivament i convertir-la en el recinte de solitud i silenci que continua sent a dia d’avui.
Actualment, el Monestir de Sant Jeroni està habitat per vuit persones, tres de les quals integren la base que gestiona el dia a dia del patrimoni sota el títol d’Àmbit de repòs religiós i cultural Francesca Güell. “Estem oberts a persones de qualsevol religió i edat, és un espai interreligiós i intercultural”, explica Javier Bustamante, un dels responsables. A més, el monestir reserva un espai per a hostatgeria de vuit habitacions que pot reservar tot aquell que hi vulgui dur a terme un retir en soledat i silenci. “Ve gent a preparar-se unes oposicions, a elaborar una tesis doctoral, fer recés espiritual o meditació…hi ha qui es queda unes hores i qui fa vida uns dies”.
Una joia històrica i arquitectònica oblidada
La seva condició de patrimoni privat, tot i ser Bé Cultural d’Interès Nacional des de 2014, fa més difícil l’accés a ajudes institucionals per a la seva conservació i restauració completa. Tot i que des de l’exterior no salta a la vista, diferents espais del monestir han estat restaurats sols en part, com és el cas de l’església, que es va endur la pitjor part de l’incendi de 1835 i continua sense sostre. Les entitats que s’apleguen sota el seu sostre, explica Bustamante, no tenen recursos per fer grans obres. Tot i així, una de les injeccions de diners constant, encara que humil, és dels Amics de Sant Jeroni de la Murtra, una entitat que destina la quota dels seus socis a fer reparacions i recuperacions a petita escala.
Darrerament, aquesta associació ha organitzat dos sopars benèfics per tal de recaptar fons, en cadascun dels quals han aconseguit 20.000 euros. Aquests fons van ser destinats a recuperar part de la volta de la Torre Prioral, que es va esfondrar, i a consolidar aquest edifici, però també a combatre una plaga de tèrmits, de tractament molt costós. Les iniciatives d’Amics de la Murtra, els donatius dels visitants, el que paguen els hostes temporals i les quantitats simbòliques dels concerts que s’organitzen durant l’any, són els únics ingressos que percep.
El procés per demanar subvencions públiques és molt lent i només ha arribat a bon port en una ocasió durant els darrers anys, uns 15.000 euros que van servir per costejar la meitat de la recuperació d’unes pintures murals. Ara, esperen que la Diputació elabori un Pla Director, un document essencial per saber els passos que el monestir ha de seguir en matèria de restauració. Una altra de les cartes amb les que compta el centre és la col·laboració d’estudiants d’un màster de restauració de la UPC, que estan realitzant un estudi diagnòstic i propostes de restauració concretes que presentaran durant aquest 2016. A banda, una trentena de voluntaris s’apropen a Sant Jeroni a ajudar en diferents tasques. Concloure la museïtzació de tot l’espai, consolidar la Torre Prioral i anar realitzant millores i reestructuracions generals són, a dia d’avui, els reptes que es marca el monestir, coneixedor de la seva limitada capacitat econòmica.
El pla director, un pas clau
El regidor d’Urbanisme, Oriol Lladó, explica que és una situació molt complexa, en tant que es tracta d’una propietat privada, tot i que d’interès públic, situada en una serralada, la de Marina, protegida per la Diputació i en la que no s’hi pot efectuar qualsevol actuació. Un dels principals problemes, apunta, és la manca d’un pla director per saber quin camí han de seguir les instal·lacions. “Ara, amb els 600 aniversari, és un bon moment per fer pressió i aconseguir que aquest pla sigui una realitat. Un cop s’elabori, hi haurà possibilitats d’endreçar tant el monestir com la zona de la Vall de Betlem en general, peces amb un gran potencial per a la ciutat”.
Un any de celebracions
Per davant espera un 2016 ple de celebracions, en el que Sant Jeroni comptarà amb la col·laboració de diferents entitats, com ara els Amics de la Música de Badalona, l’Agrupació Fotogràfica Sant Joan Baptista, el suport del Museu de Badalona o el Centre Excursionista de Badalona, entre d’altres. Des de mitjans de febrer a finals d’any, els responsables del monestir organitzaran al voltant d’una quinzena d’actes, inicialment, una programació que està oberta a ampliacions. Destaca l’exposició dels projectes de restauració dels estudiants de la UPC, diferents mostres, el 10è cicle de concerts de la Murtra i la jornada acadèmica de commemoració i eucaristia solemne del 6è centenari, entre d’altres.
La recepció dels Reis Catòlics a Colom i la planificació en secret de la segona expedició a Amèrica
Sens dubte, el fet històric més destacat de tots els que ha albergat Sant Jeroni de la Murtra durant aquests 600 anys és la recepció que els Reis Catòlics van oferir a l’explorador Cristòfor Colom a la seva arribada del primer viatge a Amèrica. No va ser quelcom premeditat, segons expliquen els actuals responsables. Isabel I i Ferran II estaven allotjats allà, com feien habitualment quan venien a Barcelona, atès que, sobretot Isabel, preferia dormir sota sostre religiós. Llavors, els reis eren al monestir amb motiu de la recuperació de Ferran, que havia estat atacat a la capital catalana a finals de 1492. L’abril de 1493, quan Colom arriba i s’assabenta que tots dos són a Sant Jeroni, decideix dirigir-s’hi per tal de retre comptes del gran descobriment.
Lluny de tractar-se d’una recepció ostentosa i de gran format, es diu que la trobada entre reis i explorador, possiblement celebrada al refetor, va ser d’allò més discreta i ràpida. El motiu? Volien planificar ràpidament una segona expedició al nou continent, que tindria lloc aquell mateix any, i evitar que la informació arribés a la corona portuguesa, amb espies seguint de prop els passos de Colom. En aquell segon viatge, de fet, embarcaria amb l’expedició el frare Ramon Pané, de la comunitat de la Murtra, que més tard romandria a les Amèriques, a l’illa de La Española, on va aprendre la llengua i la cultura aborígens i va acabar esdevenint una figura molt important com a defensor dels drets dels nadius i etnòleg.
Tot i ser la més relatada, la dels Reis Catòlics i Colom no és pas l’única història reial que guarden les parets del monestir, expliquen els seus responsables. També van allotjar-se al monestir, i hi van fer vida en major o menor mesura, els reis Juan II, Felip II i Carles I, aquest darrer el més testimonial de tots tres. De tots ells, que van contribuir a finançar diferents estances i elements del monestir, hi ha petits retrats i elements que recorden el seu pas per la Murtra, tant en escultures de pedra com en retaules, la majoria dels quals molt desgastats.
