Robert Simón: “Hem de guanyar sí o sí, l’empat no ens serveix”

A més de ser un puntal de l’equip, en les hores baixes i també quan les coses van bé, Robert Simón dona la cara. Per això hem volgut conversar amb ell aquesta setmana, segurament la més difícil dels últims anys en el vestidor del CF Badalona.

– S’havia trobat mai en una crisi de resultats com aquesta?
– No, des que sóc professional del futbol no m’havia trobat en una situació així. De tot se n’apren. Ara toca corregir el que fem malament i potenciar el que fem bé per aconseguir la primera victòria.

– Té la sensació que aquest diumenge jugarà una final, per la necessitat d’aquesta victòria?
– No hem de caure en el nerviosisme, perquè és la jornada 7. Sí que és un partit molt important, perquè no tenim marge d’error. Hem de guanyar, sí o sí. L’empat no ens serveix, hem de sortir a guanyar des del primer minut.

– Com veu el vestidor?
– Estem molt fotuts, perquè a ningú li agrada una situació com aquesta i, per sort, molt units. Tenim moltes ganes d’aconseguir la primera victòria, que ens alliberarà. Anar tant malament també ens afecta individualment, per al nostre futur professional.

– I a l’entrenador, com el veu?
– Preocupat, com tots nosaltres. Ell fa la seva feina i confia que la primera victòria arribarà diumenge, com nosaltres. Al final, estem tots units i tenim un mateix objectiu, que és sortir de la cua de la classificació.

– Quines creu que són les causes dels mals resultats?
– En cap dels partits que hem perdut el nostre rival ens ha superat clarament. Hem comés un seguit d’errades individuals que ens han penalitzat molt. Quan la sort canviï, desapareixeran aquestes errades i anirem cap amunt.

– Personalment, com es troba?
– No puc dir que estic bé si l’equip està com està. Haig de fer autocrítca, com la resta de companys, i mirar de fer un pas endavant des de diumenge.

– Què li diria a l’afició?
– Que tinguin una mica de paciència. És normal que estiguin enfadats, però els demano un vot de confiança per aquest diumenge: que ens animin durant els noranta minuts i després, que diguin el que vulguin, perquè estan en el seu dret.