L’ens metropolità desplega un pla estratègic per accelerar l’ús d’aigua regenerada al territori, l’alternativa per encarar un futur amb menys recursos hídrics
El 2050, els efectes del canvi climàtic conduiran ciutats metropolitanes com Badalona a patir una situació de dèficit hídric. Així ho preveu l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), que dibuixa un futur en què el territori necessitarà més aigua potable de la que se li podrà subministrar. Per evitar-ho, l’AMB està desplegant el Pla Estratègic del Cicle Integral de l’Aigua (PECIA), un full de ruta amb 74 mesures encaminades a aconseguir un futur sense aquesta manca de recursos. “S’hi especifiquen accions que ja estem impulsant des de l’AMB, però també propostes que hem traslladat a altres organismes”, explica Maria Induráin, enginyera del Cicle Integral de l’Aigua de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). “Si no hi fem res, el 2050 tindrem un dèficit hídric de 130 hm³ anuals”, quantifica l’experta.
El 2050, l’àrea metropolitana de Barcelona serà capaç de donar una segona vida al 98% de les aigües residuals.
Una de les mesures que estableix el pla per reconduir les previsions de dèficit hídric és accelerar l’ús de l’aigua regenerada. Es tracta d’un concepte encara poc conegut entre la ciutadania, però que pot ser clau per revertir la situació. L’aigua regenerada, que es produeix a les estacions regeneradores d’aigua (ERA), és el resultat de depurar i tractar les aigües residuals per poder tornar-les a fer servir en usos molt concrets. “L’aigua regenerada rep un tractament addicional que la fan òptima per a usos agrícoles, industrials o ambientals”, exemplifica l’enginyera.
Ara bé, tot i ser d’alta qualitat, aquesta aigua no és apta perquè arribi directament a les aixetes de les llars metropolitanes. “Per llei, l’aigua regenerada no es pot potabilitzar directament, però ens pot servir per estalviar aigua potable que ara destinem a regar parcs o a refredar maquinària industrial”, avança Fernando Cabello, director de serveis del Cicle Integral de l’Aigua de l’AMB. L’estratègia de l’AMB passa per alliberar l’aigua potable que actualment es destina a usos ambientals, agrícoles, industrials, recreatius o municipals, i substituir-la per aigua regenerada.
En episodis de sequera, l’aigua regenerada és una bona aliada per seguir regant conreus, netejant carrers o donant-li usos industrials.
L’aigua reutilitzada, una realitat
L’aigua regenerada no és cap novetat a l’àrea metropolitana. Si bé el pla busca accelerar-ne l’ús, l’AMB fa temps que impulsa projectes per implantar-la al territori. En xifres, entre 2018 i el 2022, el volum d’aigua regenerada a la metròpolis de Barcelona es va multiplicar per 15: va passar dels 3,8 hm³ als 56 hm³ anuals. Aquest 2023, ja s’està reutilitzant un volum d’aigua equivalent al 25% del consum d’aigua potable de tota l’àrea metropolitana.
Entre els projectes que té en marxa l’AMB destaquen els que destinen l’aigua regenerada a usos ambientals. “La injectem contínuament a l’aqüífer profund del delta del Llobregat per evitar que l’aigua salada del mar guanyi terreny a la dolça”, explica Cabello. La barrera d’aigua regenerada impedeix la intrusió salina a l’aqüífer, però també en preserva i millora l’aigua que emmagatzema. “Per altra banda, introduïm aigua regenerada al riu per garantir-ne el cabal ecològic”, continua el director. Aquest fet és clau per mantenir el bon funcionament de l’ecosistema natural de l’últim tram del riu Llobregat.
Des de 2019, l’AMB també està duent a terme una prova pilot per reforçar l’abastament urbà d’aigua del territori metropolità reutilitzant de forma indirecta l’aigua regenerada. Les aigües residuals del clavegueram es depuren, es regeneren, s’aboquen al cabal del riu i es tornen a captar aigües avall, en una estació de tractament d’aigua potable, per reintroduir l’aigua potable a la xarxa de distribució.
Clau en episodis de sequera
La reutilització d’aigua pot ser una gran aliada, també, quan es declaren situacions de sequera. En aquest sentit, des de la Direcció de Serveis del Cicle de l’Aigua de l’Àrea d’Ecologia de l’AMB i l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), s’estan treballant accions per fer que l’aigua regenerada ajudi a pal·liar l’escassetat d’aigua potable al territori metropolità. Un exemple el trobem en el món agrícola: la Comunitat de Regants del marge dret del Llobregat ja pot regar part dels conreus amb aigua reutilitzada, en comptes d’extreure-la del riu.
Per altra banda, quan l’ACA activa el Pla especial d’actuació en situació d’alerta i eventual sequera, els municipis han de reduir consums municipals que es fan amb aigua potable, com el reg de parcs i jardins o la neteja de carrers amb aigua. Per tal de compensar aquestes restriccions, s’ha habilitat un hidrant a l’ERA del Prat, que permet que els ajuntaments metropolitans puguin disposar-ne amb camions cisterna i seguir duent a terme aquestes tasques urbanes amb aigua regenerada.
Les properes passes de l’AMB per impulsar l’aigua regenerada
L’objectiu de l’AMB és que l’aigua regenerada vagi guanyant terreny any rere any. En aquest sentit, l’AMB preveu que, el 2025, ja se n’estaran utilitzant prop de 78 hm³/any, que s’enfilaran fins als 88 hm³/any el 2030. “El 2050, l’àrea metropolitana de Barcelona passarà a reutilitzar més de 130 hm³/any i es convertirà en un referent en la regeneració i reutilització de l’aigua”, anuncia Eloi Badia, vicepresident d’Ecologia de l’AMB. Aquesta xifra suposaria una reutilització del 98% de les aigües residuals.
Per assolir aquesta xifra, l’organisme ja està treballant per fer realitat nous projectes que acostin el subministrament d’aigua regenerada a tot el territori metropolità, també a ciutats com Badalona. Precisament, per tal de poder planificar i optimitzar-ne la distribució, l’ens metropolità destinarà 61.000 euros a redactar un pla director sectorial d’aigües regenerades. El document definirà amb detall i dimensionarà totes les necessitats d’infraestructures factibles, siguin de producció, transport o distribució, per desplegar el servei de subministrament. “Identificarà els pols de producció del territori que podrien fer ús d’aigua regenerada i ens marcarà les línies estratègiques per fer-la-hi arribar”, explica Maria Induráin.
Sobre el terreny, l’AMB ja està impulsant un projecte constructiu per desenvolupar una xarxa de distribució d’aigua regenerada al polígon de la Zona Franca i el barri de La Marina del Prat Vermell, a Barcelona, per tal de subministrar aigua residual a la indústria que s’hi concentra. En paral·lel, l’AMB també té previst redactar un projecte per captar l’excedent d’aigua regenerada de l’estació de Riu Sec de Sabadell, fora del límit metropolità. El projecte permetrà captar-la per subministrar-la als municipis de Sant Cugat del Vallès, Cerdanyola del Vallès i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i aconseguir donar-li un ús industrial, agrícola o municipal, per exemple. Per últim, l’AMB preveu connectar l’estació de regeneració d’aigües residuals del Prat amb la xarxa d’AENA perquè les cisternes de vàter i les zones enjardinades puguin abastir-se d’aigua reutilitzada.
