El CF Lloreda bufa 50 espelmes (1969 – 2019) reforçant la raó comunitària, solidària i de barri per damunt de l’esportiva i competitiva
El gran maldecap històric de l’entitat ha estat l’abandonament i la despreocupació per part dels agents municipals
Durant la temporada 75-76 es va construir el Municipal de Lloreda amb la col·laboració de veïns, socis i seguidors del Club
La història del CF Lloreda és la d’un club de barri que penca de valent perquè els nens i joves puguin desenvolupar la pràctica del futbol en una instal·lació digna. Cap exigència extraordinària d’un altre món. A hores d’ara, el Club és la quarta força badalonina en quantitat d’equips federats: 21 de futbol base, un amateur, un conjunt de veterans i una escoleta. La força d’un barri.
Inicis
Tot i que no va ser fins a l’any 1969 quan es va fundar l’actual Club de Futbol Lloreda, les primeres pilotades al barri badaloní les trobem una dècada més enrere, a finals dels anys 50. Una colla d’amics entusiastes van formar l’Atlètic Lloreda (antigament Peña Moncayo) i es disputaven la força esportiva del barri amb la Unió Lloreda, l’altre club del territori vermell. Davant qualsevol possible divisió de colors i sentiments, ambdues entitats van unir forces i l’any 1969 es va fundar l’actual CF Lloreda. Tot i això, – per motius burocràtics – no va ser fins a la temporada 71-72 quan es va començar a competir. La manca d’una instal·lació pròpia va obligar l’equip a alternar els entrenaments i els partits durant tres campanyes entre els municipals de Sistrells, Dosa i Bufalà, on disputaven els enfrontaments cada diumenge a les 8 del matí.
Durant els 50 anys de vida de l’entitat, diversos han estat els presidents i ascensos assolits a Lloreda. A més d’altres fites de rellevància, més enllà de les esportives:
En José Ariño va ser el primer president del Club i l’únic que ho ha sigut en diverses legislatures: De 1969 a 1971, de 1972 a 1980 i de 1981 a 1984. Un total de tres mandats molt exitosos: ascens a 2a Regional (1976), creació dels equips juvenil i infantil i inauguració de l’actual Municipal (1975). Un Municipal que més d’un maldecap ha donat al Club per les seves mancances, entre aquestes, la seguretat. El curs 82/83 van haver de jugar a Bufalà a causa d’aquestes dificultats que mancaven a la instal·lació. Malauradament, l’equip no va poder mantenir la categoria de 1a regional, la qual es va assolir la campanya 81/82.
Per què vesteixen de vermell amb una franja blanca?
El CF Lloreda és reconegut al futbol català per la seva equipació vermella amb una franja blanca. El president amb la legislatura més longeva, Manuel Enrique (1992 – 2004), ens ho explica: “El botiguer del local a on vam anar a comprar les equipacions va recordar la vestimenta del CF Bufalà (qui sap si també els hi va vendre a ells), ens va oferir les equipacions i ens va agradar. Tot i això un president va treure la franja anys després i quan va entrar Escribà vam recuperar la franja perquè és un símbol per a nosaltres”, rememora.
El Municipal, el gran maldecap
D’altra banda, Enrique també ens explica les dificultats i entrebancs que ha patit i encara pateix el Club amb la seva instal·lació, la qual gestiona des dels anys 90: “Hem tingut moltíssimes dificultats amb la il·luminació del camp i encara les tenim. Cada alcalde nou es comprometamb el canvi però nosaltres seguim igual”, denuncia.
A més a més, el de Lloreda és l’únic camp de futbol badaloní sense cap mena de grada, més enllà de comptats bancs que rodegen el Municipal. “Històricament, el Club ha exigit una grada però la resposta sempre és la mateixa. També tenim la gespa del Municipal de Sant Roc malmesa a la nostra instal·lació des de fa mig any. Ens van prometre que s’instal·laria però no han fet res. És una llàstima”, conclou. Darrerament, l’entitat hauria d’haver acollit un torneig nacional de veterans però la situació higiènica de la instal·lació ho va impedir.
Vessant social
Finalment, des de les darreres legislatures, el Lloreda està recuperant la vessant social i solidària amb la qual es vol identificar, amb tornejos solidaris, implicació amb causes socials o fomentant la proximitat amb les famílies.
