Remei Oliva té 103 anys i és l’última dona viva de totes les qui van infantar a la maternitat d’Elna. El passat 27 d’octubre, la Remei va tornar a casa; va tornar a la seva Badalona; aquella ciutat que es va veure forçada a abandonar el 1939 fugint de les conseqüències del final de la Guerra Civil. Oliva era modista i va viure més de 15 mesos en diferents camps de concentració francesos. Amb només 20 anys, la Remei es va veure forçada a tancar casa seva, renunciar a tot somni de joventut i aventurar-se a sobreviure a l’exili.
La visita de Remei Oliva a Badalona s’esperava amb candeletes. L’Associació Cultural Alcalde Xifré li va preparar un bonic homenatge, amb un dinar de germanor al Cor de Marina i la projecció d’una pel·lícula, actes previs a la presentació de les memòries de la supervivent als camps de treball francesos. ‘La noia de la capsa de fils’ és la versió catalana de la seva trajectòria vital, una trama que ressegueix l’exili de la modista badalonina als camps d’Argelers i Sant Cebrià. El llibre també explica el naixement del seu primer fill (Rubén) a la Maternitat Suïssa d’Elna i la difícil integració en una França immersa en plena Segona Guerra Mundial.
Mantenir viu el record
“Espero que el record perduri i que no s’oblidi mai les coses que vam viure a la guerra i a l’exili”, va manifestar Remei Oliva durant la seva visita a Badalona. Oliva i la seva família no volia abandonar la ciutat el 1939. “Pensàvem que en Franco no guanyaria. De sobte, veiem que tallen carreteres i decidim marxar a cases de pagès pensant que les tropes s’acabarien retirant i podríem tornar. Al final, un dia a les 11 de la nit, vam marxar cap a Girona, arribant a Figueres ja quasi sense gasolina”, explicava Remei Oliva.
“Veient que els franquistes anaven conquistant terreny, després d’una setmana a Figueres vam decidir passar a França, fugint de les bombes. No ens van demanar cap paper a la frontera, però els vaixells ens tiraven canonades i l’aviació també. Recordo la primera nit a França, ens van llançar pa a terra per menjar”, exposava la badalonina de 103 anys.
Un cop arribada al camp d’Argelers, la Remei es va adonar que estava embarassada. “El metge de la barraca em va dir que potser tindria sort. Que hi havia una Maternitat que ens estava ajudant. Recordo el dia que hi vaig entrar. La xemeneia, el foc per escalfar-nos, dormir en un llit, menjar… Ens van tractar molt bé”, assegurava Oliva.
La Maternitat d’Elna
En un context d’èxode de població cap a França i de vida massificada als camps de concentració francesos, les dones embarassades tenien moltes dificultats per dur els seus fills al món. L’Hospital de Sant Lluís de Perpinyà estava saturat i l’administració prioritzava els ferits i malalts per davant de les parteres. Les dones havien de parir en estables sense cap garantia sanitària i la mortalitat infantil superava la xifra del 95%.
Això va dur l’activista Elisabeth Eidenbenz a impulsar un projecte revolucionari de la mà de l’Associació d’Ajuda Suïssa als Nens Víctimes de la Guerra. En un antic palauet de la carretera de Perpinyà es va crear una maternitat a fi d’assistir les dones embarassades recloses als camps de concentració. Des del 1939 al 1944, la Maternitat d’Elna va veure néixer prop de 600 nadons.
