Ramon Duran és el locutor alma mater de Ràdio Ciutat de Badalona als partits del CF Badalona des de fa més de 20 anys. El periodista badaloní va començar a col·laborar amb la ràdio municipal de Badalona l’any 1996 amb la locució de partits regionals i ha viscut la darrera època gloriosa escapulada.
L’ascens a Segona Divisió B, tres play-offs a Segona Divisió A, diverses eliminatòries de Copa del Rei o narrar al Camp Nou son algunes de les fites en què van Badalona i Ramon Duran han gaudit plegats.
Des de la cabina de l’Estadi, aquest any està patint el curs més difícil des que segueix l’actualitat badalonina, amb la lluita per la permanència del primer equip a Segona RFEF i coquetejant amb la Tercera RFEF durant tota la temporada. Coneixem la trajectòria de Ramon Duran amb el locutor de Ràdio Ciutat..
On es troba l’origen de Ramon Duran en el món de la ràdio i el periodisme?
Jo no pensava viure del periodisme. Jo vaig fer un altre tipus d’estudis, però de petit volia ser futbolista professional. Aquesta vida no l’he pogut gaudir, però he tingut la gran sort de poder fer-ho amb una feina professional que s’apropa i a més seguint el club de la meva ciutat. Com a jugador vaig jugar a Regional al CCE Tiana i a l’Atlètic Masnou.
I amb Ràdio Ciutat de Badalona?
Vaig començar a col·laborar amb Ràdio Ciutat de Badalona a partir de l’any 1996 fent connexions, petites entrevistes i partits de regional. Quan em van proposar la contractació vaig acceptar i he pogut millorar per estar al millor nivell.
A Badalona hi ha molta afició pel futbol.
Jo recordo a Segona Regional hi havia un grup amb molts equips de Badalona, un 80% que eren badalonins: La Morera, Llefià, Atético Cordobés, Artiguense…equips amb els quals jo havia arribat a jugar i que després van desaparèixer. La crisi ha provocat la desaparició de molts clubs de barri.
La Segona Divisió A és el somni etern a Badalona.
El somni que tenim els aficionats escapulats és poder jugar en una categoria superior. Abans Segona Divisió A i ara a Primera RFEF. Jo tinc enveja sana del Xavi Ballesteros perquè ell ha viatjat per tota Europa, segueix la Penya arreu del territori…i al Badalona doncs…no hem puc queixar perquè he narrat partits a El Madrigal, el Heliodoro Rodríguez López, però en aquest sentit ell és molt més referent que jo. Guanyar és molt bonic, però perdre és fotut.
I aquesta temporada encara més.
Sí. No és fàcil fer una tertúlia un dilluns després d’una derrota. La gent del club sempre està predisposada a col·laborar, però que vingui un col·laborador extern després d’una derrota és més difícil. A la gent li fa mandra i les xarxes socials han fet mal, amb gent que s’exposa sense donar la cara. Ho respecto, però no ho comparteixo. Aquesta temporada estic afectat. Espero no haver de narrar un descens del CF Badalona. Seria un any històric a nivell negatiu, com ho va ser l’ascens a Segona Divisió B la temporada 2003 – 2004.
Aquell any va ser el millor record que atresora Ramon Duran?
Aquella temporada va ser molt especial, però també hi ha moltes més anècdotes i alegries. Hem tingut a tocar el futbol professional i la de la pandèmia vam tenir la sensació que es podia arribar a patir un descens. Ens hem quedat amb la mel als llavis als play-offs, he viscut un ascens i aquest any hi pot haver un possible descens, però espero que això no passi.
Què li diuen els aficionats?
M’agrada la crítica constructiva perquè això vol dir que la gent t’escolta. Ara hi ha altres plataformes i és més fàcil seguir els partits. Els que hem estat sempre, a vegades ens trobem desplaçats. Abans tenia el meu lloc segur quan viatjava a domicili i ara quedes en segon pla perquè arriba una plataforma determinada i ocupa el teu lloc. Jo haig de defensar els interessos de Badalona Comunicació.
És difícil compaginar vida laboral i vida personal?
Tinc parella estable des de fa 13 anys. Els caps de setmana estan hipotecats per motius laborals i si hi ha hagut problemes de parella no ha estat per motius de feina. És més, a la meva dona li encanta el futbol, veu els partits del Badalona i, fins i tot, ha viatjat a domicili. Mai m’ha importat treballar els caps de setmana. Ara bé, quan arriba l’estiu s’agraeix.
