Javi Sánchez (Badalona, 1984) és el mestre d'artilleria del futbol català. Mestre perquè és professor a l'escola Mare de Déu de l'Assumpció del barri del Congrés i artiller perquè el seu fusell golejador el referma com un dels referents ofensius de Tercera Divisió durant la darrera dècada. Bufalà, Júpiter, Marianao, Ripollet, Masnou, Castelldefels, Rubí, Europa, Cerdanyola, Granollers, Vilassar i Martinenc són els 12 equips on ha prestat els seus serveis. Dues promocions d'ascens a Segona B, una Copa Catalunya amb l'Europa i dos ascensos a Tercera són els records més dolços que rememora Sánchez al Diari de Badalona, però el 'killer' badaloní també ha patit malsons on s'ha replantejat en diverses ocasions penjar les botes. El suport familiar i la seva força de superació ho ha evitat i aquesta temporada ha tancat un dels cursos més inestables però que s'ha tancat amb un regust engrescador: ascens a Tercera Divisió amb el Martinenc i una injecció de moral que l'ha revitalitzat.
Un global de 12 equips amb pujades i baixades, t'hauria agradat tenir una mica d'estabilitat?
Això té la seva part positiva y negativa. La vessant social és molt bona, perquè aquest canvi constant d'equip m'ha ajudat a conèixer a molta gent. Cap altra feina et dóna l'oportunitat d'establir un vincle amb tantes persones. D'altra banda sí que m'hagués agradat poder assentar-me per exemple a l'Europa eternament. És un club on vaig estar bé, a nivell esportiu complia les meves expectatives i amb una massa social que t'estima. És un club amateur molt gran. També he patit impagaments a altres equips, he marxat de clubs i m'han fet fora. Quan ets pare de família, el futbol i les aportacions econòmiques és la recompensa al temps que deixes d'estar amb els teus.
T'has arribat a plantejar deixar el futbol?
Sí. Al febrer d'aquest any ja ho volia deixat. Quan el rendiment o la situació que vius no acompanya, un s'arriba a plantejar deixar-ho. Aquesta temporada he viscut un ambient no gaire còmode a Granollers i a Vilassar la situació era insostenible. I quan ja tenia la retirada al cap, la meva dona em va donar el suport per continuar. Jo no volia que el futbol m'obligues a penjar les botes, quan deixi el futbol vull que sigui perquè jo ho decideixo, ja sigui aquesta temporada que comença o l'altre.
Amb l'ascens del Martinenc has recuperat aquesta il.lusió?
Quan vaig arribar al club els hi vaig agrair l'oportunitat perquè jo ja em veia fora dels camps. Vaig arribar a un vestidor amb un ambient molt diferent i em va fer reflexionar per ressorgir. El partit decisiu del play-off també va ser molt clau: los viejos rockeros nunca mueren.
Hi ha un excessiu de professionalització a Tercera Divisió?
N'hi ha club que sí que ho poden exigir perquè els seus sous així ho reflecteixen. Però també n'hi ha d'altres que així ho exigeixen sense tenir els recursos adients, una metodologia exacte i uns sous que no ho testifiquen. Quan un jugador és més jove és fàcil d'enganyar però jo ja sé què em puc trobar a un club.
Fa dues temporades vas jugar a la gespa contra Alberto García Nieto, alumne teu a l'escola, en aquell moment vas veure que la joventut ja forma part d'una nova generació?
Jo ja sabia que tard o d'hora jugaria contra ell. Aquesta reflexió la vaig fer a Castelldefels amb 28 anys, quan vaig jugar contra nens que havia entrenat quan jo tenia 18 anys i ells eren benjamins que ja havien fet el salt a amateur. Sóc conscient que ja tinc el doble d'edat que els jugadors que comencen. Sentimentalment s'agraeix que exalumnes es recordin de tu quan els hi fan entrevistes a altres mitjans, com va ocórrer amb Alberto al Mundo Deportivo.
Coneixent el Javi Sánchez futbolista els teus alumnes?
No m'agrada parlar gaire perquè sinó els nens s'obsessionen i els hi pregunto més jo a ells pels esports que practiquen. Em veuen a BTV, TV3 o els pares ho saben.
Has tingut ofertes de Segona B, et queda clavada aquesta espina?
No, perquè ho vaig decidir jo. M'hauria quedat clavada si no hagués tingut cap oferta de Segona B. Sóc realista i sé que no hauria pogut arribar a Primera Divisió però quan un jugador arriba a Tercera sempre té la meta d'intentar tenir nivell de la categoria superior i vaig decidir no marxar perquè tinc una feina fixa. Tinc l'espina clavada de no haver marcat en un play-off, no haver arribat a una fase final amb la selecció catalana amateur…petits matisos, però cap de decisions.
