20/06/2017 – Entrevistem al director tècnic i coordinador de Maristes Ademar després de l’ascens a Copa Catalunya del sènior.
Un club de bàsquet funciona com una piràmide, estructura on el vèrtex superior exerceix de cim i de referència de tota la resta d’esglaons. El referent de Maristes Ademar és un equip campió: un sènior masculí que aquesta temporada ha aconseguit el seu tercer ascens de categoria consecutiu.
El bloc de Lluís Garcia ja és de Copa Catalunya, èxit que ha de servir de motor perquè el planter del club obri una etapa de creixement. Aquest diari s’ha citat amb Joan Sánchez, coordinador de l’Ademar nouvingut a l’entitat per afrontar la pròxima temporada. Amb ell fem balanç de l’ascens a Copa i de la realitat actual de l’entitat.
“Com més es parli de Maristes Ademar, millor. Per tant, l’ascens a Copa Catalunya és molt positiu. És la categoria on el sènior sempre havia estat i la idea és arribar per quedar-s’hi. Econòmicament no ens fa por, perquè podem assumir el canvi”, ens comenta per obrir l’entrevista.
L’Ademar no notarà excessivament el canvi de divisió, ja que compta amb el suport de l’escola. A més, el club pensa en buscar un patrocinador pel primer equip, tot i que els ingressos extraordinaris que es puguin aconseguir no s’utilitzaran per signar jugadors.
“Hem intentat fer un equip basat en la il·lusió, no en els diners. Per això mantenim el bloc de Primera Catalana. Ens interessa enfortir l’estructura del club a deu anys vista, no invertir recursos en jugadors sèniors”, valora el coordinador de l’Ademar.
L’arribada de Joan Sánchez a Maristes respon a la necessitat de tenir “més presència, acompanyament d’entrenadors i seguiment de jugadors en el dia a dia”. “La idea és tornar a generar il·lusió. No volem que el sènior estigui a Copa i que l’estructura que tenim per sota sigui de Tercera Catalana”, assegura el nostre protagonista.
Cuidar els ‘mestres’
La filosofia de treball que Joan Sánchez vol implantar és molt clara: si s’aconsegueix fer créixer als tècnics implicats en el projecte, tot serà més fàcil en termes de progressió, formació i resultats.
“La idea és dedicar molta atenció als nostres entrenadors joves. Formar-los i aconseguir que se sentin còmodes. Tècnics d’alt nivell com el Pado Redondo o el Dani Miret van sortir d’aquí. El club el fan els entrenadors, ja que ells generen identificació en els jugadors. Un dels meus grans objectius és millorar l’acompanyament dels tècnics que tenen projecció”, afirma.
Un mercat agressiu
Arribats a aquest punt, preguntem a Joan Sánchez si l’Ademar té dificultats per subsistir a nivell de planter en un marc de ciutat que compta amb una enorme oferta d’equips de bàsquet. Aquesta és la seva resposta.
“Crec que ens hem equivocat tots en el tema de trucar a jugadors d’altres clubs. Abans, Penya i Sant Josep descartaven i començava una roda on tothom acabava tenint equip. Ara estem en una etapa on ens destruïm entre nosaltres”, lamenta.
L’Ademar vol canviar aquesta tendència i per això adopta una política concreta. Ara mateix el club no disposa de júniors dins de l’estructura de 15 equips que té i la idea és no formar-ne cap de forma artificial.
“El meu missatge com a coordinador no és el de fitxador. No m’he d’anar a barallar amb el Círcol o la Cultural per tenir un júnior. Ara ens toca analitzar les causes de la pèrdua i assumir que hem fet alguna cosa malament. La idea és treballar per sota i anar omplint tota la graella d’equips any a any”, valora Joan Sánchez.
De moment, la ferma aposta pel bàsquet femení que vol implementar el director tècnic de l’Ademar dins del centre educatiu ha dut l’Ademar a crear dues plantilles pre-mini i d’escola amb jugadores sorgides dels Maristes. Aquesta serà la metodologia de treball a la Plana.
