12/10/2016 – El Rugby Badalona comença la temporada 2016-2017 amb totes les seves il·lusions posades en l’escola.
Les pistes Paco Águila són, sens dubte, l’epicentre del rugby badaloní. Cada dimarts i dijous al vespre, les categories inferiors del Rugby Badalona invadeixen la gespa de Can Ferrater per començar a placar.
Actualment, l’entitat presidida per Carles Soldevila compta amb una escola sub12, una escola sub14-sub16, un equip sub18, un sènior masculí i una plantilla de veterans, tot i que enguany ha iniciat el procés de captació per configurar el seu equip sènior femení.
El projecte central del club recau en el planter i, concretament, en els jugadors més joves. Per conèixer amb detall com treballa el Rugby Badalona amb els nens i nenes més novells, ens reunim a la gespa de Paco Águila amb l’Óscar González, jugador dels veterans i tècnic de l’escola sub12 del club.
Aquesta temporada, el Rugby Badalona ha inaugurat el curs amb uns 50 jugadors i jugadores des de sub16 fins als 6 anys, edat mínima per començar a aprendre els secrets de l’esport dels gentleman.
“L’escola és el futur. Si no tens una bona escola, és impossible ser un club fort. Sobretot a Espanya. No hi ha cap club que vulgui aspirar a alguna cosa que no tingui un bon planter. Hem de mimar els joves”, assegurava González, tècnic de formació dels Taurons.
Segons l’entrenador de l’entitat badalonina, la complexitat tècnica i tàctica del rugby dóna molta importància al fet de començar a practicar-lo des de ben petit. “Si comences a jugar amb 17 anys, amb 23 pots jugar a rugby. Si comences amb 6 anys, quan en fas 23 ja ets un gran jugador de rugby. No només jugues, sinó que ets molt bo”, valorava en la conversa mantinguda amb el Diari de Badalona.
Perdre la por
Però, quina metodologia segueixen els entrenadors per aconseguir que nens i nenes de sis anys s’adaptin a l’esport de contacte? L’Óscar González ens explica com treballa el Rugby Badalona amb els més menuts.
“Tot funciona a través d’un procés per fases. El primer que cal fer amb els nens i nenes de sis anys és aconseguir que perdin la por afectiva. Els acostumem a ser placats i a començar a jugar amb contacte. Després passem a practicar el llançament”, relatava en primera instància.
“A banda de treballar aquests dos conceptes, la por afectiva i el llançament, el més important és intentar que els nens s’ho passin bé i que no juguin tensos”, afegia a continuació.
Un cop acostumats a anar per terra i a jugar sense por, el procés d’aprenentatge entra en una nova dimensió. A partir dels 8 anys, al Rugby Badalona es comença a treballar amb energia el concepte de la passada.
“Ensenyem al jugador a veure el seu company i a decidir entre avançar ell individualment o entendre que un altre jugador està en millor posició per guanyar terreny”, exposava González.
Fins als 12 anys no s’introdueixen els diferents procediments tècnics, ni les posicions, ni les sortides. “Encara no disputem les melés, perquè en sub12 no està permès, però sí que practiquem la col·locació”, ens transmeten des del club.
A l’hora de valorar el possible salt d’un juvenil al sènior, al Rugby Badalona van amb peus de plom, ja que sempre es busca seguir un procés d’aclimatació a ritme pausat.
Segons Óscar González, a Espanya “hi ha un problema en aquest sentit, ja que no existeix un pas intermedi entre el sub18 i el sènior”. “El sub21 no existeix i, per tant, el salt al primer equip és bastant traumàtic per alguns jugadors joves”, lamentava.
Tothom hi té cabuda
A banda dels models d’aprenentatge, un dels aspectes més interessants del rugby de formació és l’àmplia gamma de condicions físiques de jugadors que es requereixen per formar un equip compensat.
“Normalment els nens que rebem al club han tingut problemes d’adaptació en altres esports. Vivim en una societat que, en termes esportius, està molt estigmatitzada”, denunciava Óscar González, entrenador de l’escola sub12 del Rugby Badalona.
“Sembla que tothom ha de ser prim, ràpid, àgil i fort. Hi ha molts nens que no compleixen aquests requisits, però en el rugby hi poden trobar el seu lloc. Aquí tothom serveix per fer de tot”, celebrava el tècnic.
A més, “les noies tenen un potencial enorme”, ja que “estan acostumades a entrenar amb els nois en equips mixtes quasi fins a edat juvenil”. Això explica que, amb només 5.000 fitxes federatives, la selecció espanyola es classifiqués pels Jocs Olímpics de Rio.
En aquest sentit, tots els clubs de rugby presumeixen d’un tresor comú: representar un esport “on no hi ha diferències”. “Si t’hi fixes, ara mateix al camp tots els equips estan corrent junts, sense grups. Aquí som equip i els valors de la unitat i l’ajuda al company es respecten de debò. No ens serveix de res tenir al millor del món si no podem tenir a companys al seu costat disposats a ajudar-lo”, sentenciava Óscar González amb orgull. Doncs sí; llarga vida al rugby.
