El primer equip del Club Esportiu Seagull de Badalona ha començat la temporada 2020 – 2021 engrescant la ciutat i començant a creure que l’ascens a Primera Divisió és una fita a l’abast. Així ho justifiquen els resultats i la classificació: líders. Però, és una sorpresa aquest inici de temporada? És viable l’ascens a la Primera Iberdrola? Per conèixer i resoldre aquests dubtes, el Diari de Badalona entrevista la presidenta de les ‘gavines’, Pilar Ruiz.
Sis victòries en vuit jornades de lliga i només dues derrotes. Aquest inici fulgurant de temporada el teníeu al cap la junta directiva?
Sincerament, sí. Els fitxatges d’aquesta temporada els teníem al cap amb aquesta previsió d’assolir el repte d’intentar ascendir a Primera Divisió i els resultats ens ho estan demostrant. Hem tingut dues relliscades tal com pot ocórrer a qualsevol equip però tenim un conjunt per mantenir aquesta lluita durant tota la segona volta (que arrenca aquest diumenge amb la visita a l’Estadi del FC Barcelona B).
En quin punt es troba aquest salt de qualitat i potencial que té l’equip i el club ara mateix?
Aquest fonament és molt mental. Fa tres/quatre temporades que mantenim el bloc i les jugadores s’havien de creure que aquest repte era possible. Totes tenen un projecte de Primera Divisió i les peces que arriben al club així ho veuen i és la seva aspiració. Ara estem parlant del tercer club de Catalunya, veuen que després de Barça i Espanyol no tenen una altra alternativa de màxim nivell i la Reto Iberdrola és el caramel que tenen a l’abast per poder fer el salt en un futur.
És inevitable no parlar del context actual sanitari que ens afecta a tots. Hi havia cap temor amb l’inici de la temporada?
Quan vam començar la temporada creiem que no podríem jugar de forma continuada sinó més aviat amb setmanes sense poder jugar i competir. Però tot i aquest inici de temporada segueix manant la covid-19, amb el repte al cap d’intentar pujar a Primera Divisió. Les jugadores ho tenen clar i el seu treball al camp així ho està demostrant.
Encara et sorprén jugar contra clubs de la categoria que pot tenir un Alavés, Osasuna, Athletic o Barcelona?
En sorprén i m’agrada, però, com a dona, m’agradaria que els clubs que tenen masculí també apostessin pel femení. Ara mateix tenim els problemes de cada any. Nosaltres som una entitat femenina però les noies que han de conviure amb el femení no se’ls ajuda prou. El creixement econòmic és ara mateix la urgència que tenim les categories femenines.
L’ascens a Primera Iberdrola és viable ara mateix?
Si la RFEF manté els ajuts és viable i podem competir. Després l’Ajuntament també t’ha de recolzar en funció de la categoria i l’exigència de l’esglaó a on lluites. També s’ha de trobar un espònsor que ens ajudi a poder gestionar les mancances que tenim com a entitat durant tota la temporada.
Existeix aquesta inversió privada?
És molt difícil. Nosaltres tenim 28 anys i no tenim espònsor. Pràcticament ningú aposta. Tot i això, jugar a Primera és molt més fàcil, i més encara si tens un masculí al darrere.
Quina llàstima veure l’Estadi buit amb el bon joc que està oferint l’equip i les fites que s’estan assolint.
És molt trist veure el camp buit. Les jugadores no estan acostumades a jugar sense públic. Cada jornada tenim molt suport i no sabem quan podrem tornar a obrir l’Estadi.
A nivell mediàtic, el creixement que té l’equip i el futbol femení també té el seu ressò als mitjans.
Aquesta temporada s’ha reforçat l’aspecte digital i estem obtenint resposta. El creixement és evident i el suport el tenim per part de mitjans de comunicació, entrenadors del club i ciutat.
L’ascens, també tindria el seu impacte a la ciutat.
Som el club amb més categoria de la ciutat de Badalona. Si el futbol femení jugués a Primera Divisió hauria de tenir el suport que mereix perquè portem el nom de la ciutat a tot arreu. Les empreses haurien de ser conscients d’aquest potencial que tenim i apostar per nosaltres.
Quina llàstima que la base no pugui competir. Hi penseu també ara mateix en els conjunts de la base?
Ara mateix volem que la base pugui competir però la prioritat és la salut. No podem deixar de banda l’actual situació sanitària.