22/07/2016 – Amb un capacitat d’allotjament per sota de 1.000 hostes, Badalona continua sense aprofitar la proximitat amb la capital catalana, centre mundial del turisme.
Més de tres quilòmetres de platges de bona qualitat, d'accessibilitat envejable i complets serveis, amb dues banderes blaves incloses; una oferta de restauració, guinguetes i locals d'hostaleria per a pràcticament tots els gustos; cultura, passat històric, ruïnes clàssiques, patrimoni local i nombroses rutes de muntanya per les que perdre's. I, sobretot, connexió directa i ràpida amb Barcelona, una de les grans capitals del turisme mundial. Sempre, i avui més que mai, Badalona reuneix totes les condiciones per esdevenir un dels pols d'atracció turística més forts de l'àrea metropolitana. Però encara avui, i com sempre, la projecció del municipi continua sent una de les principals assignatures pendents de la capitalitat del Barcelonès Nord.
L'alcaldessa Dolors Sabater és partidària d'aprofitar la proximitat de Barcelona i el fet que el turisme de la capital sembli començar a tocar el seu límit. O fins i tot a sobrepassar-lo, segons certs sectors. En aquest sentit, la batllessa es mostra convençuda de poder “descongestionar el model turístic barceloní”, però no de qualsevol forma. La part bona de no haver explotat encara aquesta vessant, considera, és poder marcar de quina forma es pot desenvolupar el marc turístic a Badalona, amb sostenibilitat i economia responsable, i evitar així, afirma, que s'arribi a col·lapsar com a Barcelona i que així perjudici els habitants del propi municipi. La pròpia Sabater assevera que ja hi han converses amb la capital sobre quin paper podria jugar Badalona en aquesta descongestió.
Des de Badalona s'insisteix molt en la posició avantatjosa que hauria de jugar la ciutat com a nucli connectat a Barcelona per a atraure turisme, però el cert és que ni tan sols la moratòria de llicències turístiques impulsada per Ada Colau fa uns mesos ha fet derivar l'interès de cap inversor cap al nord del Besòs. Segons la regidoria d'Urbanisme, de fet, no consta cap llicència ni sol·licitud turística a dia d'avui. No obstant, apunten des de Promoció Econòmica, l'ampliació de la moratòria fins a juliol de 2017 a la capital pot fer moure a aquells operadors que fins ara esperaven que passés l'any de suspensió i que, en el moment de trobar-se amb tot un altre any per endavant, podrien interessar-se per altres ciutats.
Badalona compta a dia d'avui, segons dades de l'Ajuntament, amb un total de 900 llits repartits en diferents allotjaments: el Rafael Hoteles, de quatre estrelles i capacitat per a 248 hostes; l'Hotel Miramar, de tres estrelles i 85 llits; quatre pensions de dues estrelles i una altra d'una sola estrella; un alberg juvenil per a 190 persones i 54 habitatges d’ús turístic. Una capacitat que no ha variat gaire des de l'obertura de l'hotel de quatre estrelles a tocar de l'antic camp del Badalona i que únicament s'ha vist augmentada per l'aparició d'habitatges d'ús turístic, un fenomen al que se li va posar fre durant el passat mandat.
El regidor de Promoció Econòmica, Àlex Mañas, explica que el govern treballa en dues direccions. D'una banda, la d'aprofitar-se de la influència de Barcelona per convertir-se en un pol de turistes que vinguin a pernoctar i, de retruc, a consumir. De l'altra, no obstant, en crear una “marca metropolitana pròpia” i constant. “Badalona té ingredients suficients per ser un nucli turístic en si mateix: entorn natural, platja, el port, el Museu, la Serralada de Marina”, apunta Mañas. En aquest sentit, avisa l'edil, no només cal promoure allotjament nou, sinó iniciatives turístiques, d'oci i cultural que dinamitzin la ciutat.
Jornades de vi i tecnologia
Una de les vessants a les que l'executiu porta mesos atacant és l'explotació de l'aliança amb la Denominació d'Origen Alella, al consorci de la qual Badalona es va adherir a principis d'any. Mañas anuncia que ja hi ha iniciatives privades en marxa en el sector de l'enoturisme, i que començaran a donar fruits aquesta tardor. Una d'elles és una jornada de comerç en la que es barrejaran l'electrònica, les noves tecnologies i el vi. Tindran lloc cap a l'octubre al BCIN.
Els habitatges d'ús turístic, prohibits a primera línia de mar
Els habitatges d'ús turístic, pisos o immobles privats que els propietaris lloguen de forma més o menys regulars per a estances breus, és un fenomen que va esclatar fa ja alguns anys i al que Badalona va decidir posar fre a finals de 2014, quan el 'boom' a Barcelona va desembocar en una situació quasi insostenible a la Barceloneta. El govern va establir una moratòria de llicències i va impulsar una modificació del Pla General Metropolità que va dividir Badalona en dues zones. La zona A, al llarg de la costa, a primera línia de mar, on va quedar prohibit l'establiment de més pisos d'ús turístic; i a zona B, la resta de la ciutat, on sí està permès, sempre i quan siguin finques senceres.
Des de llavors, el març de 2015, l'Ajuntament ha donat d'alta sis habitatges d'aquesta tipologia. En total, hi ha 54 pisos d'ús turístic amb llicència i inscrits al Registre de Turisme de Catalunya. Estan repartits per tota la ciutat i són des de cases unifamiliars per a 15 hostes fins a petits pisos per a tres persones. Alguns d'ells es troben a l'actual zona A, ja que van demanar els permisos abans de l'execució de la moratòria.
Badalona treballa per acollir un càmping
Dins l'àmbit turístic, una de les novetats que s'han plantejat aquests dies és la d'acollir l'obertura d'un càmping a la ciutat, un model del que s'ha parlat poc a Badalona però que ofereix grans resultats a moltes parts de Catalunya. Àlex Mañas admet que inversors internacionals amb experiència en el sector s'han apropat fins a Badalona i s'han mostrat interessats.
Encara que de moment no hi ha res en ferm, el govern treballa perquè el municipi disposi del sòl necessari i en les condicions adients per poder acollir un càmping. A Barcelona, expliquen des de la regidoria, hi ha dos 'park & ride', a la zona de La Verneda i el Fòrum, espais on els propietaris d'autocaravanes poden estacionar el seu vehicle. No obstant, apunten, són instal·lacions asfaltades en les que no és còmode fer vida massa dies.
En aquest sentit, Badalona disposaria de l'espai de càmping més proper a la capital catalana, el que convertiria la iniciativa en una opció molt atractiva. “El model càmping atrau a un públic familiar que faria molta vida a la ciutat, que compraria, sortiria, consumiria i visitaria Badalona”, conclou el regidor.
