Empresari, badaloní i, des del mes de juny del 2012, president del CF Badalona, Miguel Ángel Sánchez viu un moment especialment dolç amb la culminació del que ha estat el gran somni dels aficionats escapulats: l'estadi.
Empresari, badaloní i, des del mes de juny del 2012, president del CF Badalona, Miguel Ángel Sánchez viu un moment especialment dolç amb la culminació del que ha estat el gran somni dels aficionats escapulats: l'estadi. La data del 29 de gener de 2017 quedarà fixada, en la més que centenària història del club de futbol que porta el nom d'aquesta ciutat, com la de l'estrena d'una instal·lació esperada durant més de dues dècades i aconseguida, en bona part, gràcies al lideratge de Sánchez.
– Diumenge serà el dia més important per a vostè com a president del CF Badalona?
Si, sense cap dubte. És un orgull, per a mi i per a la meva junta directiva, haver fet possible un somni perseguit en aquesta ciutat des de fa vint anys.
– El camí ha estat llarg i feixuc…
Molt. D'entrada, amb l'ajuntament, vam haver d'adaptar el conveni de juliol del 2014 a l'anterior, signat el 2005 i inassolible per part d'ells perquè, entre altres coses, tenia moltíssimes deficiències. Després, vam sortir de l'Avinguda de Navarra, suportant la problemàtica que suposava el trasllat de tot el club, i vam anar a parar a un camp d'entrenament que no complia la normativa per jugar a segona B. Tot seguit, l'ajuntament va formular la subhasta de l'Avinguda de Navarra, la va cobrar i va provocar la licitació per a la construcció de l'estadi. I finalment, després de 15 mesos d'intenses negociacions amb el consistori, el mes de gener del 2017 hem arribat a un acord per al conveni d'ús de l'estadi.
– Quan va arribar a la presidència del Badalona, esperava que les coses anirien així?
Vaig arribar a la presidència, possiblement, en el pitjor escenari de la història del club, principalment per la crisi provocada per la bombolla immobiliària. Clar que, després de dues juntes gestores i de dues convocatòries preelectorals, no hi havia ningú que volgués liderar el club. És cert que el deute provocat per la permuta urbanística, per la baixada del preu del sòl i pel fet que els préstecs que havia sol·licitat el club eren contra patrimoni, feien inviable la continuïtat si no hi havia un acord amb l'ajuntament que accelerés la construcció de l'estadi. Per si no n'hagués prou, teníem dues inspeccions obertes per seguretat social i per hisenda. Certament, no era el millor escenari.
– S'ha penedit d'assumir la presidència del Badalona?
La veritat és que sí. Vam comprovar que, com ha passat al llarg de la història, el tracte de l'ajuntament al club és injust. Però sempre ens hem sentit forts per posar les coses al seu lloc i crec que finalment s'ha fet justícia. Ha estat una pena, això si, la pèrdua de temps en reunions i més reunions, que ens han fet perdre l'horitzó esportiu de l'entitat. Aquesta temporada ha estat l'única que hem pogut planificar dignament.
– Ha dit repetidament que el conveni per a l'ús de l'estadi acordat amb l'ajuntament no és l'ideal, tot i que està a prop del que volien. Què li ha faltat per ser perfecte?
Sí que és cert. Deia que no era l'ideal perquè cal valorar que una directiva anterior a la meva va posar el patrimoni del Badalona en mans municipals per a la construcció de l'estadi. I això no ho ha fet cap altra entitat de la ciutat. És per això que crec que podria haver hagut més generositat per part de l'ajuntament.
– Pot posar algun exemple?
L'ajuntament podrà fer front a les despeses de manteniment de la instal·lació. en bona part, gràcies als ibis que ingressarà dels pisos que s'estan construint a l'Avinguda de Navarra. S'hi faran 332 habitatges i alguns locals comercials. Tinc entès que també s'hi instal·larà un Mercadona.
– Ha parlat alguna vegada, enmig de la negociació pel conveni, de manca de voluntat política en el consistori.
Tinc clar que la voluntat política per part dels ajuntaments d'arreu per ajudar molts dels equips que competeixen en la nostra lliga ha estat més gran que en el nostre cas. Segurament l'estadi hauria estat inaugurat el mes de juliol de l'any passat si hi hagués hagut més sentit comú i un altre tarannà. Per altra banda, entenc que aquesta és una ciutat complicada i que hi ha hagut un canvi de govern municipal que ha afectat tot plegat. No tenien experiència i han necessitat temps per posar-se al dia en una sèrie de situacions complexes.
Li sembla que un cop signat l'acord, el seu club i l'ajuntament estan més a prop? Hi ha més bona sintonia ara que abans?
Em sembla que hi ha hagut un desgast innecessari i que, finalment, hem arribat allà on nosaltres sabíem que hauríem d'arribar, perquè no hi havia una altra manera. En tot cas, vull agrair a tots els grups municipals, els del govern i els de l'oposició, perquè han fet possible una comissió de seguiment que ha permès avançar en condicions òptimes i garantir la negociació del conveni d'ús. Tots plegats han demostrat un interès màxim i un reconeixement a la veritat del procediment urbanístic a favor del CF Badalona.
– L'estadi és el primer pas d'un Badalona que ha de créixer. Què toca fer a partir d'ara?
Sí, per descomptat. Acomplim el segon dels objectius que teníem marcats com a junta: tenim un lloc estable i en condicions per poder competir amb la resta de clubs. Ja no farem més el ridícul. Ara toca pensar en la professionalització del club i en despertar a l'afició al futbol que hi ha a la ciutat. Tenim un CF Badalona més viu que mai.
– És capaç de resumir en poques paraules quina és la situació econòmica del club?
El primer dels objectius de la meva junta era equilibrar el pressupost del club i contenir les administracions públiques, la seguretat Social i hisenda. El segon era l'estadi, per tal de garantir l'estabilitat esportiva i per atraure futurs acords d'esponsorització. El tercer, el que ens ha de preocupar ara, és tancar l'operació urbanística i acabar d'una vegada per totes amb el deute històric de l'entitat, generat en un 95% entre l'any 2000 i el 2011, i liquidar els impostos corresponents a la permuta urbanística, que són una brutalitat.
– La Conversió en Societat Anònima és inevitable? Creu que serà possible amb l'equip a segona B?
És un assumpte que l'assemblea haurà de decidir, però és cert que, en el cas d'un ascens, seria inevitable. La federació espanyola de futbol ho exigeix en un termini determinat. D'altra banda, el normal és que si fossim societat anònima comptaríem amb un pressupost més elevat per poder competir amb més eficàcia. Pensi que la federació ha comunicat repetidament que els ingressos per televisions i drets econòmics relacionats amb els ascensos s'han de dedicar als pressupostos presents i futurs, mai estan condicionats al deute.
– Llavors, l'ascens és un objectiu a curt, mitjà o llarg termini?
La il·lusió dels badalonins és que la nostra ciutat sigui reconeguda també, si és possible, per la seva capacitat esportiva. En una ciutat de 220.000 habitants, amb un consistori a favor i un bon projecte, qualsevol club té tots els números per aconseguir els objectius que vulgui. També un ascens. El futbol és imprevisible, però no costa somiar quan es comencen a donar tots els factors necessaris per fer realitat el somni.
