17/07/2015 – En la seva trajectòria ha aconseguit que Jonathan Alonso sigui el primer espanyol amb contracte americà.
Amb només 18 anys va començar a agradar-li el món de la boxa i fins als 21 va practicar aquest esport per posar-se en forma, ja que tenia acceptat que no podia competir professionalment per motius de la seva empresa familiar, que li va ser totalment inviable. Parlem de Pedro García, un badaloní de 38 anys nascut a la Clínica del Carme, llicenciat com a mànager de boxa per la comissió més antiga dels Estats Units d’Amèrica, la New York State Athletic Commission i des de 2012 fins a l’actualitat ha representat a 15 boxejadors d’arreu del món. Ara mateix és el mànager espanyol amb més reputació i credibilitat a USA.
Tot va començar quan va decidir viatjar a diverses grades i vincular-se amb diverses federacions, entre les quals la Federació Catalana de Boxa. Poc temps després un entrenador, que treballava amb esportistes d’alt nivell es va desvincular d’una promotora, i es va posar en contacte amb ell per proposar-li el treball de mànager, ja que el veia molt introduït en aquest món. García va acceptar i en quatre mesos va assolir un contracte de promoció als EUA amb Luciano Cuello. Entre les victòries, García va aconseguir que Joanthan Alonso sigui el primer espanyol que debuta als EUA amb contracte americà, amb qui encara representa actualment conjuntament amb sis esportistes d’alt prestigi. A més, també és Director de la WBA a Espanya, l’organisme més antic.
“Intento portar una línia de boxejadors on ningú tingui el rècord de pèrdues. El meu representat té sempre un mínim d’un 40% de possibilitats de guanyar els combats. Mai lluitem si no tenim possibilitats. Volem competir als Estats Units, l’afició és bàrbar”, reconeix el mànager badaloní. “Malgrat que encara hi ha coses que no he arribat a percebre d’aquest esport”, el seu rànquing dels millors boxejadors són: Muhammad Ali per convertir la boxa en blanc i negre a color; Sugar Robinson, i Roberto Durán per arribar a ser una llegenda a Amèrica.
Per a Pedro García, la boxa és un espectacle i un negoci amb un sistema format per lleis no escrites que ningú les podrà canviar, posant com a referència que l’aspirant ha de fer alguna cosa més per treure el títol al campió, i “això s’aconsegueix amb actitud, com el respecte que ha assolit una de les millors estrelles de la boxa, Floyd Mayweather, qui decideix el dia, lloc i preu de cada combat”. Destaca també que la boxa és l’únic esport “on tu no està a mitges tintes i has d’estar sense embuts”. A més que, no entén de nacionalitats ni d’edats, sinó d’estils i posa com a exemple a Javier Castillejo quan va ser campió del món de pes mig amb 38 anys. D’altra banda, el percentatge que succeeixi un accident a la boxa és mínim perquè “estem parlant d’esportistes extremadament preparats amb un alt control mèdic, entre les quals es realitzen ressonàncies magnètiques cerebrals, i tot aquell qui no estigui apte se li retira la llicència”, assegura. Sobre les llegendes urbanes, nega rotundament que es pagui per perdre en els combats perquè és un esport amb molt d’honor.
També ha parlat de la boxa a Espanya i té molt clar que és més fàcil tancar un combat als Estats Units perquè “aquí hi ha manca de professionalitat, suport i de diners. La gent practica la boxa per estar en forma. Per arribar a què sigui reconegut a Espanya fa falta una figura formada i que es pugui vendre”. Pel que fa la boxa femenina assegura que es troba en el mateix nivell que la masculina, en canvi “a Alemanya hi ha molta afició”.
Actualment té en el cap alguns projectes per viure d’aquest esport, però per davant d’això, “m’agradaria treballar algun dia amb Don King perquè és el millor promotor de la història perquè fa prevaler la boxa per sobre de qualsevol cosa, inclòs de l’amistat i els diners”, tot i que assegura haver tingut sort ja amb haver treballat amb Top Rank.
Per a tots aquells que es vulguin introduir a la boxa, Pedro García recomana els gimnasos per ser molt seriosos No Limits Sport Center i Club Esportiu Entrena en Barcelona, ja que ell treballa des del despatx i pràcticament mai trepitja un gimnàs.
