24/11/2012 – Demà al matí (12.00) el Badalona rep al Camp del Centenari al Sant Andreu, un enemic íntim contra el que intentarà aconseguir la segona victòria de la temporada com a local
Badalona i Sant Andreu han forjat amb els anys una sana rivalitat basada en el respecte i l'admiració mútua. Aspirants sempiterns a l'ascens, per circumstàncies diverses ambdós continuen a Segona B per molt que hagin fet mèrits més que sobrats per haver aconseguit pujar a Segona. És potser aquesta desventura el que els ha unit d'alguna manera, ni que sigui simbòlica, i els ha erigit en els dos grans noms del grup tercer de la categoria. Més enllà de temporades irregulars i trajectòries discontínues, Badalona i Sant Andreu s'han guanyat el respecte de tots els seus rivals. I ho han aconseguit pels seus èxits al camp, però també per ser exemple de bona gestió fora del terreny de joc. Ambdós han sabut no allargar més el braç que la màniga i han prioritzat la viabilitat de l'entitat per sobre de les aspiracions esportives. En un època en què el grup tercer s'ha renovat de dalt a baix, amb ascensos sorprenents i descensos d'històrics, el Badalona i el Sant Andreu representen la permanència de la humilitat i el model de treball ben fet.
En el partit de demà, la camaraderia entre ambdós quedarà de nou aparcada durant noranta minuts. Llavors apareixerà la competència, la lluita per superar un rival que no únicament és històric, sinó també directe en la classificació. Quatre punts separen als dos equips. El Sant Andreu és setè amb 21 punts, per 17 d'un Badalona que es tretzè. Una victòria local serviria perquè els d'Albert Càmara s'equiparessin amb el conjunt andreuenc. Però els barcelonins arriben al Camp del Centenari amb la necessitat de vèncer, per no veure com s'eixampla la distància sobre els quatre primers classificats. Cal suposar doncs que ni uns ni altres especularan, ni es conformaran amb possibles empats finals. Els tres punts servirien molt a tots dos, però empatar seria només un rèdit menor i possiblement insuficient.
Ambdós són rivals als que els costa fer gols i alhora són bastant segurs en defensa. Dotze gols han aconseguit en catorze jornades, uns números especialment pobres pel Sant Andreu, que gestiona una davantera de molta categoria, comandada per dos ex escapulats com David Prats i Quim Araujo. Si l'assignatura pendent és l'eficiència ofensiva, l'ordre defensiu destaca entre les principals virtuts de barcelonins i betulians. Mentre el Badalona ha rebut tretze gols, el Sant Andreu n'ha encaixat només onze.
El Badalona tornarà a intentar demà aconseguir la segona victòria de la temporada com a local. L'equip buscarà copiar les darreres bones actuacions fora de casa. Novament, les baixes seran un problema. Xavi Muñoz i Juanma estan lesionats i Marcelo no podrà jugar per l'expulsió contra el Reus. Però el Sant Andreu també arriba amb notables baixes. La trajectòria del conjunt que entrena Piti a domicili està sent molt positiva. El Sant Andreu només ha perdut un partit lluny del Narcís Sala (al camp de l'Alcoià) i ha tret dues victòries i tres empats. Els precedents serveixen per consolidar la sensació d'equitat entre el Badalona i el Sant Andreu en els últims anys. En les set últimes temporades, s'han vist les cares al Camp del Centenari sis anys. Tres partits van acabar amb triomf local, dos en empat i un amb victòria visitant. De les tres últimes visites al Centenari, el Sant Andreu no n'ha perdut cap. A més, l'equip barceloní acumula ja quatre partits consecutius sense perdre, en els quals ha sumat deu punts sobre dotze possibles.
