“Només tenim un planeta” ens proposa pensar en el futur a través de l’art

Compte enrere per gaudir del Manifesta15  el 24 de novembre (I de III)

La celebració de la biennal d’art Manifesta amb Barcelona i el seu entorn metropolità ens permet tenir a un pas propostes artístiques i d’artistes concentrats en un espai limitat amb una obra de gran qualitat i referència internacional. Temps que expira el proper diumenge 24 de novembre. És el cas de l’exposició “Només tenim un planeta” d’Agnès Rodon,  artista badalonina de projecció internacional. Amb el  llibre del mateix nom, gairebé manual de culte, del científic Jorge Wagensberg  i de l’economista Joan Martínez Alier  fa una traducció artística.  La proposta s’emmarca en el Clúster Imaginant Futurs del Manifesta15, configurat geogràficament per  l’eix format per Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs.  Una dels èxits de la candidatura presentada per Barcelona ha estat, sens dubtes, sumar a la capital una quinzena de municipis del voltant.   En el cas de la proposta a l’Espai Betúlia, Rodon ens convida a aturar-nos, mirar, escoltar, olorar i deixar-nos anar a partir dels aforismes que caracteritzen Wagensberg . N’és famós pels seus aforismes amb moltes reflexions, perquè deia que aforisme és el gènere literari més científic.

Aturar-se, mirar, escoltar i olorar. L’exposició convida a reflexionar sobre la necessitat de protegir el planeta. Evidentment, no es un tema nou, però sí un missatge cada dia més necessari, en el dia a dia, en el moment no del canvi climàtic, sinó d’un nou clima. Concebuda  i dissenyada expressament per a la celebració del Manifesta a la seva ciutat  i per a l’espai Betúlia, les peces exposades estan desenvolupades artísticament a partir de materials reutilitzats i sobre algunes s’ha aplicat una  tècnica mil·lenària coneguda com l’encàustica, l’elaboració de la qual neix a partir de la barreja de cera d’abella, de resina dels arbres i de pigments naturals. Una tècnica molt mediterrània nascuda a  Egipte i adoptada també per la cultura grecollatina.

“Una zebra no necessita córrer més que una lleona, sinó més que les altres zebres” (W.)

Una experiència immersiva, però sense pantalles leds. Des de l’art, s’entra a la natura.  Sensorial quant a la olor, a partir d’una fragància, Clandestine,  creada per la Fundació Ernesto Ventós que impregna tot l’espai. Sensorial quant a la música, creada per Jordi Cervelló amb Wagensberg sobre les vuit formes més freqüents de la natura. I expressió artística que entra pels ulls i conquesta la resta de la consciència a través de la plasticitat i el color, en algunes peces, i l’harmonia i els ocres d’altres. Amb recorreguts de l’exposició amb  fusta verge, nua, presentada com un llibre.  O realitzada sobre el tronc d’un arbre tallat després d’un incendi forestal.

“La ciència és la manera de comprendre la realitat amb la mínima ideologia possible” (W.)

“Hi ha una altra part de fusa verge, nua, presentada com un llibre” (W.)

“Es pensa per comprendre, es comprèn per canviar i es canvia per viure-hi” (W.)

En la recta final de l’exposició a Badalona, Agnès Rodon està molt satisfeta per la resposta i sorpresa per l’acceptació de la proposta pedagògica creada pel comissari de l’exposició, Albert Rodon. L’exposició té intrínseca la transversalitat que guia el treball per projectes en els centres escolars. En “Només tenim un planeta” professors i alumnes parlen d’art, de física, d’ecologia, de llengua…  Hi ha encara  cites  obertes per poder assistir-hi aquesta darrera setmana a Badalona. El projecte educatiu està preparat per a alumnes del cicle superior de primària, ESO I Batxillerat, però hi ha passat grups d’altres cursos que han aprofitat molt bé la visita. Després porten a la família a fer-los ells de guia.  Ara, a uns dies de tancar i després de la tensa inauguració del 8 d’octubre passada per aigua,  Rodon confia en què la ciutat adquirirà alguna de les peces i també que a partir de, per exemple, la Diputació de Barcelona es pugués fer un circuit per diferents municipis amb la mostra i sobretot, l’oferta a escoles. És especialment recomanable en un context de nou clima i de necessitat d’oferir activitats familiars culturals, en aquest cas d’art contemporani, a un pas de gairebé tothom. Propostes de lleure que no sempre han d’estar acompanyades d’estímuls lumínics i digitals.

“La història de la ciència no és la història de les respostes sinó que és la història de les preguntes” (W.)

(W.) Aquests són els aforismes triats per Rodon impressos en punts de llibre que completen l’exposició. Impregnats de la fragància Clandestine, t’acompanyen a casa i et resituen, amb la memòria olfactiva,  davant de les peces i del que hi has reflexionant estant-hi.