16/01/2017 – Amb l’objectiu de participar en projectes humanístics i culturals de la ciutat i d’arreu de Catalunya com, així també, recordar el paper de l’alcalde afusellat pel franquisme.
Divendres es va presentar al Centre Cultural El Carme la nova associació social i cultural que porta el nom de l’alcalde badaloní Frederic Xifré, que neix amb la voluntat de participar en projectes humanístics, com campanyes solidàries i xerrades històriques, i culturals, com sortides a arreu de Catalunya i participar en la Fira de Sant Jordi.
L’acte va ser presidit per Carles Martret, president de l’entitat; Toni Bou, coordinador de la querella per l’afusellament del president Lluis Companys; Mateu Chalmeta, historiador badaloní, i l’alcaldessa de Badalona, Dolors Sabater. També, va comptar amb la presència de la família Xifré.
Per la seva part, Carles Martret va explicar els objectius que es proposa i la vocació fermament transversal que vol tenir l’associació en les seves activitats en els àmbits culturals i solidaris; mentre que Toni Bou va resseguir el llarg camí i vicissituds del procés a Argentina contra l’estat espanyol per les víctimes del franquisme, i Mateu Chalmeta va fer un retrat de la vessant més humana de Frederic Xifré, del seu paper durant la guerra civil, les curiositats sobre la seva detenció i el seu assassinat.
“Creiem que el nom de l’alcalde Xifré és una signatura pendent perquè Badalona no li ha recordat suficientment pel seu llarg i insòlit procés fins a l’afusellament. A més, no només volem retre-li homenatge a ell, sinó també representar a centenars de badalonins que van perdre la seva vida en el franquisme”, assenyalava el president de l’entitat. “És molt important que una associació reuneixi en el mateix temps valors socials i culturals per recuperar la memòria històrica de la ciutat i denunciar el contra la humanitat que va representar el franquisme”, va afegir l’alcaldessa Dolors Sabater.
Recordar que Frederic Xifré fou alcalde des del març de 1936 fins al gener de 1937 quan, davant les amenaces rebudes per part d'elements revolucionaris, va decidir fugir a França. L'any 1938 va retornar i es va instal·lar a Alella, però el 19 de març de 1939 va ser detingut per autoritats franquistes i afusellat al Camp de la Bota.