L’Almeria, a primera divisió, el Numància, el Tenerife, el Còrdova i el Cadis, a segona, són alguns dels equips on ha jugat Natalio Lorenzo, el veterà davanter de 34 anys que, a un mes del final de la lliga, és el màxim golejador del Badalona.
– Quina importància té el Badalona en la seva carrera, després d’haver jugat a primera i a segona divisió?
– Molta. Feia anys que no jugava a segona B i tenia una certa incertesa per com m’anirien les coses aquí, en l’àmbit econòmic i també per les instal·lacions del club. Però m’he trobat una família, des del president fins a l’encarregat del material. Sempre han complert allò que han signat i, sobre la infraestructura del club, ja ho sabeu: l’estadi és fantàstic. Tot plegat, m’ha motivat a fer una bona temporada. Estic feliç d’aportar el meu granet de sorra al projecte d’aquest club.
– Fins al punt que li vindria de gust renovar el seu contracte?
– Si, hauríem de seure i parlar. Sóc feliç aquí i, si el club vol, crec que no hi hauria problema. Tot i que sóc de València i que alguns clubs d’allà s’han interessat en mi. Però m’agradaria seguir en un projecte tan seriós com el del Badalona.
– Ha marcat sis gols i, de moment, és el màxim golejador de l’equip. Però no ha pogut jugar durant moltes jornades per culpa de les lesions. Acabarà la temporada amb mal regust per no haver pogut oferir alguna cosa més?
– Si. A l’estiu vaig arribar lesionat del bessó i de seguida vaig ser titular, sense haver fet pretemporada. Això m’ha passat factura. He tingut problemes a l’esquena i moltes vegades he jugat infiltrat. Després, vaig patir un trencament a la costella, en el partit contra el Cornellà. Espero que el pròxim curs, amb una bona pretemporada i amb confiança, pugui doblar la xifra de gols que he fet aquí. Sempre he marcat entre deu i quinze. A més, espero fer-ne algun més en els tres partits que queden.
– Li dóna valor al fet de ser el màxim golejador de l’equip?
– Per als davanters sempre és bo fer gols. I si, ens agrada encapçalar les llistes de golejadors.
– L’empat contra el Conquense els ha frenat la il·lusió?
– La il·lusió no. Ens va fer molta ràbia no continuar amb la ratxa de victòries a casa, malgrat que vam tenir moltes ocasions. Però, com que donàvem per bo l’empat al Miniestadi si guanyàvem el Conquense, a haurem de fer-ho al revés i aconseguir els tres punts aquest diumenge, contra el Barça B. És una final per a nosaltres, sortirem a guanyar perquè no tenim sostre.
