El Nadal és una tradició mil·lenària celebrada des de prop de l’any 200 després de Crist. Aquest 2021 serà un Nadal de més normalitat a Mataró, després de superar les pitjors etapes d’una pandèmia que ha sacsejat el món durant mesos i mesos. A la nostra ciutat, les tradicions nadalenques són sobradament conegudes. Avui, però, us volem parlar d’altres Nadals. Viatjarem pel món per explicar-vos quines són les celebracions més curioses que es fan en cultures que no són la nostra. Poseu-vos el cinturó, que comencem a volar!
Nadal sobre rodes a Veneçuela
Comencem les tradicions de Nadal rodant, perquè a molts carrers de Veneçuela es talla el trànsit per tal que la gent gaudeixi a l’aire lliure de la música, els llums i el menjar sobre les rodes de patins, bicicletes i monopatins. Conegudes com ‘patinatas’, se solen fer en avingudes senceres que es tanquen en època de Nadal perquè nens i adults patinin acompanyats de música, aguinaldos, gaites o nadales. S’aconsegueix un ambient on l’esbarjo és el primer i els més petits estrenen les joguines que han rebut.
Les teranyines de Nadal a Ucraïna
Explica una llegenda popular de diversos països de l’Europa de l’Est que una família pobra que no tenia prou diners per decorar l’arbre es va llevar el dia de Nadal i el va veure cobert d’unes teranyines que havia filat una aranya durant la nit. Amb els primers raigs de sol, les teranyines es van convertir en fils d’or i de plata. D’aleshores ençà, la família no va tornar a passar penúries. A Ucraïna es recorda aquesta llegenda tot decorant l’arbre de Nadal amb motius d’aranyes i de teranyines, com a símbol de bona sort i de fortuna.
El llançament de sabates txeques
A la República Txeca sembla que tenen moltes supersticions relacionades amb les festes i les tradicions de Nadal. Una d’elles és el llançament de sabates. Com podem saber si ens casarem? Les dones solteres només cal que llancin una sabata d’esquena per sobre l’espatlla des de la porta de casa. Si la sabata cau amb la punta cap a la casa, hi haurà matrimoni i si cau amb la punta cap a fora, no. És ben senzill. Si parlem de buscar la bona sort, els txecs també tenen una gran tradició per Nadal. Un plat típic del país per festes és la carpa i els txecs diuen que si se’n guarden una escata a la cartera els diners seran abundants durant tot l’any.
La bruixa Befana a Itàlia
A molts llocs d’Itàlia, qui porta els regals als nens la matinada del 6 de gener no són els Reis Mags d’Orient, sinó la Befana, una velleta que vola amb escombra. Segons la llegenda, la Befana no va voler acompanyar els Reis Mags a adorar el nen Jesús, però després se’n va penedir. Per això, passa per les cases deixant presents als nens, principalment caramels i xocolatines. Com els Reis a casa nostra, si no et portes bé, la Befana et porta carbó.
La cabra de tres tones
Al poble de Gävle, a Suècia, des del 1966 cada any construeixen una cabra de palla de 13 metres d’alçada i de tres tones que situen a la plaça del poble durant els dies d’Advent. El més curiós, però, és que gairebé cada any algú l’acaba cremant i no aconsegueix sobreviure a les festes.
El sopar de Nadal del KFC
Els japonesos no celebren el Nadal en el sentit religiós perquè el cristianisme és molt minoritari al país nipó. No obstant això, sí que s’apunten a el vessant consumista i es fan regals i gaudeixen d’un bon àpat. El més típic és fer un festí a base del menú nadalenc de la cadena americana de menjar ràpid Kentucky Fried Chicken. Però, per què? Tot es deu a una bona campanya de màrqueting dels anys 70 que va tenir molt d’èxit i encara recull els seus fruits avui dia. Les cues que es fan als restaurants són molt llargues.
El Nadal estiuenc de Nova Zelanda
A Nova Zelanda, el desembre cau al bell mig de l’estiu i per Nadal és quan comencen les vacances a les escoles. El sopar de Nadal consisteix sovint en barbacoes a la platja i, malgrat l’herència europea del país, sobretot la britànica, tenen algunes tradicions de Nadal i símbols molt diferents. És el cas del pohutukawa, un arbre neozelandès que s’omple de flors vermelles de desembre a gener i que s’ha guanyat el sobrenom de «l’arbre de Nadal de Nova Zelanda». Sovint se li atribueix un significat espiritual per als maoris.
El Krampus tirolès
A Àustria, Sant Nicolau és una festa molt arrelada, però el dimoni que el sol acompanyar ha acabat esdevenint més popular que el sant. S’anomena Krampus, té el cos recobert de pèl negre i s’encarrega d’advertir als nens que, si no fan bondat, Sant Nicolau no els durà regals. Sobretot a la zona del Tirol, en la vigília del 6 de desembre grups de joves es disfressen de Krampus i surten en desfilades que són considerades Patrimoni de la Humanitat.
Els 13 ‘jólasveinar’ d’Islàndia
Entre el 12 de desembre i la nit de Nadal, cada dia arriba un trol esgarrifós a les ciutats i pobles islandesos. En total n’hi ha 13, cada un té un nom i un aspecte concret, i genèricament s’anomenen ‘jólasveinar’. A la nit, deixen petits regals a les sabates dels nens que han fet bondat, i patates a les dels qui no n’han fet. I a l’hora de marxar, després de Nadal, també tornen a desaparèixer bosc endins, de manera esglaonada fins al 6 de gener.
Tastar 13 postres per tenir sort
A la ciutat de Marsella va néixer una curiosa tradició que s’ha estès per tot el sud de França: diuen que durant l’àpat de Nadal s’han de tastar 13 postres diferents per tenir bona sort de cara a l’any nou. A més, aquestes postres tenen un repertori més o menys fix on hi ha d’haver ‘nougat’ (la versió francesa del torró), una galeta de farina, oli d’oliva i tarongina anomenada ‘gibacié’, un assortiment de fruita confitada, fruita del temps com ara raïm o figues, fruita seca…
Focs de Nadal a Portugal
El foc, lligat als solsticis d’hivern i d’estiu, és un dels elements més destacats del Nadal portuguès. Sobretot al nord del país s’encenen fogueres a l’atri de les esglésies la nit de Nadal i no s’apaguen fins al Dia de Reis, quan el cicle s’ha acabat. Aquesta festa, que es veu que té orígens celtes, és anomenada ‘fogueiras do Menino’ i representa el triomf de la llum per sobre la foscor.
La crema del Diable
Se celebra el 6 de desembre a Guatemala. Durant aquest dia, les famílies encenen fogueres i cremen figures de Satanàs per eliminar els esperits malignes i celebrar la victòria del bé sobre el mal. En el passat, la gent treia totes les escombraries de casa i hi calava foc, però gràcies a la conscienciació ambientalista, ara encenen pinyates amb forma del diable.
El menjar més fastigós
Tot i que alguns que ho han tastat el consideren el plat més fastigós del món, el kiviak és pels inuit groenlandesos, un dels àpats tradicionals nadalencs. Aquest “menjar” s’elabora introduint centenars de gavots, uns ocells semblants als pingüins, dins del cos d’una foca que és segellat amb greix i cosit a consciència. Les aus romanen intactes a l’interior del mamífer marí durant uns vuit mesos, bec, potes i plomes inclosos. Aquesta mena de bossa és tapada sota una roca per afavorir la seva fermentació. Passat aquest temps es destapen i estan a punt per consumir un cop plomades. A Groenlàndia, als casaments i als sopars de la nit de Nadal és costum posar a taula aquest estrany menjar.
