10/11/2016 – Només dos clubs de categoria nacional femenina o masculina han encaixat menys gols: Barça i el València de noies.
Parlar del Seagull és fer-ho del líder; del primer classificat del grup III de Segona Nacional. Per explicar els èxits esportius que l'equip de Ferrón està assolint aquesta temporada cal fer un cop d'ull a la defensa: una assegurança de garanties.
Les dades no menteixen i situen les gavines com un dels blocs més solvents de tot Espanya en tasques defensives. Analitzant els registres dels clubs femenins i masculins inscrits en categories nacionals (Primera i Segona Femenina, LaLiga, LaLiga 123, Segona 'B' i Tercera), només trobem dues entitats amb menys gols encaixats que el Seagull: els femenins de Barça (1) i València (1).
En la tercera posició del podi, compartint plaça amb l'Oviedo Moderno, el LDEF Logroño, l'Olímpic de Xàtiva, l'Alcalá i el Cacereño, hi ha un club de Badalona que es fa notar.
En nou jornades, les jugadores de Ferrón només han rebut tres dianes, dada clau per entendre la seva posició en la classificació. Xènia Royo i Queralt Gómez, indiscutible parella de centrals en aquest inici de lliga, estan protegint la rereguarda del Seagull amb èxit.
"Normalment sempre se solen mirar més els gols que es marquen. No encaixar demostra que som sòlides", afirmava Gómez, en la trobada mantinguda amb aquest diari al Municipal de Montigalà.
Royo, per la seva part, reconeixia haver reivindicat aquest actiu de l'equip. "Quan anavem empatades amb el Barça sempre presumia que la nostra defensa era millor. S'ha de valorar, perquè no tot és fer gols", afirmava la central. Totes dues han format una aliança poderosa i demostren una complicitat al camp que al Seagull li va de maravella.
El passat és el secret
Després de tancar la temporada 2015-2016, Queralt Gómez decidiria sortir de l'Igualada i fitxar per les gavines. Qui no conegui la seva trajectòria ni la de Xènia Royo podria pensar que aquesta gran compenetració es va començar a gestar durant la pretemporada, però la realitat no és aquesta.
La Xènia i la Queralt van començar a jugar a futbol seriosament quasi al mateix temps, compartint vestidor a l'Infantil de l'Espanyol. Han estat companyes de posició durant gairebé mitja vida, passant per diverses categories del planter blanc-i-blau, pel seu filial i pel Barça 'B'. Es coneixen a la perfecció i juguen quasi de memòria.
"Quan vam anar les dues al Barça la Titi Camúñez, de l'Espanyol, em va dir que marxava perquè la Xènia deixava el club", recordava Queralt Gómez. La internacional sub19 havia compartit vestidor amb altres companyes del Seagull, però tenint Royo al costat l'adaptació seria més fàcil.
"Quan va marxar Cone vam estar parlant amb Ferrón sobre quina central podia venir. Jo li vaig comentar l'opció de la Queralt. Em va dir que la pressionés una mica per veure si volia fitxar. La jugada va sortir bé", exposava Xènia.
Tot i que l'aspecte defensiu és la fase del joc que "menys" està treballant l'equip badaloní, tots els automatismes assolits durant el curs passat s'han mantingut i cares noves com la Queralt els han absorvit. Jugant plegades, les futbolistes del Seagull se senten "tranquil·les", perquè saben que, en cas de fallar, la companya "apareixerà".
Una fita ben clara
Malgrat que les xifres parlen molt bé de la seva defensa, la plantilla blava té clares les prioritats. Cal buscar objectius col·lectius. "Volem millorar la temporada passada i pujar", assegurava Queralt Gómez amb rotunditat.
Xènia Royo, amb l'experiència del darrer play-off en la memòria, anava més enllà. "Tornar a unir un cos tècnic com el que tenim i una plantilla així és molt complicat. És ara o mai", sentenciava la central. Sembla, doncs, que el CE Seagull haurà de conviure amb la pressió.
