El passat 24 de febrer ens va deixar Ángel Navarro, memorable dirigent veïnal i sindicalista de Badalona. Militant del PSUC des del 1959, l’Ángel era una persona que va deixar emprempta a la nostra ciutat, sobretot pel que fa a la lluita obrera.
La família Navarro va arribar a Catalunya procedent del poble d’Argallón (Còrdoba) el 1958. Des de ben petit, abans de complir els vuit anys, gairebé sense haver anat a l’escola, l’Ángel va haver de posar-se a treballar en molts i diferents oficis per ajudar a mantenir la casa familiar.
Possiblement a causa de la seva rebel·lia, el 1959, a l’edat de 19 anys, ja militava al PSUC, el Partit, com se’l coneixia. Eren temps difícils i lluitar per defensar el bé comú era molt arriscat. Per això molts militants del Barcelonès van ser detinguts el 20 de setembre de 1961, entre ells, uns dies després, l’Ángel. El 27 de setembre de 1961, a les dotze de la nit, “esbirros del règim”, tal com ell els anomenava, van arribar al soterrani on vivia amb la seva família i el van portar a la comissaria de Via Laietana, des d’on va ser traslladat a la presó Model. El 31 de desembre, a les 10 del matí, va ser alliberat.
L’organització del PSUC al Barcelonès va quedar totalment desarticulada arran d’aquesta detenció i per això era necessari i prioritari reorganitzar-la, igual que la creació de les CCOO a la comarca. Ángel Navarro es va dedicar a totes dues tasques amb intensitat i generositat.
Des de 1966 celebrava l’1 de maig amb la família molts camarades a Sant Jeroni de la Murtra, emplaçament molt conegut a Badalona. L’Ángel també es va implicar dins del moviment veïnal de Llefià i la Salut, dos barris molt poblats de Badalona que necessitaven aconseguir equipaments i posar fi a l’especulació dels depredadors immobiliaris. El setembre del 1970 va ser detingut per tercera vegada per participar en una concentració celebrada a la plaça de Catalunya com a protesta pel procés Burgos.
