La Montserrat Illa és la Responsable de Sant Francesc d’Assís Càritas Parroquial. En aquest local situat al barri de Bufalà s’emmagatzemen aliments i roba per la gent més necessitada. Actualment proporcionen aliments a unes 140 famílies, que han d’estar empadronades als barris de Bufalà, Montigalà Nord, Sant Crist, Bonavista i Morera. Cada dimarts es reparteixen aliments a 70 famílies i la quantitat varia segons els membres que la formin.
Illa era professora, però el tancament del Liceo Barcelonés va precipitar de la seva jubilació. Amb 55 anys va començar a ajudar a nens en col·laboració amb el capellà Jaume Aymar, iniciant així un reforç escolar, ja que al carrer hi havia molts joves en situació d’absentisme escolar. També els hi donaven de berenar, ja que la mateixa Montserrat afirma que amb els joves va descobrir un món ple de mancances, i se’ls havia d’ajudar d’alguna manera.
A aquesta activitat es va sumar l’alfabetització i l’ensenyament d’habilitats com cuinar i cosir a gent gran, iniciativa anomenada “Som-hi”, i el banc d’aliments. Una rutina que es va mantenir durant 15 anys. En l’actualitat, Illa encara compagina el banc d’aliment amb el grup som-hi. Aquest últim, però, ha cessat la seva activitat a causa de la pandèmia, que tot i alterar els plans, no ha aconseguit que en cap ocasió s’hagi suspès l’entrega d’aliments. “Amb pandèmia o sense la gent continua menjant. El que hem notat és que han vingut molts joves a demanar ajuda, és l’increment més destacat. Però nosaltres cap dimarts hem tancat”, afirma.
Les peticions a bancs d’aliments i a grans empreses han estat una constant durant aquest període de temps amb l’objectiu que ningú es quedés sense menjar. Tot i els moments durs, la Montserrat no s’ha plantejat mai fer un pas al costat. “Si he de ser sincera, mai m’he plantejat deixar-ho. Més aviat he buscat solucions. Quan no he pogut he trucat a portes d’empreses i a tot arreu. Però plantejar-nos parar perquè no ens arribaven els aliments, mai. Mai hem dit que no a algú que ens ha picat a la porta”.
La responsable de Càritas Parroquial té 85 anys i continua al peu del canó, tot i que ha començat a delegar algunes tasques. La seva experiència durant aquests 30 anys ha estat molt gratificant per ella, però no nega que ha viscut situacions dures. “M’ha donat molt de treball, he patit molt, molt de buscar amunt i avall. Però m’ha donat molta satisfacció per haver cobert algunes de les necessitats dels nostres germans. Esgotament? Sí. No dormir les hores que vull pensant en l’endemà? També. Però si tornes a ser jove ho repetiria. Quan ja no pugui més diré: ¡Misión cumplida!
