20/09/2016 – El nou director tècnic del Círcol Cotonifici Badalona ens explica les línies mestres del projecte que el club està impulsant.
Un cop tancada una etapa de molts anys de gran feina i dedicació amb Andreu Lladó com a cap visible, el Círcol Cotonifici Badalona ha trobat en la figura de Miki Segura un relleu atractiu per assumir el càrrec de director tècnic.
Segura, badaloní format com a jugador a l’escola de bàsquet de la Penya, va començar a entrenar al planter del Divina Seguros Joventut, exercint-hi diferents càrrecs i funcions.
Després de passar tres temporades al Menorca Bàsquet, dirigint l’escola i les categories formatives, el tècnic començaria a treballar a l’Arenys Joventut, institució on ha estat fins ara i amb la qual segueix col·laborant activament. En aquesta entrevista, Miki Segura relata quin model de club seguirà el Círcol durant els pròxims anys.
Què l’ha dut al Círcol?
Bé, cap al mes de maig l’Andreu Lladó, l’últim director tècnic del club, rep una oferta per treballar a jornada completa dins de l’organigrama de la Lliga Endesa. La seva plaça va quedar vacant i jo vaig entrar dins del procés de selecció que va fer el club. Em vaig entrevistar amb la junta i, després d’un temps de presa de decisions, l’entitat s’interessa en la meva persona per ocupar el lloc de l’Andreu. A mi, una persona de Badalona que ha treballat tota la vida en el món del bàsquet, m’ha fet il·lusió que una entitat de la ciutat pensi que puc ser l’indicat per coordinar tècnicament el club. A més el Círcol és una institució amb una història de pes.
Amb quines idees aterra al club? Canviarà molt la forma de treballar que va implantar Andreu Lladó?
Amb l’Andreu ens uneix una bona amistat des de fa molts anys. Quan ell era jugador i jo ja entrenava vam coincidir i quan ell entra a coordinar el Círcol recordo que vam parlar i vaig intentar donar-li alguns consells d’amic. Lladó va agafar el Círcol d’una manera concreta. Ha aixecat el club, sobretot fent una gran tasca en la formació dels entrenadors. Actualment tenim un nivell de tècnics excel·lent i l’únic que em plantejo és continuar amb la seva tasca. Evidentment, cada persona treballa d’una manera, però la filosofia no canviarà.
El Círcol s’havia especialitzat molt en la formació de l’entrenador fora de la pista. Això continuarà vigent?
Continuarem fent coses en aquesta línia, tot i que a mi m’agrada més treballar des de la pista. M’agrada compartir entrenaments amb els tècnics i veure molts partits. Normalment jo em passo la majoria del cap de setmana veient bàsquet. Seguirem fent clínics i formant els entrenadors, però intentaré tenir un contacte molt constant amb tothom. Crec molt en el dia a dia per polir els petits detalls.
La feina de coordinació, doncs, es basarà en recórrer tots els pavellons i anar llimant detalls dels equips?
Bé, en les categories de formació la feina podria ser més o menys aquesta. En els equips sènior ja has d’entrar més en qüestions del joc de l’equip o de planificació de les posicions dels jugadors joves per veure on podran rendir més en el futur. A més, tinc molt clar que, per fer una bona formació de jugadors, cal dedicar molt temps a fer créixer els entrenadors. Al final, el tècnic és qui transmet el missatge i qui ha de convèncer els nois i noies. La formació de l’entrenador i el jugador ha de ser un procés paral·lel.
Quin escenari li agradaria assolir dins de la dinàmica diària de feina?
Sobretot voldria que hi hagués molta comunicació entre els tècnics i la meva figura. No m’agrada imposar, sinó construir el club i la línia de treball entre tots. El club el formem moltes persones: la junta, la direcció tècnica i coordinació, els entrenadors, les famílies, els jugadors…Per tant, vull que el treball sigui conjunt. En aquest primer any no hi haurà gaires novetats, perquè primer necessitem fer una bona anàlisi d’allò que és millorable.
Es buscarà que els equips de les diferents categories segueixin un patró de joc comú?
Sí. De fet, el Círcol ja té una filosofia de joc molt definida. Pujar línies, pressionar molt en defensa, ser agressius i atacar amb rapidesa. Bàsicament, intentarem fer el joc que s’ha convertit en tradició a Badalona. Des de la defensa, volem construir un atac veloç. Cal matisar, però, que amb els equips sèniors no només et pots dedicar a defensar i a córrer. Has de treballar i implantar altres estructures, sobretot tàctiques. A més, cal tenir en compte l’estructura de plantilla que té cada equip per tal de jugar d’una manera o altra.
El Círcol té marge de creixement?
Suposo que igual que la majoria d’entitats esportives de la ciutat, el club té un problema amb les instal·lacions. Ara estem en període de portes obertes i no parem de rebre correus i trucades de gent interessada en jugar amb nosaltres. A Badalona es vol practicar bàsquet, però créixer a nivell de volum de jugadors depèn de la quantitat d’instal·lació que disposem. Ara mateix estem entrenant a la Plana, a Casagemes, a Pomar, a l’escola Betúlia, a l’escola Gitanjali, al Màgic i al pavelló de la Mina. Buscarem créixer en altres àmbits. Sobretot volem millorar el bon producte que ja tenim i fer un salt qualitatiu més en l’aprenentatge de tothom.
Equiparar el nivell de les categories femenines amb les masculines és un objectiu important pel Círcol?
Ho és; absolutament. De fet, el sènior femení té molt poc recorregut. Aquesta ha estat la seva tercera temporada. Potser no podrem tenir la mateixa xifra d’equips perquè sempre hi ha menys noies que vulguin jugar, però sí que intentarem fer una bona feina. Crec que amb els equips de noies és més senzill poder pujar de categoria si aconsegueixes construir un bon bloc. Acabem de perdre unes fases a Preferent amb el júnior i ara potenciarem molt el cadet de primer any per veure si podem assolir la plaça de Preferent en un marge de dos cursos.
