19/07/2013 – Parlem amb la intendenta de Mossos d’Esquadra Rocío Rubio, la nova cap de la comissaria de Badalona des de fa uns mesos.
Després d’anys d’experiència al cos, ser una de les primeres intendentes de Mossos d’Esquadra i un dels comandaments més importants a l’Eixample de Barcelona, Rocío Rubio ha arribat aquest 2013 per fer-se càrrec de la Comissaria de Badalona.
L’han rebut bé a Badalona?
La gent ha estat molt amable. L’acollida de totes les entitats, associacions i a nivell institucional ha anat molt bé. És un ambient de poble gran.
És bona la relació amb l’Ajuntament?
Molt professional, com ha de ser. Un bon clima per treballar i d’entesa, ens estem entenent molt ràpida. Acullen molt bé les propostes que fem.
És bona la coordinació amb la Guàrdia Urbana?
Sí, és la sensació que tinc. L’entesa amb l’intendent Piña ha estat bona des del primer moment. És un company que porta 40 anys, i jo com a policia de vocació he de fer-li un petit reconeixement perquè és una figura a seguir.
Es va plantejar nous objectius en arribar a aquí?
A nivell personal porto molt de bagatge amb la proximitat. M’he trobat una societat molt diversa i multicultural, cosa que quadra amb aquesta expectativa meva de fer vincles i xarxa amb totes les entitats, tractar la prevenció, que és una de les coses més importants per nosaltres.
Què li havien dit de Badalona?
M’havien explicat poc. Sóc de Tarragona i el recorregut que havia fet no incloïa venir aquí i no havia parat gaire atenció. Sé les coses que surten als mitjans, com algunes polèmiques a nivell de govern i municipal, però no sabia gaire cosa.
Com es veu això des de fora?
Sóc una persona que treballa molt el tema de la proximitat i que abandera la lluita contra l’odi i la discriminació, trobar-me amb una alcaldia que tingués un treball més rígid era un contrapunt. Però la veritat és que són rigorosos i ens podem trobar perfectament. Accepten i participen sense problemes de les nostres propostes. No és ben bé la imatge que es reflexa als mitjans.
L’OCU va publicar fa un any una enquesta sobre seguretat; afirmava que la ciutadania de Badalona és la que se sent més insegura de l’Estat.
No conec aquest informe; conec dades de percepció a nivell de Catalunya i em sembla que no coincideix amb això. Hi ha llocs a Barcelona que crec que sí tenen una percepció d’inseguretat més alta. És possible que aquí també ho sigui. Quan una persona està en un context amb pluriculturalitat, això genera inseguretat, però és una inseguretat subjectiva, des del desconeixement de les altres cultures.
S’ha trobat diferències entre Badalona i el seu antic destí, l’Eixample?
Allà tota la prevenció anava dirigida cap el comerç. Aquí s’ha d’encarar sobretot al veïnatge, també comerç i empresa. Els furts també tenen presència aquí a les zones més comercials, però una cosa que predomina molt a Badalona són les estrabades al carrer, de bossos, cadenes…considerats robatoris violents. El problema més gran en quantitat és el robatori a l’interior dels vehicles. És un mal endèmic. Hem incorporat tecnologia als cotxes a poc a poc, i això resulta atractiu pels lladres. Una altra onada que estem tenint és robatori de poms de portes, tapes de clavegueram, senyals de tràfic…
Però això s’ha de vendre…
Quan tenim aquest fet, fem una batuda a totes les deixalleries i abocadors i busquem les peces. Però són molt ràpids, se’n desfan al moment. L’or és lo pitjor per seguir la pista. La llei de compra-venta també està antiquada en aquest sentit i no ens ajuda gaire.
Hi ha algun àmbit en particular que Badalona hagi de millorar?
Tenim molts fets delictius sota el pont de la C-31. És un punt negre de robatoris. Una solució seria posar més llum, vigilància i càmeres, perquè és disuasori i ajuda a l’hora d’investigar.
Hi ha molts reincidents a Badalona?
Tenim un multireincident que no ingressa a presó especialment problemàtic. És un cas flagrant que jo crec que hauria d’entrar ja a presó. Ha fet molts robatoris a escoles, centres de disminuits. Ara a l’estiu entra a empreses, botigues. En una setmana el podem detenir tres cops. És un problema que hem d’afrontar i trobar la manera de parar-lo.
Quina és la mitjana de temps de reacció del cos en aquesta localitat?
Podem dir una mitjana, al voltant dels 10 minuts, però no té valor, perquè depèn molt del tipus de trucada. Si és un fet en el qual encara podem enxampar els delinqüents, o si hi ha algú en perill, la resposta és la més ràpida possible. Si és una trucada d’una persona a la qual li han rebentat el cotxe la nit anterior, ja no es pot fer res i no ve de cinc minuts.
Quan actuen els agents de paisà?
Tenen doble funció. D’una banda, enxampar delinqüents in fraganti. Veuen sospitosos, poden fer un seguiment més fàcilment i actuar si cal. D’altra banda, fer investigació, anar a preguntar a veïns per certs delictes d’una forma més discreta…
Vostè va ser, juntament amb Cristina Manresa, la primera intendenta de Mossos d’Esquadra. És i serà cada cop més habitual veure dones ocupants alts càrrecs dels cossos de seguretat?
Clar que sí. És i ha de ser progressiu, proporcional a l’entrada de la dona en la policia. És el més saludable per a l’organització. L’ambició de les dones per arribar als alts càrrecs s’ha de recolzar de la mateixa forma que es recolza la dels homes, ni més ni menys.
A nivell de la policia de base, la proporció és més quilibrada?
No és un 50-50% perquè el nombre de dones que es presenta a oposicions és menor. És també un tabú que hem de trencar les dones. Pensar que aquest és un treball de persones, de tenir seny i sentit comú, res més. En això homes i dones som iguals. També s’ha de veure que ser policia és compatible amb la vida de mare, per exemple, igual que ser infermera o qualsevol altre professió.
Els agents estan ben equipats? Com a cap, es troba a faltar res en aquesta comissaria?
Igual que a la resta del cos. Pot ser voldrìem més dotació a nivell informàtic, de vehicles…però a nivell d’autoprotecció tenim el que necessitem. No hem arribat al nivell òptim; hi ha un full de ruta i quan es pugui, des del departament, s’arribarà. Podria ser més modern, més lleuger, més adaptat…sí, però el material que tenim és proporcional al risc que vivim.
Quants agents treballen en aquest centre?
La xifra va canviant, però aproximadament és de 24, dividits en patrulles de dos, són 12, repartides en funcions diferents. Són uns 7 o 8 cotxes al carrer per torn, a més dels de paisà, els de proximitat…També venen de vegades patrulles de fora de Badalona.
Quant de temps tindrem a Badalona a la intendenta Rubio?
He estat 8 anys a l’Eixample i m’agradaria estar altres 8 aquí. És un repte molt interessant per a mi i no tinc cap intenció de sortir d’aquí. Però sempre em poden enviar a un altre comissaria, perquè els comandaments no decidim el destí.
Per acabar, vol deixar alguna recomanació de cara a aquestes vacances?
Si es viatja en cotxe, evitar que quedin objectes visibles dins del vehicle, no deixar objectes de molt valor. Quant a vivendes, si ha d’haver-hi una absència, intentar deixar una llum automàtica que es vagi encenent i apagant, demanar a algú que ens obri i tanqui les finestres algun dia, tancar la porta sempre amb clau. Quan els veïns sentim un soroll hem d’estar al aguait. Hem de reprendre la consciència cívica entre els ciutadans. Perquè aquest soroll pot ser que algú hagi caigut o que un lladre hagi obert la porta del veí. Hem de recuperar a les grans ciutats aquests hàbits d’altruisme entre tots.
