26/09/2016 – La velocista de Badalona torna de Rio de Janeiro amb un bon sac d’experiències i satisfaccions penjat a l’esquena.
Ens va fer somiar a tots amb la medalla, demostrant que l’esforç i la dedicació t’acosten als objectius més inabastables. Melany Bergés torna dels Jocs Paralímpics de Rio de Janeiro amb la sensació d’haver complert les fites que es va marcar abans de viatjar a Brasil (final en el relleu 4×100 i final i marca personal en els 400 metres) i conscient d’haver viscut una experiència única.
L’atleta de Llefià passaria un total de 21 dies fora de casa, compartint ‘aventures’, nervis i competició amb els millors paralímpics del moment. “Torno molt satisfeta. He aconseguit el meu objectiu”, reconeixia Bergés en la conversa mantinguda amb aquest diari passejant pels carrers del barri de Llefià.
“La inauguració és el que més em va impressionar. Tot era fet a lo bèstia. L’estadi era grandiós i estava ple de públic. Per mi va ser molt impactant veure un espectacle com aquell, amb tanta música, llum i so”, afegia.
Només posar el peu a terra al Brasil, Melany Bergés i la resta de la delegació d’esportistes espanyols podrien comprovar els enormes contrastos econòmics i socials que es viuen al país carioca.
Durant la concentració a la vila olímpica, als atletes se’ls va recomanar no marxar sols cap al centre de Rio per una qüestió de seguretat. Un cop finalitzada la competició, sí que van poder gaudir de dos dies de pur turisme.
Segons la Melany, els Jocs Olímpics celebrats durant l’estiu i les múltiples queixes en relació a l’organització que havien manifestat moltes delegacions de diferents països van fer que es generés una imatge una mica distorsionada de la realitat.
“Crec que molts de nosaltres vam viatjar cap allà amb massa prejudicis. Jo he estat còmode. Tot estava bastant ben organitzat, inclús els autobusos que et portaven de la vila olímpica a l’estadi”, relatava la velocista badalonina. “Potser el més negatiu va ser el fet d’haver de prohibir l’entrada de les senyores de la neteja a les habitacions. Molts companys van patir robatoris”, matisava a continuació.
Conviure amb la pressió
L’estructura del calendari de proves d’atletisme va fer que Melany Bergés hagués d’esperar fins els darrers dies dels Jocs per sortir a competir. Per ella, ‘rookie’ en un esdeveniment d’aquestes característiques, conviure amb l’ansia de sortir a la pista no seria gens fàcil.
“L’estada a Brasil s’ha fet bastant llarga. Vaig competir de les últimes i això m’obligava a viure totes les experiències dels meus companys. Al final, ja no podia esperar més per córrer”, assegurava la badalonina.
En uns Jocs, és ben normal que l’estrès es converteixi en un company de viatge que cal mantenir a ratlla. “Sí que es viuen situacions d’estrès. Tothom està tens i, a sobre, et trobes en un entorn que no és l’habitual. Inclús pots patir una mica d’ansietat per competir i oblidar-te de tot”, reconeixia Bergés.
L’atleta va trobar a faltar “la família i l’ambient distès que gaudeix dins del seu grup d’entrenament habitual”. Per sort, el seu guia, Sergio Sánchez, es convertiria en un gran suport per la de Badalona. “La veritat és que ha estat un guia per a tot. Tant per córrer com per estar bé mentalment. Gràcies a ell he superat alguna crisi de nervis important”, revelava la Melany.
La por més enèrgica
Després d’assistir a la cerimònia d’inauguració dels Jocs Paralímpics i de quedar impactada amb les dimensions de Maracaná, un pensament s’instal·laria en la ment de Melany Bergés.
“Pensava que competir en un estadi tan gran em faria sentir por. No sabia com m’afectaria. Em vaig sorprendre positivament, perquè la gent em va donar molta energia. A diferència dels Jocs Olímpics, on es xiulaven als esportistes no brasilers, amb nosaltres la gent es va portar de deu”, exposava la badalonina.
“Et senties una mica com Messi o Cristiano. Sobretot amb els nens i nenes brasilers. Tots volien fer-se fotografies amb nosaltres. Venien en massa”, afegia tot seguit la nostra protagonista.
Un cop finalitzats els Jocs, Bergés va poder comprovar de primera mà com la seva imatge s’havia quedat gravada en la retina d’alguns turistes i aficionats que es trobaven a Rio de Janeiro. “Un turista americà em va reconèixer en una de les visites que vam fer per Rio. Imitava els cops que jo em dono abans de córrer. Em va fer molta gràcia”, explicava la de Llefià.
Balanç de proves
A nivell esportiu, i deixant a un costat la increïble vivència que ha suposat conèixer en primera persona com funcionen uns Jocs, Melany Bergés torna a casa amb dues quartes posicions; amb dues medalles de xocolata. Les opcions més reals de fer podi es trobaven en el relleu 4×100, però la cursa no va sortir-li del tot bé a l’equip espanyol.
“Teníem moltes opcions d’aconseguir medalla, però aquestes coses no es poden celebrar abans d’hora. Es va fallar en una de les postes i això ens va allunyar del podi”, lamentava Bergés.
Ja en el terreny individual, la badalonina viuria la seva millor jornada en les semifinals dels 400 metres T12. “Ha estat el millor. Vaig sortir regulant una mica l’esforç i quan el guia em va dir que anava primera ja em vaig quedar tranquil·la”, declarava l’atleta. Bergés guanyaria la seva sèrie per accedir a la final i rebaixaria en més de mig segon la seva millor marca personal (57.52).
La cursa, per les medalles, però, seria una història totalment diferent. La Melany arribava a la prova amb el pitjor registre de les quatre classificades i, un cop creuada la meta, s’adonaria que acabava de participar en la final més ràpida de tota la història.
“Quan vaig saber el temps que havien fet les meves rivals en la final dels 400 metres vaig pensar: ‘Són homes’”, afirmava Bergés amb rotunditat. La cubana Omara Durand guanyaria l’or amb rècord mundial inclòs (51.77) i Oksana Boturchuk (53.14) i Edmilsa Governo (58.89) completarien el podi. La Melany arribaria quarta (57.66), però contenta per haver “donat guerra” fins als últims 100 metres.
Planificant el futur
Amb el Mundial de Londres en l’horitzó (juliol del 2017), ara Melany Bergés s’haurà de reunir amb el seu equip de treball per planificar cap a on cal encarar la seva carrera.
“És impossible rebaixar dos o tres segons la marca en 400 metres en poc temps. Baixar a 53 segons en un any ho veig molt complicat. Pràcticament impossible. Per tant, he de parlar amb el meu entrenador, per veure si començo a córrer el 200”, avançava la velocista.
A banda del calendari de proves, Bergés ha d’intentar solucionar una altra qüestió: la del guia. “La idea que tinc és continuar amb el Sergio, però és complicat pel tema de les ajudes estatals”, lamentava la de Badalona. Actualment, el guia de la Melany no està inclòs dins del pla ADO i, per tant, no rep cap retrivució per la seva feina.
“No és just que ell entreni el mateix que jo i no tingui cap recompensa. Intentaré lluitar perquè li donin la mateixa beca que a mi”, valorava Bergés. Actualment, quasi tots els atletes paralímpics T12 ja utilitzen l’opció del guia, fet que converteix els resultats esportius “en cosa de dos”.
Al costat d’altres companys, la Melany lluitarà per mirar d’aconseguir una major professionalització del sistema de guies pels atletes, tot i que ara només vol perdre’s uns dies on sigui. “Necessito vacances. No vull veure una pista d’atletisme en tres setmanes”, sentenciava per tancar la distesa trobada mantinguda amb el Diari de Badalona.
