14/09/2014 – Manolo González apunta la gran implicació de tota la plantilla com un dels factors que expliquen el bon inici de curs del Badalona. Destaca el paper dels veterans i de jugadors com Abraham, però segueix enviant un missatge prudent: "Primer de tot és salvar-nos".
14/09/2014 – “El Sant Andreu és un tros d’equip, amb jugadors molt contrastats, de nivell, i estarà a dalt segur. Per això té molt mèrit aquest triomf i, sobretot, que no ens hagin marcat”. Manolo González està aconseguint que el Badalona sigui des del primer dia un equip molt competitiu, que no es rendeix mai, i el tècnic assenyala “la implicació” que està mostrant la plantilla com un dels factors clau que expliquen els 10 punts que han sumat els escapulats en les primeres quatre jornades. “Si tu planteges unes coses i els jugadors no ho fan o van per lliure és molt més difícil, però els jugadors ens estan ajudant moltíssim, l’actitud està sent envejable i estan fent que sigui molt fàcil treballar”, apunta González, que elogia especialment el paper “dels veterans”, que estan “implicant a la gent, i això, en un equip amb 17 jugadors nous i fet de pressa i corrents, és importantíssim”.
L'entrenador escapulat va parlar de noms propis quan se’l va qüestionar, per exemple, pel bon rendiment al migcentre d’un dels nous fitxatges, Juanjo Prior, omnipresent contra el Sant Andreu: “Prior està jugant molt bé, tàcticament és molt bo, a nivell d’actitud treballa molt i ajuda molt els companys. Però realment és tota una feina de conjunt. Amantini, per exemple, també està jugant a un nivell sensacional i m’agradaria parlar també de Toni Lao. Ve de segona A i un altre tipus de jugador vindria aquí a caminar, a passejar-se, i en canvi l’actitud seva, com la de Bermudo, són un exemple. Poden fallar i segurament no són els jugadors més vistosos del món, però la manera d’entrenar i de competir que tenen és per elogiar-los cada setmana”.
Manolo González admet que “ningú “ s’esperava que l’equip estaria a hores d’ara coliderant la classificació sense haver perdut cap partit, però segueix enviant un missatge de prudència: “La mentalitat de tots, meva, dels jugadors i de l’entorn del club, ha de ser primer de tot salvar-nos. Està molt bé que la gent s’il·lusioni i aquest equip, per la manera que té de treballar, dóna peu perquè això passi, però hem de ser conscients que igual que estem tenint una ratxa molt bona també la podem tenir dolenta. Al camp del Nàstic tranquil·lament podríem haver perdut”.
“Hem d’anar poc a poc. Ens salvarem primer i després ja mirarem altres coses”, afegeix l’entrenador escapulat, que ha trobat una alineació fixa, sobretot en defensa: “Quan una cosa funciona, el que hem de fer els entrenadors és no tocar-ho massa. L’equip està donant un to molt bo a nivell defensiu, i a nivell ofensiu avui ja s’han vist més coses, sobretot en la primera part”. Una parcel·la, l’ofensiva, on hi ha més feina pendent (“el que ens falta és construir l’equip de mig camp cap endavant”, apunta González) i on destaca, per damunt de tot, la incidència d’Abraham , “un jugador diferent en tots els aspectes”. “No pots tractar tots els jugadors igual i no pots demanar-li a Abraham que corri com Joan Grasa, per exemple, però en aquest partit ha fet un recital d’u contra u, de desequilibri”, va dir González, que destaca l’actitud del canari, a vegades qüestionada: “És un tros de jugador i m’alegro molt per ell, perquè és un jugador que desperta passions i odis. Me n’havien parlat malament a nivell d’actitud i comportament, però els temps que porto treballant amb ell s’està comportant perfecte i estem molt contents amb ell”.
