23/10/2015 – El tècnic del FIATC Joventut és, després d’Alfred Julbe i Aíto Garcia Reneses, l’entrenador que més joves del planter ha fet debutar des que la lliga es coneix com a ACB.
A la Fonteta, un tres alt com José Ignacio Nogués (1995) gaudiria de la seva estrena a la Lliga Endesa. En un altre club, el debut amb el primer equip d’un jugador format al planter podria veure’s com un fet inusual; inclús com un motiu d’enèrgica celebració.
A Badalona, però, aquesta és la constant que temporada rere temporada impulsa el FIATC Joventut a continuar lluitant per defensar el seu model formatiu. Sens dubte, una manera de fer única al món.
És evident que, perquè l’engranatge del club funcioni, cal dotar-se d’un organigrama esportiu que cregui en els resultats que dóna i donarà invertir recursos en els jugadors més joves. Des dels entrenadors de l’escola de bàsquet fins als tècnics del primer equip; tots ells han de lluitar per assolir l’èxit en una doble via: la de la millora i el creixement individual dels joves i la de la competició.
Salva Maldonado representa a la perfecció els principals atributs del Joventut Model. Any rere any, el tècnic adrianenc ho ha demostrat, no només projectant un discurs inequívoc, sinó també amb fets.
Amb l’estrena de José Nogués a València, ja són nou els jugadors formats al planter verd-i-negre que ha fet debutar Maldonado. Tres d’ells juguen a la Lliga Endesa (Alex Barrera, Guillem Vives i Alberto Abalde), cinc a la LEB Or (Ferran Bassas, Agustí Sans, José Nogués, Ferran Bassas i Zoran Nikolic) i un a Finlàndia (Joonas Cavén).
En només cinc temporades, l’entrenador de la Penya ja s’ha situat al podi de tècnics del club que més oportunitats han donat als joves des que la competició nacional és coneguda com la Lliga ACB (1983).
Alfred Julbe, amb un total de 15 debuts, lidera la classificació (Juan Rosa, David Solé, Carlos Ruf, Jordi Pardo, Juanan Morales, Dani Pérez, Tomás Jofresa, Oriol González, Roger Grimau, Albert Oliver, Álex Mumbrú, Raül López, Souley Drame, Sergi Vidal i Albert Miralles), seguit pels 10 d’Aíto Garcia Reneses (Rafa Jofresa, Miguel Ángel Abarca, Rafa Vecina, Francisco Javier Herrera, Marc Rubio, Pau Ribas, Henk Norel, Ricky Rubio, Josep Franch i Pere Tomás).
Després de Salva Maldonado (9), i ja fora de podi, hi trobem entrenadors històrics dins de la competició estatal com Manel Comas (Xavier Ventura, Josep Maria Guzmán, Dimitry Flis, Rudy Fernández i Pep Ortega [juga competició europea]) i Pepu Hernández (Albert Homs, Nacho Llovet, Alex Suárez, Marko Todorovic i Albert Ventura).
Amb quatre debutants, Miquel Nolis (Paco Jiménez, Sergi López, Josep Perich i Dani Garcia) i Lolo Sainz (Óscar Alarcón, Jordi Llorens, Jordi Oms i Alfonso Albert) superen per un sol jugador a Sito Alonso (Joan Tomás, David Jelínek i Christian Eyenga) i a Herb Brown (Antonio Medianero, Ferran López i Pere J. Remón).
Per últim, tanquen la classificació Zoran Slavnić (Josep Pacreu i Albert Roma), Josep Maria Izquierdo (Borja Vidal i Jordi Jiménez), Zeljko Obradovic (Iván Corrales) i Pedro Martínez (César Sanmartín).
Des de 1983 (32 temporades), any on la lliga espanyola passaria a denominar-se ACB, un total de 54 jugadors formats al planter del FIATC Joventut han tingut l’oportunitat de debutar a la màxima categoria del bàsquet nacional (1.68 per curs). Això, el Joventut Model, és, sens dubte, una de les claus que explica la subsistència de la competició.
