07/12/2016 – El Sant Josep és líder de la Copa Catalunya i ha aconseguit aquesta fita aglutinant en un sol equip una mescla de producte groc-i-lila, joventut i anys de veterania.
Quan un ja conquistava les pistes de bàsquet de Badalona, l’altre ni tan sols pertanyia a aquest món. 26 són els anys que diferencien els naixements de José Luis Lorente (1972) i Miki Fons (1998). Podrien ser pare i fill, però no: són amics i companys de vestidor al primer equip del CB Sant Josep.
Enguany, el conjunt dirigit per Sergi Vives està cridat a fer grans coses, després de completar les deu primeres jornades del campionat guanyant nou partits. L’últim triomf sumat davant el segon, el Boet Mataró (84-78), va reafirmar la condició de candidat a l’ascens del Sant Pep.
El vestidor groc-i-lila, format per múltiples jugadors ‘nascuts’ al planter del club, compta aquest curs amb dos nouvinguts de procedència molt diversa. El primer és un rookie que viu la seva primera experiència a Badalona; l’altre té un currículum esportiu quasi més extens que la seva llarga barba.
Miki Fons i José Luis Lorente ocupen els dos extrems de la piràmide d’edat del Sant Josep. El base de Manacor té 18 anys, mentre que l’interior en té 44. Fons va aterrar a Catalunya aquest any, després de quatre temporades al cadet i al júnior del Madrid, club on coincidiria amb Paco Redondo i amb una gran generació de companys (Luka Doncic, Santi Yusta, Dino Radoncic, Dani De la Rúa, Andrés Rico, Jonathan Barreiro, Felipe Dos Anjos i cia). El fet de voler estudiar més a prop de Mallorca i una trucada inesperada de Sergi Vives van conduir el base fins al Centre Parroquial.
El cas de Lorente és l’oposat al d’en Miki, ja que el jugador badaloní ha transitat durant quasi tota la seva vida per diferents entitats de la ciutat. L’Ademar va ser el seu darrer club abans de convertir-se en groc-i-lila.
En José Luis és un tipus especial. La seva estètica, presidida per una barba de quasi 20 centímetres, el fa semblar molt més jove. L’interior parroquial és membre de la Bearded Villains, una fraternitat mundial de ‘barbuts’ que es dedica a fer obra social en les seves comunitats (visites a hospitals, recollides de roba i joguines i d’altres activitats) i, a més, és ambaixador de marques com Captain Skull i La Barba.
Les claus de l’èxit
Ens reunim amb els nostres protagonistes a la pista d’entrenament del Sant Josep, buscant entendre què ha dut el bloc de Vives a convertir-se en el líder del grup I de Copa. “S’ha aconseguit fer una pinya. La majoria dels jugadors són joves, però tots tenen la sang calenta. No són els típics immadurs que els hi és tot igual. Si cal mossegar, mosseguen. Van a totes i això es nota”, destaca Lorente per obrir conversa.
“L’equip és bastant nou, però hem tingut sort de tenir una molt bona relació fora de la pista. Això ens ha ajudat a unir-nos més ràpid a l’hora de jugar. Solem quedar molt per sortir. El grup de whatsapp de l’equip sempre està bastant actiu, sobretot per part d’en Cuesta. En algun moment del dia sempre acabem tenint contacte”, afegeix ràpidament en Miki.
Fons opina que el Sant Pep ha estat capaç de fer-se fort “en els finals ajustats”, deixant enrere els problemes de “falta de química” soferts en pretemporada. “Ara sempre apareix algú per aixecar el grup. Quan vam començar, la construcció de l’equip va ser difícil perquè hi havia moltes cares noves”, reconeix el base format al Madrid.
A nivell individual, a l’exterior balear li ha costat fer el canvi de la capital a Badalona. “Adaptar-me a un estil de joc totalment diferent ha estat un repte. Al Madrid estava acostumat a passar la pilota a jugadors molt més alts. Tot estava una mica més estructurat i em sentia més còmode a l’hora de buscar els avantatges”, apunta el base.
En aquest punt, en José apareix per ‘fer un bloqueig’ i donar un cop de mà al seu company. “És un crack. Està molt per sobre del nivell mitjà de l’equip, però a la resta de companys ens falta acabar d’entendre’l. Hi ha moments que no l’entenem, perquè fa coses tan ben fetes que no arribem a aprofitar-les”, declara l’interior.
“Els joves juguen d’una altra manera. Entenen el joc diferent i el veuen d’una altra forma. Als veterans de l’equip ens ha tocat adaptar-nos al seu joc. A mi personalment m’ha motivat bastant això i veure que ens escolten i es deixen aconsellar”, afegeix Lorente.
‘D’enemics’ a companys
Durant tot el seu recorregut anterior, la ‘barba’ del Sant Josep sempre s’havia enfrontat a un altre dels seus companys actuals: Pedro Cuesta. “Ell va ser molt important perquè jo vingués aquí. Mai havíem jugat junts. De fet, quan ens vèiem era com veure el diable. No ens portàvem gens bé perquè sempre havíem estat màxims rivals i ara mateix som amics. Mai ens havíem donat l’oportunitat de conèixer com érem en persona”, destaca Lorente.
La temporada passada, l’Ademar va optar per no comptar més amb en José. Amb 44 anys i quan ja es començava a plantejar deixar el bàsquet, la trucada de l’Emi, president del Sant Pep, i d’en Sergi Vives, el van animar a anar cap al Centre Parroquial. “L’estima que s’ha creat en aquest equip em recorda una mica a la meva època amb Monterde, l’Álex Medio i tot aquell grup. Em fa gràcia, perquè Sant Josep sempre havia estat el meu màxim rival. Jo tenia prohibit passar pel bar del Sant Pep”, afirma Lorente amb sinceritat.
Mirant ja cap als objectius col·lectius, ara que són líders els jugadors groc-i-liles no volen deixar anar aquesta posició. Es faran tots els sacrificis necessaris per lluitar per l’ascens a EBA, però n’hi ha un d’impossible compliment. “Jo li vull proposar al José que, si ascendim a EBA, s’afaiti la barba, però penso que no ho voldrà fer”, diu Miki Fons. “La barba impossible. Si voleu em depilo de coll cap avall”, replica el seu company.
Tot i pertànyer a generacions molt llunyanes, Lorente i Fons han trobat al Sant Josep un espai on gaudir del bàsquet i lluitar per objectius ambiciosos. “Jo veig jugar als joves del Sant Josep i sento la necessitat de jugar amb ells. La sang d’orxata que hi ha en altres clubs on he estat no em va”, assegura Lorente. “Si ells amb 40 anys vénen a entrenar a les deu del vespre tenint una família que atendre i ho donen tot, doncs nosaltres no podem ser menys”, destaca el base a continuació.
Queda demostrat que la passió per l’esport és el màxim aliat per lluitar contra els prejudicis de l’edat. Es pot tenir barba blanca o fosca i entendre el bàsquet d’una mateixa manera.
