16/09/2016 – El 17 de setembre del 1991, Joventut i Aris de Salònica van estrenar el Palau Olímpic…i ho hem volgut recordar.
12.500 ànimes verd-i-negres gaudint de la seva nova llar; celebrant per enèsima ocasió el títol de lliga aconseguit davant el FC Barcelona d’Epi, Solozábal i Montero amb el planter sent protagonista. En un any previ a l’arribada a Barcelona dels Jocs del Dream Team, la ciutat de Badalona viuria la inauguració d’un dels seus grans símbols: el Palau Olímpic.
El 17 de setembre del 1991, just 25 anys abans del partit que diumenge enfrontarà el Divina Seguros Joventut amb el Fenerbahçe de Zeljko Obradovic, la Penya disputaria el seu primer encontre com a local fora d’Ausiàs March. El govern municipal de l’època es va reunir amb representants dels Golden State Warriors per intentar que la franquícia NBA fos el rival del Montigalà Joventut al Torneig Ciutat de Badalona. Finalment, però, el club convidat seria l’Aris de Salònica de Nicos Galis i Panagiotis Giannakis, campió de Grècia.
Amb 24 punts de Jordi Villacampa i les dobles figures de Corny Thompson (23+13), la Penya doblegaria la resistència hel·lena amb més autoritat de l’esperada (116-69). Corny anotaria la primera cistella verd-i-negra en la història de l’Olímpic, mentre que el base Rafa Jofresa seria l’encarregat de transformar el primer llançament triple. Aquell dia, Lluís Conesa, president del Joventut, qualificaria el partit de “jornada inoblidable”.
D’Ausiàs March al Palau Olímpic
Per commemorar el quart de segle de vida del Palau, el Diari de Badalona ha reunit a la pista central a tres personalitats que han passat més de mitja vida envoltats per les cistelles, els vestidors i les graderies de l’Olímpic: Jordi Villacampa, Miquel Nolis i Xavi Ballesteros.
“Recordo el dia de la inauguració amb molta emoció. Veníem de jugar tota la vida a Ausiàs March i ens vam traslladar aquí perquè el pavelló comencés a tenir rodatge abans dels Jocs Olímpics. El partit va ser espectacular i el camp era totalment ple”, reconeix Jordi Villacampa, exjugador i actual màxim mandatari del Divina Seguros Joventut.
Segons Villacampa, el club viuria la inauguració del Palau Olímpic com el pas definitiu per convertir-se en un gran d’Europa. “Quan tens les eines, el producte, un bon escenari i al públic al teu costat, ja disposes de totes les circumstàncies perquè això pugui passar. L’equip era molt bo i, a més, després de guanyar la lliga del 91, vam passar a tenir 12.000 socis”, destaca el mític ‘8’.
En aquella època, el periodista de Badalona Comunicació Xavi Ballesteros era un aficionat més de la Penya Verd-i-negra. Com a seguidor, l’actual locutor dels partits del Divina Seguros Joventut a Ràdio Ciutat de Badalona també va experimentar un gran canvi. “A Ausiàs March calia anar-hi dues hores abans de cada partit per agafar lloc si no tenies seient propi. En aquell moment, jo entenia que ser al pavelló era un privilegi”, valora Xavi Ballesteros.
Segons el comunicador badaloní, “quan la Penya s’instal·la a l’Olímpic es passa de la passió d’Ausiàs March a un ambient més relaxat”. En definitiva, “la sensació de viure el bàsquet” quedaria desplaçada “per la d’anar a veure bàsquet”. A nivell periodístic, el canvi de casa suposaria un enorme avenç. “Era com anar a treballar a un hotel de gran luxe i de cinc estrelles. Gràcies als Jocs Olímpics, a Badalona ho vam poder tenir tot”, assegura un Xavi Ballesteros que ‘debutaria’ com a periodista al diari El Punt la temporada de la conquista de la Copa d’Europa (93-94).
El planter s’adapta a un nou espai
Tal com il·lustres jugadors com Raül López i Rudy Fernández han afirmat sempre, la figura de Miquel Nolis encarna a la perfecció el millor model d’entrenador de formació possible. El tècnic badaloní, tot un mite dins del bàsquet de planter, va viure de ben a prop l’impacte que va suposar la construcció del Palau Olímpic en les categories de base del Joventut.
En aquell temps, i entre d’altres funcions, Nolis s’encarregava d’entrenar cada migdia els joves de més projecció de tot el planter verd-i-negre. Per les seves mans han passat alguns dels millors jugadors de la història de l’etitat. “Quan estàvem a Ausiàs March el club disposava d’una nau industrial llogada a Can Ribó amb tres pistes i també podia utilitzar el pavelló de la Plana. Marxar a l’Olímpic no va representar un gran avantatge a l’hora de treballar”, apunta l’entrenador amb tota sinceritat. “És evident que les instal·lacions tenien més qualitat, però per operar i fer els trasllats dels jugadors era més còmode el sistema antic. Abans, un jove del planter sortia dels Maristes i en dos minuts era a la Plana entrenant. Un cop a l’Olímpic, jo els havia de recollir a tots en cotxe”, argumenta Nolis.
Segons el tècnic, el moment de canvi de pavelló coincideix amb una etapa on el Joventut “disposava de pocs jugadors de gran futur”. En pocs anys, però, al bressol verd-i-negre hi començaria a créixer un conjunt destinat a lluitar per tots els objectius possibles. “El primer equip que va trencar aquella dinàmica va ser la generació del 1980, liderada per Raül López i Souley Drame”, deixa clar l’actual entrenador d’un dels cadets del Sant Pep.
Sigui com sigui, l’opinió de Miquel Nolis apunta cap a una direcció inequívoca: “els jugadors que van fer el salt del planter a l’elit jugant a l’Olímpic també l’haurien fet a Ausiàs March”.
Ambient especial; refugi de la família del bàsquet
Tomàs Jofresa va ser el primer jugador entrevistat per Xavi Ballesteros al Palau Olímpic, però el millor record del periodista de Ràdio Ciutat dins del pavelló és d’una època més moderna. En el matx d’Eurolliga (2006-2007) on la Penya venceria el totpoderós Maccabi (98-92), Ballesteros viuria una de les seves millors jornades de feina.
“Poder narrar una Penya on hi havia Rudy, Ricky, Bennet i Aíto en una competició com l’Eurolliga és irrepetible”, reconeix. Tot i afirmar que l’Olímpic “ha quedat gran pel Joventut actual”, Xavi Ballesteros reivindica la condició de pista única que té el Palau. “He viatjat per totes les pistes de l’ACB i per moltes d’Europa i hi ha una cosa que només he trobat a l’Olímpic: l’ambient de bàsquet. Hi ha una connexió total entre els nens i la plantilla professional. Quan entren aquí, els joves viuen dins de la família del bàsquet”, destaca el comunicador.
Avui, el pavelló necessita rebre una inversió de gran envergadura per modernitzar-se i adaptar-se als temps actuals. Jordi Villacampa, president del Divina Seguros Joventut, ho exposa en la segona part del reportatge (feu clic aquí).
