No tornar a cometre els errors de l’any passat. El Joventut ha après la lliçó i, des del principi, s’ha exigit una serietat i concentració per agafar la primera diferència al marcador (12-2). Per descomptat, estem a l’Eurocup i els rivals tenen nivell. El London Lions ha començat a entrar en ritme a partir de jugades aïllades generades per la seva estrella – Sam Dekker – i d’accions individuals. Els de Carles Duran han estat molt superiors al primer temps, en què la superioritat dins la pintura ha estat un factor que el Lions no ha pogut aturar. L’entrada de Brodziansky, que continua sense donar la versió esperada, ha arribat amb el bon moment dels londinencs, guiats per l’alapívot Zubcic amb set punts consecutius. L’intercanvi de cistelles ha afavorit als verd-i-negres amb Guy com a referent, ha aconseguit la màxima del partit (+16). Una antiesportiva – dubtosa – ha revifat al Londos Lions, que ha aconseguit retallar distàncies fins al 39-31 al descans. A la represa, el Lions ha sortit amb amb la inicitavia d’accelerar el ritme i jugar a possessions curtes i els ha beneficiat. La Penya, que ha utilitzat Tomic com a artífex en atac, no ha aconseguit aturar les embranzides dels de Londres, que han retallat les distàncies a sis punts (64-58). Però si els verd-i-negres en après quelcom respecte el dia negre d’Ulm, és que no es poden deixar els deures fins al final i més en un partit de vida o mort. Un parcial favorable de 10-0 ha servit per tornar a posar 16 punts de renda i col·locar peu i mig als quarts de final de l’Eurocup. Dekker, amb tres accions seguides, ha tornat a baixar la diferència fins a vuit punts, però el Joventut ha demostrat perquè és canditat al títol i ha sentenciat el matx amb un tram final de Tomic espectacular.
Victòria de la Penya (90-78), sense brillar però obligada, i a rebre el pròxim dimecres, dia 19 d’abril, a l’Hapoel de Tel Aviv.
