De les dues raons que van portar a l’equip directiu de l’institut Júlia Minguell, de Llefià, a anunciar que no iniciaria el curs escolar el dia 9 d’octubre, una es va solucionar, però l’altra, la més crítica respecte a impartir un ensenyamament de qualitat als alumnes de batxillerat, encara resta pendent. Des de la Generalitat els van dir, després de tenses reunions amb l’equip directiu i els Serveis Territorials del Barcelonès, que els respondrien pel dia 23 de setembre, després la resposta es va passar al dia 30 de setembre. Un mes després, encara no la tenen.
La setmana passada membres de la direcció de l’escola i l’AMPA del centre es van reunir amb FAMPAS per posar en comú les mancances i decidir tornar a explicar la situació i els incompliments. I iniciar noves mobilitzacions coordinades amb la Federació d’Associació de Pares i Mares de Badalona. Sobre la taula de treball van aflorar més problemàtiques. Per exemple, encara no han arribat les aportacions de les “motxilles escolars” que són quanties econòmiques que s’atorguen a estudiants perquè puguin fer front el cost del material i de les sortides lectives. Com que no han arribat, el centre ha hagut d’anul·lar alguna excursió perquè molts dels alumnes, que tenen concedit l’ajut, no el pot pagar, ni el centre avançar uns diners que no saben quan arribaran. Un altre tema que va sortir en la reunió va ser la situació de l’Aula d’Acollida. La important matrícula viva ha doblat ja el número d’alumnes que hi havia al principi de curs, amb els mateixos recursos de mitja dotació. De manera que un recurs que està dissenyat per dotar de competències als nous alumnes no funciona.
Una situació previsible
La plantada del dia 9 d’octubre es feia després de continuats avisos de la comunitat escolar del centre, d’alta complexitat. Resolta la plantilla de l’ESO a principis de setembre, es manté viva la crisi derivada de l’alta ràtio al batxillerat i la demanda d’una tercera línia de batxillerat. Aquesta crisi d’alumnat és la conseqüència directa d’una decisió presa per l’Administració quatre cursos enrere. Si més no, quan el Departament va acceptar obrir una cinquena línia a primer de l’ESO del curs 2020-2021. Aquest cent-vint alumnes han anat creixent, alhora que eren acompanyats per tot l’equp del centre per superar l’etapa obligatòria. I d’aquests, 78 han optat per continuar amb el centre, curstant el batxillerat. Hi ha una classe de 40 alumnes i una altra de 38 alumnes, i així és impossible abordar la preparació amb garanties del batxillerat. Recorden que estan en un entorn també amb molta matrícula viva i que l’Aula d’Acollida no té recursos suficients per poder, insisteixen, fer classes i formar amb garanties.
Professors del centre i membres de l’Associació de Families (AFA) del centre subratllen i valoren les hores i els esforços realitzats des de tota la comunitat educativa per arribar a aquestes xifres en un entorn que ni sòcio econòmicament ni sòcio culturalment ajuda a orientar els fills i les filles a continuar amb els estudis de batxillerat.
De resultes del “bolet” del curs 2020-21, la resposta de l’administració sensata i coherent de cara al curs 2024-25 seria haver tingut la previsió de sumar una tercera línia de batxillerat, i més quant l’Institut Júlia Minguell és centre de refència de diferents escoles del voltant. És a dir, que la planificació d’una tercera línea queia pel seu propi pes per donar resposta en condicions d’escolarització dignes als 78 alumnes que provenien del centre – i que podien haver estat més- i per obrir les portes a la post-obligatòria a nou alumnat dels centres de referència. Com seria el cas de l’Escola Maria Ward, per exemple, i, sobretot i especialment, de l’Institut-Escola Rafael Alberti.
El Júlia no ha pogut acollir ningú més. L’entrada a batxillerat queda amb llista d’espera. No entrar el Júlia vol dir que persones amb voluntat de seguir la formació s’han quedat a casa. Com sigui que l’equip de direcció confiava en la paraula del Departament de tenir una resposta durant el setembre, s’havia plantejat “repescar” els alumnes que no s’haguessin escolaritzat ni en cicles ni en altres centres per cursar el batxillerat. Casuística que podria ser molt realista. Ara ja s’incorporarien amb un dos mesos de retard de curs i seria més complicat.
De les 78 matrícules, hi ha 49 alumnes que han optat per l’opció del científic i tecnològic i 29 de l’humanístic-social. En l’encaix dissenyat per l’equip directiu per donar-ne resposta, han equilibrat els grups, amb un de 40 i un segon de 38, i han dissenyat desglossaments de classes per atendre les diferents optatives.
Com dèiem, pel que fa al professorat que havia de completar la plantilla de l’ESO, i que corresponia a un dels motius de la plantilla, confirmen que està completa amb el que correspon per especialitats i per currículum.
Respecte de les mostres de suport manifestades per representants polítics de la ciutat, Diari de Badalona confirma que a banda de la piulada per xarxes socials ni l’alcalde ni la regidora d’Ensenyament s’han posat en contacte oficialment amb la direcció. Quant a la postura de mediació ofertada pel líder del PSC amb el Departament d’Ensenyament, des de la direcció comparteixen que Fernando Carrera té pendent reunir-se la setmana vinent amb la consellera per parlar de tots els temes d’Ensenyament, entre els que s’abordarà la situació de l’institut Júlia Minguell.
’
